Des de l’organització del festival, destaquen la importància de donar visibilitat al talent local i consolidar el vincle amb el territori sense renunciar a la projecció internacional.
L’any 1973, el cineclub de Molins de Rei va decidir organitzar activitats per incentivar el cinema de terror i atraure més espectadors a la seva sala. Aquella iniciativa, que va néixer com una manera de dinamitzar la vida cultural del municipi, va tenir un gran èxit. Amb els anys, aquell primer experiment va acabar convertint-se en el que avui és el Festival de Cine de Terror de Molins de Rei, conegut com Terror Molins, que aquest 2025 arriba a la seva 44a edició.
Tot i ser un festival plenament consolidat i reconegut dins del panorama català i internacional, l’organització manté molt clara la seva essència. “Som el segon festival de cinema de terror més antic de Catalunya, després de Sitges, i som un festival de cinema de terror que posa el cinema per davant de tot, i que aposta pel cinema català”, explica Gloria Massana, membre de l’organització. De fet, aquesta aposta pel cinema en català no és només una qüestió de llengua, sinó, segons apunta Massana, “també de coherència amb el territori i amb la història del festival”.
Aquesta voluntat es tradueix en iniciatives que donen visibilitat i suport al talent local. Una de les més destacades és la secció Ç-Trencada, estrenada fa quatre anys i dedicada exclusivament al curtmetratge català. “Amb les projeccions de la secció Ç-Trencada, la qualitat cada any és millor”, afirma Massana, que subratlla com aquesta secció ha permès descobrir nous talents i consolidar el terror “fet aquí” com un gènere amb identitat pròpia. Per al festival, fomentar la creació de cinema de por en català és una manera de continuar explicant històries pròximes, amb “els nostres monstres i les nostres” pors com a fil conductor.
Aquest 2025, a més, s’ha estrenat un premi al millor projecte per a la producció d’un curtmetratge de terror en català. La iniciativa, en la mateixa línia que l’objectiu del festival, busca impulsar la producció en llengua catalana des de la base i donar eines als creadors emergents. “Hem rebut 35 projectes, i n’hem triat 8 finalistes. Estem molt contents”, explica Massana. A més, destaca que moltes de les propostes incorporen elements de folklore i tradició. “Crec que vivim un moment en què, amb tanta tecnologia, hi ha una tornada al terrenal, al que és ancestral i, en general, hi ha molt d’interès per revisitar aquestes arrels”, assegura, tot afirmant que el Terror Molins vol continuar sent, doncs, una finestra oberta al món, però “amb el convenciment d’apostar pel nostre territori, la nostra llengua i la nostra comunitat” com a símbol d’identitat.
Un festival obert a totes les edats
El Terror Molins compta amb diverses seccions, sent la Secció Oficial la més important, però també hi ha espais pensats per obrir el gènere del terror a totes les edats. Entre aquestes, destaquen el Terror Kids i el Terror Jove, que permeten acostar els més petits i els adolescents al cinema de terror amb propostes adaptades i diverses activitats. El Terror Kids, que enguany celebra 11 anys, és una de les seccions més consolidades del festival. Malgrat els prejudicis que comporta associar el terror amb els infants, des de l’organització sempre han defensat que “el terror, com tantes altres coses, no s’ha d’amagar als nens sinó que s’ha de presentar de manera adequada”. La sessió es va fer competitiva fa tres anys, fet que ha elevat la qualitat dels curtmetratges que es projecten, adaptats a cada edat, i que ha estat molt ben valorada pels pares i el públic en general. A partir dels sis anys, els infants poden gaudir de les projeccions, complementades amb activitats a la pista de la Peni o a la biblioteca com manualitats, música i festa, convertint el Terror Kids en un espai cultural que, segons explica Massana “també anima als més petits a fer seu aquest festival”.
Amb el pas dels anys, molts dels nens que van descobrir el terror amb sis anys a través d’aquesta secció ja han crescut, deixant enrere la programació infantil. Per això, des del festival es va crear el Terror Jove, una nova secció pensada per als adolescents i joves que volen continuar vivint el cinema de terror en un entorn propi. En aquest sentit, Gloria Massana explica que aquesta secció “ens està costant més de consolidar” però alhora destaca que “les coses necessiten temps i que hi ha projectes que necessiten coure’s”.
