Un informe del Síndic de Greuges situa Molins de Rei com un dels municipis de més de 10.000 habitants amb més segregació escolar. L’Ajuntament aborda la qüestió amb la nova Oficina Municipal d’Escolarització. Els centres educatius aposten per projectes innovadors davant d’aquest fenomen.
Aquest reportatge el van llegir primer els socis i sòcies del Viu Molins de Rei, perquè el periodisme local té valor.
Molins de Rei continua suspenent en matèria d’integració escolar. Si en plena pandèmia, la Fundació Bofill alertava d’un possible increment de la segregació escolar per la crisi sanitària, un estudi actualitzat del Síndic de Greuges col·loca la població com el municipi català amb més de 10.000 habitants amb més dispersió entre els alumnes de primària empatat amb Ripollet i el cinquè entre els de secundària.
A partir de dades d’aquest curs del departament d’Educació, la sindicatura ha elaborat un informe on assegura que el 51% de l’alumnat de les escoles de Molins de Rei haurien de canviar d’institució per tal de garantir la integració total i la igualtat entre els estudiants. Pel que fa als instituts, l’índex és més baix, però encara preocupant: el 37% de joves s’haurien de traslladar de centre.
Segons la Bofill, la segregació escolar és un fenomen que apareix quan els alumnes d’un territori es distribueixen de forma desigual i l’alumat vulnerable es concentra en alguns centres. Per estudiar-ho, calculen els anomenats índexs de dissimilitud que determina aquest percentatge d’estudiants que hauria de canviar d’escola o institut per fer-los més equitatius. Els indicadors valoren l’origen dels estudiants, el nivell educatiu i socioeconòmic de les famílies i les necessitats educatives especifiques.
Una lleu disminució
Per calcular-ne l’evolució, les institucions tenen en compte els alumnes que es matriculen per primera vegada en un centre, és a dir, els que comencen Infantil 3 -l’antic P3- i primer d’ESO. A Molins de Rei, l’índex de dissimilitud entre alumnes d’I3 puja fins al 55%, mentre que el de primer d’ESO cau respecte a la mitjana municipal, és del 24%.
Tot i les males notícies, al curs 2021-2022 s’ha viscut una petita millora en comparació del 2020-2021, quan la segregació es va incrementar per la pandèmia. Concretament, el 2019 el 49% dels estudiants de primària havien de canviar d’escola, mentre que el 2020 va pujar fins al 53%. A la secundària, el 2019 ho havien de fer el 33%, mentre que l’any passat es va incrementar fins al 38%.
Molins de Rei, però, no és l’únic municipi de la comarca en aquesta situació. Segons el síndic, municipis propers com Sant Feliu de Llobregat, Esplugues o Sant Joan Despí, també es troben a la cua de la integració amb índexs superiors al 40% entre l’alumat de primària. A la secundària, Esplugues i Sant Feliu arriben al 34% i un 33%, respectivament.
Assessorar a les famílies amb l’OME
Un dels indicadors que el Síndic i la Generalitat tenen en compte per fer aquests càlculs és l’existència, o no, d’una Oficina Municipal d’Escolarització (OME) que guiï a les famílies en el procés de matriculació. Fins al passat mes de febrer, a Molins de Rei no n’hi havia, un fet que explica, en part, aquestes dades.
A més de poder treballar directament amb les famílies per aconseguir una distribució més igualitària, l’OME permet que l’Ajuntament incideixi en les situacions de segregació des de les comissions d’admissió: “Ens permet trobar-nos i treballar conjuntament”, explica la regidora d’Educació, Esther Espinosa, en declaracions a Viu Molins de Rei.
Des de l’Ajuntament, també confien en la baixada de ràtios d’Infantil 3 fins als 20 alumnes per aula per a disminuir aquesta problemàtica: “Facilita la mobilitat d’infants. No poden quedar amb escoles amb 25 nens i altres amb 9. Hem de garantir la igualtat entre escoles”.
Per altra banda, la regidora apunta que els centres més afectats són les escoles situades al barri del Canal. En aquest sentit, Espinosa considera que aquests índexs acostumen a engreixar-se perquè no valoren tots els elements de les barriades: “No tenen en compte altres items importants, com la composició del municipi. El Canal estava coix fa 10 anys, però ara té instal·lacions d’alt nivell”, diu en referència al barri.
‘Aliances per l’èxit educatiu’
Més enllà de l’Ajuntament, les escoles del municipi han decidit agafar les regnes de la qüestió i defensar una educació igualitària i de qualitat. En aquest sentit, l’escola Josep Maria Madorell s’ha adherit al projecte Magnet, Aliances per l’èxit educatiu, impulsat per la Fundació Bofill, el departament d’Educació, l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Consorci d’Educació de Barcelona.
És tracta d’un programa que busca oferir un aprenentatge adaptat a les noves necessitat de la societat implementant metodologies innovadores per mitigar la segregació oferint oportunitats eductives als centres. Per fer-ho, s’aparella una escola amb una altra institució experta en un camp específic. Per exemple, si el centre vol aprofundir sobre la salut, se’l pot vincular amb un hospital. Professionals del centre sanitari i docents treballarien conjuntament per aportar coneixement a l’alumnat de l’escola impartint tallers, mentre que, si s’escau, es podria anar a les seves instal·lacions a fer alguna pràctica concreta.
Ara per ara, el Madorell es troba en la fase inicial d’aquest projecte: “L’anomenen fase d’enamorament. Ens han presentat a possibles partners per formar l’aliança d’acord amb el nostre projecte educatiu”, explica Xavier Obiols, director del centre a aquest mitjà. L’escola, però, té clar que vol posar el focus en la ciència i la tecnologia, en part per donar referents femenins al seu alumnat. El projecte durarà 4 anys i inclourà una fase de formació del professorat, una d’implementació i una de retorn on els alumnes hauran de presentar els coneixements obtinguts.
Amb aquest projecte, l’escola busca “obrir-se a l’entorn i al poble”, a més d’oferir un projecte de qualitat: “Les escoles han d’anar més enllà d’aquestes quatre parets. És una obertura a l’exterior i a una entitat de prestigi que ens pugui acompanyar i tenir suport educatiu perquè sigui un èxit”, afegeix la cap d’estudis del centre, Olga Baqués.
Nou decret d’educació
La regidoria d’Educació espera que aquest projecte sigui beneficiós també per l’Ajuntament, ja que oferirà formació als tècnics municipals. A més, pot servir per aportar un gra de sorra entre la resta d’escoles: “És un centre públic més de Molins que incorpora una pràctica de qualitat a la xarxa pública. Treballem col·lectivament”, conclou Obiols.
Més enllà del municipi, el curs vinent entra en vigor un decret del departament d’Educació pel qual s’inclou el nivell de renda de les famílies entre els criteris de selecció del procés de matriculació. L’objectiu és que cada escola o institut tingui el mateix nombre d’infants provinents de llars amb menys recursos.
