En un debat organitzat per Viu Molins de Rei i Ràdio Molins de Rei, cap partit rebutja portar serveis bàsics a la Rierada i Vallpineda. El PSC i Ara Molins defensen la feina feta i ERC proposa una planta de sanejament per millorar l’aigua de la riera de Vallvidrera en origen. Molins en Comú es mostra realista i el PP rebutja les imposicions als veïns.
Totes les forces polítiques accepten el gran repte que presenta per a l’Ajuntament la urbanització de Vallpineda i la Rierada, on els veïns fa dècades que esperen serveis bàsics com l’aigua corrent i el clavegueram. Cap partit polític ha posat data a l’inici de la urbanització d’ambdós barris però tots han assumit que cal intentar traçar un full de ruta com més aviat millor. Ningú ha proposat una solució màgica per un problema encallat. Segurament no existeix.
En un debat organitzat per Viu Molins de Rei i Ràdio Molins de Rei i moderat pel director del diari digital Jose Polo, els representants dels diferents partits polítics van poder posar sobre la taula les diferents propostes que tenen. Hi van participar Xavi Paz, candidat a la reelecció a l’alcaldia pel PSC; Ramon Sánchez, candidat d’Ara Molins; Carme Puig, número 11 de la llista d’ERC; Lucas Ferro, candidat de Molins en Comú Podem; i Antonio Valverde, candidat del PP.
Els barris de Sant Bartomeu, la Rierada i Vallpineda són tres nuclis poblacionals situats a Collserola que formen part del terme municipal de Molins de Rei. El barri de Sant Bartomeu va solucionar la seva urbanització en els anys 90, tot i que des de l’associació de veïns es recorda que la majoria d’equipaments estan encara pendents d’executar. Tenen serveis bàsics, però hi ha feina per fer. A Vallpineda i la Rierada encara continuen esperant una planificació urbanística que els permeti accedir a serveis tan bàsics com l’aigua corrent o el clavegueram en unes condicions similars a la resta del poble.
La urbanització d’aquestes zones depèn de l’Ajuntament i dels veïns, però n’hi ha alguns que no poden assumir l’elevat cost de la reforma. I és que hi ha quotes que poden superar els 130.000 euros. Altres no arriben a aquesta quantitat, però també són costoses. La rierada està dividida en dues planificacions: el pla de Millora Urbana de la Rierada, de l’any 2014, té un cost de 2,7 milions d’euros i uns aprofitaments urbanístics de 9,4 milions d’euros; i el pla parcial del mateix barri, també del 2014, parla d’un cost d’urbanització de 3,7 milions d’euros. A Vallpineda el cost de la urbanització és de 6,8 milions d’euros. L’aprofitament privat pot arribar a més de 25 milions. Existeix la possibilitat de construir fins a més de 250 cases enmig del Parc Natural de Collserola. Però tots els presents a la sala han apostat per disminuir el màxim possible la possible afectació a un àmbit natural tan valuós.
El debat sobre la urbanització dels barris de muntanya s’ha centrat principalment en tres aspectes clau: com desencallar la problemàtica, com cal finançar el projecte i com minimitzar l’impacte que pot arribar a tenir en el medi ambient. Ara bé, no actuar també en té perquè allà ara mateix ja hi viu gent i no sempre amb una xarxa de sanejament adequada.
Diàleg amb els veïns per desencallar el problema
Tots els partits polítics aposten per desencallar la problemàtica i actuar davant la situació dels veïns i veïnes dels barris de muntanya. Ramon Sánchez, candidat d’AraMolins, ha explicat que durant aquests últims anys l’Ajuntament ja ha començat a treballar amb els veïns i veïnes i ha dit que “en aquesta legislatura s’han fet avenços importants”. Concretament, ha puntualitzat que la feina s’ha focalitzat més al barri de Vallpineda, on s’ha pogut establir un grup de treball que está començant a fructificar. “Ja podria començar a treballar en el projecte d’urbanització”, ha dit l’actual primer tinent d’alcalde i regidor de barris de muntanya.
Xavi Paz ha explicat que cal fer el mateix que es va fer amb Sant Bartomeu als anys 90 a la Rierada i Vallpineda. En aquest últim “ja s’ha fet un bon diàleg” per parlar sobre l’estalvi dels costos de les obres i que “ha estat aprovat pels veïns”. L’alcalde ha relatat que a la Rierada hi ha «noves sensibilitats» i que de moment no és possible arribar a acords. En aquest barri hi ha un moviment ecologista anomenat SOS la Rierada que renega dels planejaments.
