Què tenir en compte a l’hora d’escollir un mètode anticonceptiu

Com funcionen els anticonceptius hormonals?

Els anticonceptius han estat un avenç important en la nostra lluita per la legalització de l’anticoncepció. Però, què passa exactament al nostre cos quan prenem anticonceptius hormonals?

Els anticonceptius hormonals estan compostos per hormones sintètiques, que imiten l’estrogen i la progesterona que produeixen els nostres ovaris, i són alliberades al torrent sanguini de manera constant durant tot el cicle.

Aquesta dosi diària d’hormones sintètiques evita que el cervell enviï una senyal als ovaris perquè treballin, ja que el cervell interpreta que aquestes hormones les està alliberant l’ovari i, per tant, considera que no fa falta enviar-li cap estímul.

En altres paraules, estem enganyant el cervell i tallant la comunicació que hi ha entre cervell i ovaris per evitar que es doni un cicle menstrual natural.

Si els ovaris no reben aquesta senyal per part del cervell, s’apaguen. Si els ovaris no treballen, no es produeix estrogen natural, cosa que suprimeix l’ovulació. I sense ovulació, no hi ha embaràs.

Les hormones dels anticonceptius no són hormones

Els anticonceptius hormonals alliberen unes substàncies que pretenen reemplaçar les hormones naturals, però aquestes substàncies no son igual de beneficioses pel nostre organisme que les nostres pròpies hormones, ja que ni tan sols són hormones.

L’etinilestradiol, el levonorgestrel i la drospirenona presents als anticonceptius hormonals són molècules amb estructures diferents de les hormones humanes, i no aporten els mateixos beneficis al nostre organisme, perquè interactuen de forma diferent amb els receptors hormonals del cos i en com es metabolitzen a l’organisme.

Un exemple: l’estradiol (estrogen humà) estimula l’alliberament d’insulina al pàncrees fent que siguem més sensibles als hidrats de carboni, en canvi, l’etinilestradiol, provoca resistència a la insulina. És per això que moltes dones experimenten pujada de pes o canvis en els nivells de gana amb els anticonceptius hormonals.

Un altre exemple: la progesterona, una hormona segregada en la segona fase del cicle després de l’ovulació, estimula els receptors GABA del cervell, un neurotransmissor calmant i relaxant. En canvi, el levonorgestrel, condiciona una menor activitat del sistema gabaèrgic, cosa que produeix tot el contrari, depressió i ansietat.

Tenir un cicle menstrual natural va més enllà de fins reproductius

Les nostres hormones femenines naturals són essencials per al bon funcionament del nostre organisme i els anticonceptius hormonals no les poden reemplaçar.

Els estrògens i la progesterona actuen a nivell global. És per això que veure el cicle menstrual com si només tingués un fi reproductiu és una visió simplista i poc realista, que ens porta a accions tan reduccionistes com aturar l’eix hormonal per complet per evitar un embaràs, amb totes les conseqüències negatives que comporta.

Les nostres hormones femenines són necessàries per a la salut òssia, la salut cardiovascular, el sistema immunitari, el metabolisme, la salut intestinal, la pell, les mucoses, el cabell, el desig sexual i el benestar mental i emocional. Si anul·lem el cicle menstrual i bloquegem la síntesi natural d’aquestes hormones, la nostra salut global està en risc i augmenta la probabilitat de tenir certes malalties com coàguls sanguinis, trombosi, osteoporosi, pèrdua de massa muscular (sarcopènia), depressió, ansietat, alteracions metabòliques, problemes intestinals i alteracions de la microbiota, malalties autoimmunes, càncer de mama, etc.

Encara falta molta investigació al respecte, però el que és cert és que qualsevol decisió que prenem, com prendre un medicament anticonceptiu, no està exempt d’efectes secundaris i tindrà un impacte en la nostra salut que hem de considerar i valorar-ne acuradament els riscos i beneficis.

Quin és el millor mètode anticonceptiu?

Dins dels anticonceptius hormonals que inhibeixen l’ovulació trobem les pastilles orals, injeccions hormonals, implants subdèrmics, dispositius intrauterins (DIU hormonal), l’anell vaginal, els pegats i la contracepció d’urgència (també anomenada “pastilla postcoital” o “pastilla de l’endemà”.

Si bé és cert que els anticonceptius hormonals poden tenir beneficis terapèutics en casos molt concrets, com una endometriosi severa o menstruacions molt abundants que cursen amb anèmia greu, per norma general no haurien de ser la primera ni l’única línia d’actuació per a totes les dones, ja que:

No són l’única opció anticonceptiva eficaç.

És cert que prevenen embarassos no desitjats, però existeixen altres mètodes més respectuosos amb el cos, igual d’efectius, sense hormones ni efectes secundaris.

No regulen les hormones davant qualsevol desequilibri hormonal.

Els anticonceptius funcionen emmascarant el símptoma (sigui dolor menstrual, acné, SOP, amenorrea…), però el problema continua sent allà, i quan es deixa l’anticonceptiu, el símptoma reapareix. Per això és de vital importància que, davant desajustos hormonals, s’investigui a fons l’arrel del problema o la causa subjacent a través d’un enfocament terapèutic integratiu i personalitzat per donar una solució definitiva.

En referència als mètodes anticonceptius no hormonals que no impedeixen l’ovulació, existeixen diversos tipus:

Mètodes de barrera: el preservatiu masculí, el preservatiu femení, el diafragma, el caputxó cervical i l’esponja vaginal.
Mètodes intrauterins: el DIU de coure.
Mètodes permanents: la lligadura de trompes en dones i la vasectomia en homes.
Mètodes naturals: l’abstinència, la “marxa enrere”, el MELA (de l’anglès Lactational Amenorrhea Method o mètode de l’amenorrea de la lactància) i els FAM (de l’anglès Fertility Awareness Method o mètodes de reconeixement de la fertilitat).

Els mètodes FAM recullen diversos mètodes que consisteixen en l’observació i el reconeixement de biomarcadors que ens indiquen en quin moment del cicle menstrual ens trobem i ens ajuden a predir l’ovulació, identificar la finestra fèrtil i la no fèrtil per, d’aquesta manera, poder mantenir relacions sexuals segures per prevenir o inclús per planificar un embaràs de manera natural. Els mètodes FAM són gratuïts, eficaços i sense efectes secundaris, i és recomanable que es comencin a practicar amb l’ajuda d’un professional. El mètode sintotèrmic és el mètode FAM més utilitzat per considerar-se el més complet i fiable, i consisteix a registrar diàriament la temperatura basal, el moc cervical, la sensació vulvar i la posició del cèrvix, així com altres signes i símptomes corporals que van canviant al llarg del cicle menstrual per l’acció de les diferents hormones femenines.

En definitiva, cada dona és única i és important avaluar totes les opcions anticonceptives disponibles per trobar aquella que s’adapti a les necessitats i circumstàncies personals, amb l’ajuda i l’assessorament d’un professional especialitzat en salut de la dona.

Perquè el problema no és utilitzar un mètode anticonceptiu hormonal, el problema és si la decisió és 100% informada i lliure. Per tant, el millor mètode anticonceptiu serà aquell que, després de tenir tota la informació, hem escollit que és el que encaixa amb la nostra situació i el que està alineat amb les nostres preferències i prioritats actuals. El millor mètode serà aquell que ens doni una sensació de coherència interna, perquè sentim que estem prenent la millor decisió per a nosaltres en aquest moment de la vida.