Unes eleccions municipals sempre són una oportunitat per repensar la vila, el seu present i futur i plantejar opcions i alternatives per la millora de la vida dels molinencs i molinenques i el paper capdavanter en el futur compartit de la nostra comarca i del nostre país.
Molins de Rei ha estat una vila que, fins el llarg període de l’actual govern de la sociovergència (PSC-JUNTS), sempre s’havia pensat des de dins, de manera oberta i generosa, però des de la pròpia vila. Hi ha una sensació compartida, però, que l’Ajuntament i altres sectors molinencs han fet deixadesa d’aquest valor intrínsec de la nostra manera de ser i de la nostra identitat que ens ha caracteritzat i ens ha fet perdurar amb personalitat pròpia, i avançar amb projectes col·lectius d’avantguarda.
A Molins de Rei hem delegat el pensar sobre el nostre projecte de futur a d’altres administracions, l’AMB especialment, que des dels seus serveis tècnics i direcció política difícilment treballaran aspectes específics i sempre es mouran més còmodes en un disseny urbanístic i social comú al conjunt metropolità. Si els primers anys de govern sociovergent van permetre la destrucció del patrimoni arquitectònic (edifici del complex de la Fàbrica Ferrer i Mora, Canal…) ara ha estat el patrimoni mediambiental el que ha resultat afectat amb la urbanització de la Zona de les Llicorelles i la Riera de Vallvidrera.
En l’aspecte urbanístic en resulta un edifici com el del Molí, trossejat i amb dificultats per ocupar-lo, amb una biblioteca en un segon i tercer pis, i uns espais d’us inconcret, mentre tenim un Ajuntament en excessives dependències repartides per la vila i mal estructurades. Convertirem la Pl. de l’1 d’Octubre en un bosc urbà (darrera moda metropolitana) i a la Pl. de la Llibertat, en l’actual aparcament on es preveia la construcció de la biblioteca, s’hi faran blocs d’habitatges. Tot són opcions, però en perspectiva no em sembla la millor aquesta que ja condiciona per molts anys els equipaments, l’espai públic i la nova centralitat en l’eix Molí-Pl. Llibertat.
Aquest disseny que s’afanya a reivindicar la recuperació de l’edifici de la Fàbrica Ferrer i Mora i la creació d’una zona verda adjacent s’ha fet, doncs, a un preu altíssim. Per altra banda, l’entorn verd del municipi ha entrat en franca reculada a la zona de les Llicorelles i de la Riera de Vallvidrera. Només cal veure-ho, l’estat de la Riera Bonet és francament lamentable i el Barri de La Rierada segueix amenaçat per un macroprojecte d’urbanització. I els Aiguamolls, completament abandonats amb un aspecte ben decebedor. I convé dir que en l’anunci de la compra de l’ermita de S. Pere de Romaní en cap moment s’ha fet esment del projecte de restauració que els serveis tècnics municipals havien redactat en el període 2007-2011, previ a la sociovergència, i que el govern municipal del moment ja havia presentat públicament en el marc de les converses amb la propietat per adquirir l’ermita.
A vegades dona la sensació que la sociovergència ha volgut fer taula rasa d’un determinat model de vila que ens caracteritzava. Alguna cosa no va quan des de diferents espais i sectors del món de la cultura molinenca es publiquen manifestos per redreçar, també, la gestió pública de l’àmbit cultural mentre el Museu Municipal sembla inexistent, l’Arxiu està desaparegut i la Federació Obrera no té un objectiu i funcionament definit. Això sí impulsem un Museu del Renaixement quan tenim els serveis culturals bàsics a precari.
I la Fira d’enguany ens ha donat molts tocs d’atenció. El sector tradicional del planter i tot allò vinculat a la pagesia s’ha vist en franca reculada i no hi ha línies de futur clares més enllà de saber ordenar bé els espais firals.
El patrimoni, l’urbanisme, el mediambient, la cultura, la Fira són nomes la punta de l’iceberg d’una gestió distant. Ens toca repensar Molins de Rei i recuperar l’arrel, el sentiment i la passió de les millors experiències viscudes. I cal fer-ho posant l’accent en les necessitats de la gent, de la vila i del país, de forma participativa i oberta i lluny de dirigismes, propaganda i criteris forans.
I això només és possible amb un canvi de govern i nous lideratges. És el moment de canviar Molins i recuperar-ne els seus valors. És l’hora de la Marta.
Jordi Romeu, exregidor d’Esquerra Nacionalista de Molins de Rei
; ei, amic Jordi Romeu, fa uns anys demanaves el vot per la CUP, em sembla.# Ara per Marta.# És una bona evolució, segurament.# Salut.#
Jo també faré com el Jordi, tant el 2019, com ara.