És probable que alguns/es de vosaltres, davant l’experiència personal i la comparació amb altres famílies del voltant, quan ja us plantejàveu ser mares i/o pares, us hagueu dit o expressat, mentalment o amb la vostra parella: “jo això no ho faré”, referint-vos a aquelles conductes, comunicació o actituds que pel motiu que sigui us han generat rebuig. I un cop ve aquesta criatura al món, en probablement més ocasions de les que voldríeu, us trobeu amb aquelles paraules, crits, conductes o emocions que us generen rebuig.
I molts d’aquests fets parlen més de nosaltres que dels nostres fills/es.
La psicologia, ja sigui des de l’acompanyament individual, infanto-juvenil, de parella o familiar, pot obrir finestres i generar corrent d’aire quan hem sentit que la nostra dinàmica familiar parteix d’hàbits de tensió i/o un clima més aviat hostil.
Encara així, aquestes situacions ens connecten amb la nostra interpretació de la nostra vivència personal, moltes vegades relacionada amb els patrons familiars, a vegades de ben endarrere, però partint de com vam viure nosaltres la nostra infància i adolescència. I sovint, com a mares, ens trobem volent reparar aquests patrons perquè els nostres infants no es trobin on nosaltres vam ser. Perquè no els afecti.
Creiem fer-ho per a ells/es, però la realitat és que en moltes ocasions ho fem a través d’ells/es, però per a nosaltres. Per poder reparar aquella por, aquell neguit, aquella tristor, aquell enuig, aquell dolor… Perquè no sabem com sostenir-nos i cerquem mil teories de com criar els nostres fills de manera respectuosa i esperant rebre com a resposta allò que nosaltres no hem pogut sentir o tenir.
I aquí ens trobem, de manera inconscient, generant una expectativa en els nostres infants.
Una expectativa que, de forma inconscient, ells/es reben generant una responsabilitat i digestió emocional que no acompanya de forma saludable al seu desenvolupament i, alhora, si la resposta no és com nosaltres inconscientment ens hem imaginat, això ens genera una frustració que ens costa, en ocasions, acceptar com a nostra i que projectem com a enuig cap a ells.
I què podem fer nosaltres com a mares/pares?
Per una banda, deixar anar l’autoexigència que acompanya el “jo això no ho faré”. De ben segur que tenint clar que tu no penses cridar als teus fills (per exemple), el dia que pel motiu que sigui, els puguis cridar, apareixerà el sentiment de la culpa per remarcar-nos que no ho hem fet com esperàvem.
Els patrons familiars van existir i existeixen. De fet, en certa manera, és el que ens permet evolucionar. Aquestes influències formen part de nosaltres però no tenen per què definir-nos. Hi ha persones que amb un “jo soc així”, o “això sempre s’ha fet d’aquesta manera”, generen una actitud passiva i resignada davant els hàbits emocionalment remoguts i disfuncionals. Aquesta actitud és el que els defineix davant com han triat viure.
El que ens diu com estem i ens sentim és el que fem i, per tant, cada dia tenim diferents oportunitats per triar una actitud proactiva davant la criança dels nostres infants, partint per nosaltres mateixos. Per entendre, que si em molesta que el meu fill/a s’enfadi, probablement és perquè no sé sostenir el que em genera aquella situació, i “necessito” que es calmi per poder estar tranquil/la.
Però si en aquesta “proactivitat” permets que pugui sentir-se enfadat/da perquè és mereixedor/a d’expressar i validar el que sent, tot i que inicialment et remogui, estaràs alhora donant espai a que tu també puguis permetre’t sentir-te mereixedor/a d’expressar i validar el que sents. Alliberant i acceptant, aquells patrons pels quals has arribat aquí, ara. Utilitzant aquell desbordament, no perquè els teus fills/es et donin calma, sinó per utilitzar l’energia de l’agressivitat per dir “fins aquí”, a no posar-te al centre, i començar a donar-vos com a família el que necessiteu, entenent que no existeix una família perfecta. Deixant anar aquesta autoexigència de com criar “de manual”. I aquesta imperfecció des de l’amor i la confiança serà el que farà que els vostres infants continuïn evolucionant respecte als patrons familiars que inicialment us amoïnava que els afectessin.
Rosa Mª Martí Tobias
Psicòloga integrativa (col. 25337) al centre Mosaic de Molins de Rei.
