El catedràtic i coordinador de la publicació Molins de Rei i el Palau de Requesens, Àngel Casals, presenta un recull de fets històrics que prenen com a escenari el conjunt arquitectònic renaixentista i el territori molinenc. D’altra banda, el nou museu d’aquest àmbit històric ja té imatge gràfica.
La història del Palau de Requesens de Molins de Rei ha estat explicada de boca-orella durant segles i contada en capítols de determinades obres, però mai fins ara havia estat agrupada en una publicació. Ara sí, el llibre Molins de Rei i el Palau de Requesens reunirà tots els detalls d’aquest episodi històric que pren el conjunt arquitectònic renaixentista com a escenari.
Un relat que va presentar el professor de la Universitat de Barcelona (UB) i coordinador del llibre, Àngel Casals, escrit per la molinenca Maria Eugènia Ripoll acompanyada dels historiadors Víctor Jurado i Víctor Faradellas. La xerrada va celebrar-se a la sala d’actes de la biblioteca el Molí justament aquest passat dimecres fent referència a l’assenyalada data del 30 de novembre de 1519: el moment en què es proclamà “Carles I com a Carles V, emperador del Sacre Imperi”, detallava el catedràtic d’història moderna.
El municipi en “una posició geogràfica de primer ordre”
El llibre – han assegurat – posa de manifest el component simbòlic i alhora estratègic del Palau de Requesens durant el segle XVI i la importància de la seva “posició geogràfica de primer ordre”. Un territori banyat pel riu Llobregat, “antiga Via Augusta dels romans”, que el convertia en una “parada obligada dels reis que visitaven Barcelona”. Motiu pel qual, es procurava que fos “un lloc ideal per l’estada de personatges nobles”.
Tanmateix, Casals recordava la “història traumàtica” de la monarquia catalana que, sent terriblement pobre, es veia obligada a lliurar part de patrimoni als senyors feudals que li compraven. Així és com la noble família Requesens dona nom a aquest palau.
Un “obstacle” per al creixement de Barcelona
Durant el segle XV, la família Requesens era “terriblement antipàtica” a ulls dels barcelonins, que veien el territori molinenc i el nucli feudal que aplegava Martorell i Castellbisbal com un obstacle pel creixement polític de Barcelona. La ciutat “creixia i necessitava terres per la seva producció agrària”, terrenys que obtenia de territoris propers com el Llobregat.
A més de jugar un punt de contrapès respecte al poder barceloní, Casals explicava que,l’edifici renaixentista assegurava que “quan els pagesos alcessin el cap, veiessin el Palau per recordar qui manava”. Alhora que, esdevenia el centre d’administració econòmica i territorial: Era el palau qui tenia el monopoli de l’aigua i on es guardaven els pagaments que feien els pagesos.
Una influència política i social que es remunta a més de cinc segles enrere, però que es fa palesa encara en qüestions actuals del municipi, com ara la planificació urbanística d’alguns carrers, que encara respon a l’existència del Palau de Requesens.
Tres “R”, la imatge del nou museu
Aquesta setmana també s’ha conegut la marca gràfica que representarà el futur Museu del Renaixement de Molins de Rei. Una triple “R” entrellaçada que sintetitza tres conceptes: la vila de Molins de Rei, el nom de la família de Requesens i el de l’època del renaixement. La imatge gràfica, creada per l’empresa de comunicació i disseny gràfic Walabi, posarà cara al nou equipament que gira al voltant del Palau de Requesens.
