La majoria dels semàfors de Molins de Rei estan adaptats a les persones amb discapacitat visual, però les recurrents avaries i problemes amb el so que emeten posen en perill als seus usuaris en punts com el carrer Verdaguer. L’ONCE també critica deficiències en l’adaptació urbanística per arribar des del transport públic fins a la seva seu encara que celebren els canvis fets en les últimes reformes com la del passeig Pi i Margall.
Durant la campanya de les eleccions municipals es van posar sobre la taula molts temes i els candidats a l’alcaldia van fartar-se de repetir la necessitat de posar ‘Molins al centre’, però un debat temàtic sobre polítiques de discapacitat va posar en evidència la manca de resposta de l’Ajuntament davant les dificultats que es troben les persones amb discapacitat visual per la falta de manteniment dels elements que els ajuden a moure’s de manera independent pel municipi.
Montserrat Ruiz, una dona amb discapacitat visual, va denunciar davant els diferents candidats a l’alcaldia la perillositat de caminar per Molins de Rei per la falta de manteniment dels semàfors adaptats. Aquesta dona va explicar com malgrat que la gran majoria dels semàfors del municipi estan adaptats, «molts d’ells no funcionen correctament», un fet que posa en perill la seguretat d’aquestes persones quan volen creuar.
Les persones cegues disposen d’un comandament que activa un mecanisme i els semàfors fan diferents sorolls per avisar quan estan en verd i quan s’estan posant en vermell. El problema es dona quan aquests sons no funcionen de la manera correcta, les persones es poden guiar amb els dels semàfors més propers, però no sempre van bé, ja que en alguns casos, o no se senten bé, o els temps -a causa de factors com tenir semàfors per diferents direccions dels vehicles- no són exactes.
El carrer Verdaguer és el punt negre
«Hi ha moments que necessito que m’ajudin a creuar perquè em costa saber si estic creuant bé o no i això és un perill constant», lamenta Montserrat Ruiz, que parla concretament dels semàfors del carrer Verdaguer, una de les artèries de Molins de Rei i que ella pràcticament ha de creuar cada dia. Assegura que passa moments d’incertesa «perquè molts cops, especialment als encreuaments del Lidl i de l’Ajuntament, no estic segura de quan puc fer-ho».
Un dels més perillosos, a parer seu, és l’encreuament del carrer Verdaguer amb la plaça de l’Ajuntament. En aquest punt, es troben un seguit de quatre semàfors adaptats, però que no sempre funcionen. A més, a causa dels girs permesos als vehicles en aquest punt, els semàfors no són paral·lels, és a dir, cadascun es posa verd en un moment donat, un fet que dificulta -si aquests no es troben en un funcionament òptim- que les persones amb discapacitat visual es puguin sentir segures per creuar. «És un punt perillós per molts motius. Per una banda, el carrer és molt estret i la vorera és difícil per les persones amb dificultat visual i, per altra banda, és un una de les zones més transitades del municipi que malgrat tenir adaptats els semàfors, no funcionen de la manera correcta», aprofundeixen des de l’ONCE.
Montserrat Ruiz ha enviat diverses instàncies a l’Ajuntament de Molins de Rei al respecte durant els últims anys, però de moment, només ha rebut una resposta que qualifica de «banal», perquè, «no donen una solució ni responen a la reparació del mecanisme».
Adaptabilitat dels elements urbans
L’adaptabilitat de l’entorn per les persones amb discapacitat visual, però, va més enllà dels semàfors. A terra hi ha un seguit d’elements del paviment urbà que ajuden les persones a guiar-se a través de les diferents textures. De fet, aquesta és la funció del bastó, a més de permetre detectar els diferents obstacles que tenen per davant, facilita diferenciar els paviments instal·lats per guiar a les persones pels camins segurs.
Encara que per la resta de vianants passin desapercebuts, hi ha diversos tipus de paviments a les voreres que avisen de diferents elements a les persones cegues. Per una banda, hi ha les rajoles de línies, que indiquen un camí cap a un pas de vianants i que van des d’una paret fins a l’inici del pas. Per altra banda, també hi ha rajoles amb punts, que aquestes indiquen perill. Són les que estan situades just abans de creuar el pas de vianants i les que també es troben als carrers de plataforma única per dividir les voreres dels espais per on es mouen els vehicles.
No es tracta d’una qüestió de major o menor sensibilitat, que el paviment tingui diferents textures és obligatori i així ho indica una normativa recollida als articles 45 i 46 de l’Ordre TMA/851/2021 per la que es desenvolupa el document tècnic de condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació per l’accés i la utilització dels espais públics urbanitzats.
Adaptació amb deficiències per arribar fins a l’ONCE
L’ONCE de Molins de Rei compta amb un total de 477 afiliats de 19 poblacions del Baix Llobregat i, en concret, 35 d’aquests afiliats són residents a Molins de Rei. Els responsables de l’oficina local lamenten que l’accessibilitat des de les parades de transport públic fins a la seu «no està ben adaptada per a les persones amb discapacitat visual» i, malgrat que els diferents recorreguts han millorat en els últims anys després d’explicar la situació a l’Ajuntament, «el camí per arribar des de les parades d’autobús o l’estació de Renfe fins a l’oficina no és l’òptim per a les persones amb discapacitat visual».
Gemma Badia, directora de l’ONCE de Molins de Rei, adverteix que tenint en compte que els afiliats a l’entitat tenen un mínim del 90% de discapacitat visual, si el camí per arribar no es troba totalment adaptat «és una dificultat afegida», especialment quan fa poc «que tenen aquesta condició», ja que s’han d’adaptar a la nova situació i a la nova percepció de l’entorn.
Badia celebra que les últimes obres que s’estan fent «comencen a contemplar el fet d’adaptar les noves voreres a tota mena de discapacitat», després de les reunions mantingudes entre l’ONCE i l’Ajuntament per tal d’exposar la importància de l’adaptabilitat dels carrers als nous projectes de millora. El cas de la segona fase recentment inaugurada del passeig Pi i Margall és el millor exemple de la coordinació per fer una reurbanització pensant en tothom.