Igualment, explica que el Terror Jove està concebut com una secció 100% dels joves, on són ells els qui fan la programació, decideixen l’estratègia de comunicació i presenten les sessions. “Sovint es parla molt de voler joves a tot arreu, però ningú vol donar-los realment protagonisme”, explica Massana. I de fet, d’aquí neix precisament la idea que els joves es facin aquesta secció seva. L’equip del festival els proposa pel·lícules, però són ells qui trien, amb els seus criteris que sovint sorprenen a l’organització. “Quan ho fan, trien coses molt bèsties!”, afirma Massana rient. “Quan ho triàvem nosaltres per ells, encara els tractàvem com a nens i ens vam adonar que ells volien una altra cosa i això ens va encantar”, recorda. En aquest sentit, apunta que la secció vol donar un espai propi als adolescents i que, igual que el festival, “fer que els joves tinguin un espai cultural propi del seu interès, que se sentin seu i que també els generi aquest sentiment de comunitat amb els que tenen gustos similars”.
Construir una comunitat cultural amb sentiment de pertinença
Amb tot això, Massana apunta que el Terror Molins no només vol mostrar cinema de terror, sinó també consolidar una comunitat al voltant del festival. “Vam fer unes enquestes i vam veure que, tot i tenir públic local, en tenim molt més de fora”, explica Gloria Massana. L’objectiu, afirma, no és créixer en quantitat, sinó en qualitat generant interès tant per assistir-hi com per participar-hi, mantenint la identitat pròpia i reforçant el vincle amb la gent de Molins de Rei. “El nostre festival té seccions molt diverses, la secció oficial, per exemple, té pel·lícules que si no et digués que són de terror, ni ho notaries”, comenta.
Un dels reptes pendents, de fet, és apropar el festival a les escoles de primària. Massana reconeix que encara no han trobat la fórmula ideal. “Ens agradaria molt poder fer una sessió de cinema per a infants, però ens hem adonat que potser no és el que necessiten i cal trobar una altra manera de col·laborar amb els centres educatius”, apunta. Tot i això, des de l’organització creuen en el potencial pedagògic del cinema de terror perquè permet tractar temes que afecten directament els infants i els adolescents com la discriminació, el bullying, les pors internes o la pressió estètica.
Per a l’organització, el cinema de terror és una eina poderosa per transmetre missatges i generar debats. “Cap pel·lícula de drets humans pot impactar tant com una bona pel·lícula de terror en un jove espectador, n’estic convençuda, encara que de moment, no he aconseguit convèncer ningú”, diu Massana entre rialles. Igualment, destaca que la prioritat del festival és, doncs, mantenir la seva identitat, créixer en qualitat i construir un espai de participació, comunitat i pertinença per al públic, sobretot, de Molins de Rei.
La 44a edició supera el rècord històric de taquillatge
Les dades d’aquesta 44a edició del Terror Molins són molt positives i evidencien la consolidació del festival com un dels referents del gènere a Catalunya. Les sessions inaugural i de Gaua van fer sold out, amb la presència dels directors i equips artístics, mentre que les projeccions del cap de setmana fora de competició, com Together i The Long Walk , van comptar amb gairebé 400 assistents per sessió. Durant la setmana, les sessions superen les 200 persones, i a hores d’ara el festival ja ha superat el rècord històric de taquillatge. I això que encara no ha acabat el festival.
De fet, per a Gloria Massana, aquesta resposta del públic és la millor recompensa. “De moment la setmana va molt bé, estem molt contents perquè el públic ens està responent moltíssim, que és, de fet, l’objectiu de tot”, explica. A més, afirma que un dels objectius principals és obrir-se a nous públics “que encara no s’han acostat al gènere del terror” i diferents franges d’edat, mantenint activitats que poden resultar més difícils, però que són essencials per la identitat del festival.
Tot i aquests èxits, l’organització reconeix algunes limitacions logístiques. “Les sessions entre setmana abans eren molt minoritàries, però ara comencen a tenir moltíssima afluència, no arriben al nivell del cap de setmana, òbviament, però per nosaltres ja és un èxit, tenint en compte totes les barreres que tenim per no ser un festival de Barcelona”, explica Massana. Entre aquestes barreres, destaca la manca de transport públic de qualitat i la dificultat d’aparcament a la Peni, que condicionen l’assistència, especialment per al públic que ve d’altres municipis. Tot i això, les xifres i la resposta del públic evidencien que el Terror Molins continua creixent amb força, mantenint la seva identitat i consolidant-se com una cita imprescindible del cinema de terror.
