La 44a edició del festival dedica el seu leitmotiv al terror japonès, coincidint amb els 25 anys de Ju-on i reivindicant l’impacte global d’un estil que va sacsejar les regles del joc.
El Festival de Cine de Terror de Molins de Rei encara la recta final de la seva 44a edició, marcada enguany per un homenatge clar al cinema de terror japonès. Sota el leitmotiv ‘J-Horror, més enllà de l’ensurt’, el certamen reivindica l’onada creativa que, a cavall entre finals dels noranta i principis dels 2000, va transformar el gènere i va deixar una empremta profunda en l’imaginari popular. La celebració dels 25 anys de Ju-on, la fita de Takashi Shimizu que va consolidar l’estètica del terror asiàtic, actua com a fil conductor d’aquesta mirada retrospectiva.
Segons explica Gloria Massana, membre de l’organització del Terror Molins, el leitmotiv “té molta força, sobretot a nivell visual”, i ha permès recuperar obres cabdals com Ringu, projectada el passat diumenge a la Peni, i que va fer sold out. “A la gent d’una certa edat encara li sembla moderna, però per a la gent jove ja és un clàssic”, explica. Per Massana, aquesta coexistència de mirades “tan diferents davant la mateixa obra” evidencia la necessitat de reivindicar un cinema que va revolucionar la percepció europea del terror, introduint capes de subtilesa i una atmosfera més inquietant i psicològica que visceral.
El festival remarca com el J-Horror va trencar amb el model més tradicional del gènere a Occident, basat en l’ensurt, la sang o el killer, i va apostar per un terror psicològic que apel·la directament a les pors íntimes de l’espectador. “És un terror que et fa de mirall, que et confronta amb els teus propis monstres”, subratlla Massana. Una fórmula que, segons diu, continua interpel·lant el públic actual i que es manté viva en un cicle de retorns constants afirmant que “els terrors també tornen; són cíclics”.
En aquesta línia, el Terror Molins busca no només homenatjar els grans títols del J-Horror, sinó també destacar la seva vigència i la manera com aquest estil continua influint en els creadors contemporanis, generant nous llenguatges i adaptacions que mantenen viu l’esperit d’aquella revolució cinematogràfica.
Tornar al un terror més ancestral
En els darrers anys, el Terror Molins ha evidenciat un cert retorn a les arrels i a les temàtiques que, des de la perifèria, van sacsejar el terror europeu. Massana reconeix que, en un món dominat per la immediatesa i la revolució digital, molts creadors tornen a imaginar històries arrelades al que és més rural i ancestral. “Midsommar va tornar a obrir la veda del folk horror”, recorda. “L’any passat la nostra temàtica era el terror rural, molt proper. Aquell pijo que se’n va al poble i pensa que tot serà idíl·lic fins que descobreix que no”, afirma Massana.
Fa dos anys, el festival va girar al voltant de les bruixes, un altre símbol que ha renascut amb força. “Hi ha un ressorgiment brutal de pel·lícules de bruixes, i ho entenc”, diu Massana, ja que, segons afirma “la bruixa és un símbol potentíssim per parlar de l’opressió de la dona”. El terror, explica, sempre ha estat un gènere amb prou llibertat creativa per trencar estereotips, i ara comença a donar espai a bruixes que no responen als clixés de joventut i sensualitat, sinó a dones grans, poderoses i amb experiència. “Necessitem Gandalfes”, reivindica, “dones grans que quan parlen se les escolta, no vigilants des de la platja, sinó protagonistes plenes”.
Aquest canvi de mirada també s’ha manifestat en èxits recents com La substància, una pel·lícula que l’any passat es va projectar al festival i que va atraure públic més enllà del cercle habitual del terror. “Molta gent hi va anar pel reclam de la Demi Moore i no sabia que era una pel·lícula de terror”, recorda Massana, que assegura, “va travessar fronteres”. Per a ella, és un exemple clar de com el gènere, maltgrat parlar precisament de les dones, els monstres i les bruixes, pot renovar-se i expandir-se. I de fet, aquesta ha estat també la projecció del J-Horror “tornar, igual que hem tornat a un terror més ancestral, a reviure les pors internes i les pors més psicològiques que el gènere de terror japonès ens va portar fa 25 anys”.
