Quan s’acosten eleccions és habitual que els equips que han tingut responsabilitats executives de govern, s’afanyin en mostrar les realitzacions, les més visibles sempre són les d’obra pública. La gestió pel benestar i la redistribució de recursos és menys visible, així com les polítiques energètiques, ecològiques, culturals, socials, educatives costen molt més de mostrar i demostrar.
Visc davant del Parc Pont de la Cadena i fa pocs dies un veí que, com nosaltres, hi viu des de l’any 1980 em deia “Veva no pot ser que ens ensorrin el Parc”, li vaig respondre que no es preocupés que potser ens en farien un de millor. Amb tot, em vaig quedar amb el neguit i des del balcó he vist com no n’ha quedat ni rastre de la petjada urbana de l’obra d’un bon arquitecte com Xavier Llistosella.
El Parc Pont de la Cadena s’inaugurava per la Fira de la Candelera, el 2 de febrer de 1986, celebració presidida per Antònia Castellana, alcaldessa, acompanyada pel president i la vice-presidenta de la CMB (Corporació Metropolitana de Barcelona), Pasqual Maragall i Mercè Sala i també amb la presència de Nicolàs Santos, alcalde del municipi germà, Chinandega (Nicaragua) i Moisés Aran, cònsol nicaragüenc a Barcelona.
L’Alcaldessa en el seu discurs inaugural explicava que el parc estava envoltat de canals (Rec Vell i de la Infanta) un ja cobert i l’altra amb la cobertura ja adjudicada. També deia “aquest parc ha tingut una execució lenta i per etapes: comença amb l’adquisició del terreny , propietat de la famííia Balanzó Roca, que, amb voluntat negociadora, resolt vendre’l a l’Ajuntament a finals de l’any 1982. Ja en aquest 1982 l’Ajuntament va executar una primera fase plantant palmeres, posant alguns bancs i fent voravies , això sempre segons la pauta del projecte que la CMB havia encarregat a l’arquitecte Xavier Llistosella”.
Ja llavors, els neguits electorals esclataren en un Ple el 14 d’abril del 1983 ja que el PSC titllava el govern d’electoralista per haver plantat les palmeres. La discussió sobre la tipologia de les palmeres si datileres o cocoteres i l’import dels arbres prorrogaren més del necessari la sessió plenària, mentre que l’alcaldessa presidenta de l’Ajuntament es neguitejava per la llarga durada d’un Ple carregat de retòrica i, a ella se li feia l’hora de l’alletament del seu fill que acabava de nàixer el novembre del 1982. L’Antònia ha estat una capdavantera en matèria de conciliació familiar i pràctica política.
Aquests dies també hem sabut de la crisi de l’associació de veïns del barri del Canal, fundada l’any 1972 i capdavantera en les reivindicacions sobre la salubritat del barri exigint la cobertura del Canal de la Infanta i el Rec Vell, així com la seva demanda d’espais de lleure. El Parc Pont de la Cadena va ser fruit també d’aquestes peticions i durant molts anys l’associació hi ha promocionat activitats de foment de la convivència i l’esbarjo , tals com les revetlles de Sant Joan. I ara, casualitats del destí ens trobem amb l’esgotament del voluntariat social i la transformació, potser sense massa consens social, d’un espai reivindicat per les gents del barri en ple franquisme.
Tornem a l’enderroc. S’ha arrasat la primera gran plaça pública de la democràcia la seva tipologia constructiva la convertí en una àgora que incorporava un gran escenari. Durant 37 anys s’hi han celebrat festes, concerts i representacions de tota meva, meetings i revetlles i la ciutadania n’ha gaudit. Cal lamentar el galdós manteniment , l’obra vista s’ha anat malmetent. Desconec si en l’avaluació de la millora del Parc s’ha valorat la possibilitat de conservar-la i si era possible fer-hi arranjaments , així com afegir noves plantes, tot remodelant-ne algunes característiques . Desconec perquè no s’ha acollit la proposta d’ incorporar un aparcament soterrat, tampoc conec si es tindrà en compte la reserva d’espai pel futur traçat del trambaix.
El projecte s’encamina a potenciar el verd urbà, propòsit més que lloable en els temps climàtics que anem vivint, i suposo que va acompanyat d’un sistema de captació i aprofitament d’aigua pel regatge.
Així les coses ens disposem a veure i a viure un espai renovat del Parc Pont de la Cadena que a dia d’avui és ple d’incògnites sobre el seu rendiment , però em costa d’entendre que un espai construït l’any 1986 sigui totalment obsolet i no se n’hagi preservat cap element simbòlic. En aquests 44 anys de democràcia en els ajuntaments hi ha hagut tota mena de tendències (recordem la moda de les places dures). Pel que fa a l’espai urbà no hi ha cap fórmula que sigui infalible i és evident que ara cal posar la mirada en els recursos (aigua, aire, terra, energia). Som en un canvi d’època i els ajuntaments han de ser conscients dels nous reptes que comporta la seva activitat en el territori que governen.
