Aquest any 2024, