L’oposició critica que el govern no garanteixi la gratuïtat d’I2 a les escoles bressol al juliol

El govern es queda sol en la modificació de les tarifes de les escoles bressol municipals. En una aprovació que actualitza les ordenances fiscals a la normativa de la Generalitat, l’oposició ha criticat que el govern municipal no aporti més recursos perquè les famílies no hagin de pagar les quotes d’escolarització del curs d’I2 al mes de juliol.

En aquest sentit, el govern català va anunciar el passat abril que garantiria la gratuïtat d’aquest curs entre els mesos de setembre i de juny, excloent el juliol, ja que no forma part del curs escolar. El nou model de finançament de la Generalitat ha estat criticat per totes les forces del ple -amb l’excepció d’Esquerra- perquè no aportar suficients recursos econòmics.

Les escoles bressols municipals es financen per una triple via: una aportació de la Generalitat, una dels Ajuntaments i les quotes de les famílies que es beneficien del servei. La nova ordenança s’adequa a un acord entre el departament d’Educació i diverses entitats municipalistes, pel qual la conselleria pagarà 4.800 euros per cada plaça d’I2 de setembre a juny, de manera que les famílies podran accedir al servei sense cost.

Un cost més elevat per alumne

El problema rau, però, en el fet que a Molins de Rei el cost mitjà per alumne arriba als 6.000 i en què aquests ajuts no s’apliquen al mes de juliol, quan les escoles romanen obertes amb un servei similar a un casal d’estiu. Tot i que l’Ajuntament cobrirà la diferència entre el cost real i l’aportació de la Generalitat, no es destinarà més recursos a costejar el servei al mes de juliol i recaurà en les famílies.

Més enllà d’aquesta mesura, la modificació de les ordenances fiscals amplia la forquilla del sistema de tarifació social que redueix el cost del servei a les famílies amb menys recursos. Fins ara només accedien a aquestes ajudes les unitats amb una renda mensual disponible per càpita inferior als 470 euros, mentre que ara es puja fins als 552.

Tot i aquests ajuts, el debat al ple municipal s’ha centrat en el fet que les famílies hauran de pagar el servei al mes de juliol. En un discurs crític tant pel govern local com per la Generalitat, la regidora de la CUP Estefania Castillo ha lamentat que el departament s’hagi “rentat les mans i hagi donat tota la responsabilitat als municipis” a l’hora de cobrir les mancances de les seves ajudes. Sobre la falta de gratuïtat al juliol creu que es tracta “d’una decisió política”.

De manera similar, el regidor de Molins en Comú, Gerard Corredera, ha explicat que altres ajuntaments propers com el de Sant Just Desvern o Sant Joan Despí han aportat més recursos perquè el juliol també sigui gratuït: “No entenem per què en aquest cas no es pot assumir un cost totalment necessari i imprescindible per les famílies”. “De nou l’educació a Molins de Rei es veu afectada per la manca d’inversió de diners públics del govern municipal”, ha sumat des de Molins Camina-Podem, Ana Aroca que ha afegit que haurien de “ser partícips d’aquesta gratuïtat”.

A diferència de la resta de partits, la portaveu d’ERC, Marta Espona, ha lloat l’aposta de la Generalitat, mentre que també ha considerat “coherent” demanar la gratuïta al mes de juliol per donar suport a les famílies en la “conciliació laboral i familiar i en l’aprenentatge”.

Des de l’oposició han calculat que aquest cost implicaria una aportació de 22.000 euros per part del consistori, que costejaria la part que la Generalitat deixa de cobrir. La regidora d’Educació, Esther Espinosa, però, ha assegurat que la xifra real és molt més alta. “Estem assumint la part del departament i la part que correspon a l’Ajuntament. Parteixen de la idea enganyosa que hauríem de pagar 22.000 euros. Assumim uns 43.399”, ha indicat Espinosa, també molt crítica amb la conselleria encapçalada per Josep Gonzàlez-Cambray. La regidora ha afegit que al mes de juliol tots els cursos de les escoles bressol fan les mateixes activitats i que “per aquesta regla de tres s’hauria de demanar la gratuïtat de tots els cursos”.

Una moció de la CUP demana més finançament a la Generalitat

De fet, totes les formacions amb l’excepció dels republicans, partit que gestiona el departament d’Educació, han donat suport a una moció presentada per la CUP al mateix plenari on es demana que la Generalitat augmenti les seves aportacions en el finançament de les escoles bressol tal com marca una sentència judicial. El text també exigeix que s’estableixi “un pla d’internalització del sistema públic de totes les escoles bressols municipals, assumint la titularitat i el finançament” per garantir la gratuïtat de tots els cursos.

 Els republicans han votat en contra de la moció, ja que un dels punts rebutja l’últim acord entre la Generalitat i les entitats municipalistes. “Creiem que s’ha fet un pas important amb la gratuïta d’I2, que caldran mesures complementàries, però no és suficient per demanar la ratificació de l’acord”, ha afegit Espona.

Pèrdues per la pandèmia

Seguint amb el finançament de les escoles bressol, en el mateix ple s’ha aprovat el desequilibri financer pel curs 2020-2121 de la Traca i el Molí, les dues escoles bressol municipals de gestió indirecta, pel qual l’Ajuntament haurà d’eixugar les pèrdues dels dos centres. El dèficit de la Traca puja fins als 54.228 euros, mentre que el del Molí s’eleva fins als 75.472.

Aquest dèficit es deu a l’augment de les despeses per l’increment de la neteja a les aules, per la compra de material sanitari i per la incorporació de personal addicional per poder mantenir els grups bombolla durant la pandèmia, segons ha explicat la regidora d’Educació. També hi ha jugat un paper important el fet que la preinscripció d’aquell curs es va fer durant el confinament més estricte el que va comportar una baixada de matriculació per la incertesa del moment.

Una cinquantena de famílies es queden sense plaça a les escoles bressol municipals