Carme Puig, per la seva banda, ha explicat que la situació dels barris de muntanya no és exclusiva de Molins de Rei, sinó que a Catalunya hi ha més de 1.800 urbanitzacions que pateixen el mateix problema. Puig, exposa que cal “demanar ajuda a la Generalitat i a l’AMB” per poder desencallar el projecte. Paz i Sánchez no han trigat a replicar que la Generalitat ni està ni se l’espera en aquest sentit.
La situació precària dels veïns ha estat on ha posat el focus Lucas Ferro, que també assegura que “l’administració ha de col·laborar”. Ara bé, el candidat dels comuns també ha estat realista: «Els barris de muntanya s’han d’urbanitzar sí o sí». Antonio Valverde, per la seva banda, també ha demanat diàleg però ha matisat que “no es pot apel·lar tot al consens” ni tampoc «a la imposició» del planejament.
Facilitar el finançament del projecte als veïns
Un dels principals problemes de la Rierada i Vallpineda són els costos de la urbanització dels barris, que part dels veïns no es veuen amb cor d’afrontar. Ramon Sánchez ha explicat que davant la problemàtica respecte al finançament, el 2017 ja es va començar a treballar en un pla de pagament. «Es van proposar diferents sistemes de pagaments a terminis», ha explicat el representant d’Ara Molins, que ha concretat que es va posar al focus «facilitar el pagament perquè tothom pogués acabar pagant». Xavi Paz, ha afegit que el problema del finançament «és que aquells que no poden pagar facin inviable el projecte» i ha explicat que cal un estudi concret, ja que no és el mateix «que no puguin pagar el 20% que el 70%».
Per altra banda, Carme Puig, ha exposat que cal fer una urbanització amb costos més baixos. Lucas Ferro, per la seva banda ha apostat per finançar el projecte amb quotes d’urbanització -que de fet és com està previst- i ha matisat que les expectatives financeres del projecte “han de ser realistes” i cal mirar també per l’economia dels veïns “perquè no tots podran fer front als pagaments en quatre anys”. Antonio Valverde, en la mateixa línia, ha explicat que la prioritat és “realitzar un projecte amb els mínims costos possibles”. Més o menys tots els partits toquen la mateixa música.
No urbanitzar també té un cost medioambiental
Els nuclis poblacionals de Vallpineda i la Rierada estan situats a Collserola. La ubicació dels barris fa que tinguin una dificultat afegida a l’hora d’executar un projecte d’urbanització i és l’impacte que pot produir sobre el medi ambient. En aquest aspecte, tots els representants dels partits polítics coincideixen en la necessitat de preservar al màxim els espais naturals però també accepten que els veïns i veïnes no poden viure en aquestes condicions precàries.
En aquest punt, Carme Puig, assegura que l’impacte mediambiental ja és una realitat. Com no hi ha clavegueram, les aigües subterrànies contaminen la riera. La resta de formacions polítiques han estat d’acord amb ella. En aquest sentit, la representant d’ERC explica que la proposta del partit en aquest sentit és aprofitar la millora «per plantejar la creació d’una estació depuradora» per millorar la qualitat de les aigües residuals que aboquen a la riera i «d’aquesta manera beneficiar al cabdal de la mateixa».
Xavi Paz, en la mateixa línia, ha insistit en el fet que la millora vindrà amb la urbanització dels barris i també ha reforçat la idea proposada per ERC d’instal·lar una depuradora. «Amb aquesta intervenció no caldrà enviar les aigües a la depuradora de Sant Feliu», ha conclòs l’alcalde. Ramon Sánchez, per la seva banda, ha explicat que el projecte ja conté «informes ambientals» que permeten urbanitzar els barris i ha posat l’accent en què comporta «més riscos no urbanitzar que fer-ho». En la mateixa línia que la resta, Lucas Ferro, ha apostat també per millorar la qualitat de la vida de les persones i ha explicat que davant la situació «no pot haver-hi un debat constant entre tenir subministraments bàsics o un impacte mediambiental». Antonio Valverde, ha defensat que la situació dels veïns «s’ha de restaurar tant sí com no» però ha matisat que cal urbanitzar sense «fer un desastre mediambiental».
Ha faltat temps per parlar de prevenció d’incendis, un altre tema fonamental en aquests àmbits. La federació d’Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) del Baix Llobregat organitza el pròxim dimecres una taula rodona sobre el tema a les 19 hores a la Federació Obrera.