Genoveva Català Bosch, veïna del carrer Canal de la Infanta
Sra. Genoveva , Totalment d’acord amb vostè, de que quan s’acosten eleccions és habitual que els equips de govern, s’afanyin en mostrar les realitzacions, les més visibles sempre són les d’obra pública. La gestió pel benestar , que majoritàriament no son competència dels ajuntaments axis com la redistribució de recursos és menys visible, encara que per protagonisme hi vulguin posar cullerada, així com les polítiques energètiques, ecològiques, culturals, socials, educatives que depenen de organismes supramunicipals.
Reconec que amb el titol del seu article , veient els programes de máxima audiència ells dijous i divendres per la tarda a la Radio Ajuntament FM 91.2 , sobrevalora el nivell cultural dels molinencs i molilenques , amb això de qué significa “quo vadis” : Quo vadis? es una frase del latín que significa “¿Adonde vas?”. Esta frase se atribuye en la tradición cristiana a San Pedro, cuando al huir de la persecución de los cristianos en Roma, se le apareció Jesucristo y le pregunta: ¿Quo vadis Domine? que significa ¿Adonde vas Señor? y Cristo le contesta: Romam vado iterum crucifigi (Voy a Roma a ser crucificado otra vez). Pedro avergonzado regresa a Roma a seguir su ministerio y un tiempo después es martirizado y crucificado cabeza abajo.
Ja pot estar contenta donç , de viure davant del Parc Pont de la Cadena i no a Sant Esteve Sesroviresi com a molts de ICV , i no crec que es tinguin de preocupar del parc ja que segur que en faran un de millor. Poca petjada devia fer arquitecte com Xavier Llistosella, ja que l’actual mai ha fet goig.des de 1986. Pel que tinc entès aquest terreny del parc estava envoltat de canals i es millor no tocar el subsòl per molt que ho demenani els de Comerç Molins
Sembla que les disputes no paren , i ja al 1983 el PSC titllava el govern del PSUC d’electoralista per haver plantat les palmeres, i ara semblen que seran les úniques que aguantaràn la sequera i les llargues sessions plenàries sense contingut i llargues durades dels plens com ara, buits de continguts i sols per poguer cobrar els 380 €/ple i barba actuals . Lamentem que a la Wiqui l’’Antònia Castellana i Aragall i figuri com a “política” i no com a mestra d’ofici , que des de el 1968, va iniciar la seva tasca de mestra a l’Escola Estel , enacara que pocs alumnes ho recordin
Tot està en crisi , tota està cappervall , ningú esnten el rebut de la llum i tot-hom el paga , pocs ciutadans sabran qui es qui a les properes eleccions però tots aniran a vtar encara que sigui a la bla , bla bla, , Ara també la crisi de l’associació de veïns del barri del Canal, Es saben els motius o es com el rebut de la llum ? Se sap també a on es feran les revetlles de Sant Joan i les calçotades de la CUP ?
Ens tenim de lamentar de l’enderroc de la primera gran plaça pública de la democràcia i no de la destrucció del Panels Fotovoltaic del ICV a la Plaça 1 –O que dingí CiU , PSC, CUP vap a on van anar a parar i que de segur van anar a la xatarra directament. Una mostra més de la gestió publica municipal a Molins de Rei . El Ajuntament es una empresa II, de Irresponsabilitat Il•limitada. No ho dubti , si no s’ha acollit la proposta d’ incorporar un aparcament soterrat, és per que el terreny és intocable i d’espai en superficie pel futur traçat del trambaix no serà cap problema.
El projecte que s’encamina a potenciar el verd urbà, no la tindria que preocupar , hi ha altres temes més urgents com el despropòsit de seguir mantenint durant 40 anys una Radio Ajuntament sense anuncis dels comerços , que ens costa més de 350.000 €/ any , sense que sapiguem qui es el seu index d’audiència i que depend del 100 % del Pressupost Municipal
Millor que ens preocupem proritariament pel us que fem de la nova Biblioteca , per la lectura de llibres quasi nul•les , pel maneig dels ordinadors per la gent gran nul•la , i per l’escasetat de llibres de qualitat que valguin la pena. Avui per avui No es la Casa Gran de la Cultura , Qui s’en encarrega de supervisar tot això ? , El CECBLL ?
; ei, no comparteixo de cap manera el comentari de dclosa, un populista banal.# Però trobo que Genoveva Català té molta raó.#
Carles Joan , ei ! , Li agraeixo que com a minim, encara que no comparteixi el meu comentari, em llegeixi. Qui és vosté? , Es el que el dia de la presentació del Anuari del Viu Molins 2022 , va volguer fer un disscurs el dijous 2 de febrer a les 19:30 al bar musical Baccus, situat al carrer Foment número sis i el director li va impedir ?. Qué ens volia dir ? , Era un discurs populista i banal ?
; no, lamento comunicar que jo no sóc aquesta persona que vosté diu.# Em considero molt amic de David Guerrero i de Jose Polo, i, si puc, col.laboro amb Viu Molins.# Crec que vostè està bastant confós.# Salut.#
I viu a l’edifici industrial de Can Malvehi, recentment incendiat?