Els molinencs deportats a camps nazis tindran plaques d'homenatge als seus carrers

Unanimitat política a l’Ajuntament de Molins de Rei per instal·lar llambordes d’homenatge als veïns que van ser deportats als camps nazis.

*Imatge d’arxiu d’un dels carrers on es farà l’homenatge // Jordi Julià*

L’Ajuntament de Molins de Rei ha aprovat per una unanimitat una moció conjunta entre els partits polítics per rendir homenatge als molinencs que van ser deportats als camps nazis a través de les plaques Stolpersteine.

Stolpersteine, pedres que ens fan ensopegar, van ser creades per l’alemany Gunter Demnig amb l’objectiu que quan els vianants les vegin, s’aturin al davant i empatitzin amb la situació que van viure les persones deportades als camps nazis. Són llambordes de 10 per 10 centímetres aproximadament cobertes amb fulles de llautó on es graven les dades personals de les víctimes del nazisme.

“És un acte de dignitat democràtica i de reconeixement de les persones que van defensar la legalitat democràtica de la Segona República contra el feixisme internacional”, ha explicat el regidor de Molins en Comú, Gerard Corredera, durant l’últim ple municipal.

Aquest projecte dictamina col·laborar amb la xarxa de memòria democràtica coordinada pel Consell Comarcal i, per altra banda, que aquestes plaques es col·loquin al carrer on van viure aquestes persones abans de ser deportades.

Molinencs deportats als camps nazis

Josep Vinyes Ventura, nascut el 18 de juny de 1906; Miquel Sabaté Miró, nascut el 17 d’agost de 1917; Josep Benet Sabat, nascut el 20 de febrer de 1911; Amadeu Canals Prats, nascut el 6 de setembre de 1886; i Fèlix Vendrell Casanells, nascut el 8 de juliol de 1900. Aquests són els noms dels molinencs deportats als camps nazis que ara rebran un homenatge. Les plaques aniran col·locades al carrer Torres i Bages, Pintor Fortuny, avinguda Barcelona, Rafael Casanova i Enric Granados.

“És un dret de la ciutadania conèixer dades contrastables sobre la repressió patida per les persones que van lluitar la defensa de la legalitat democràtica de la Segona República” ha remarcat Corredera. A més, el regidor ha afegit que “està previst augmentar la informació de les persones deportades, amb la intenció de trobar-ne més”.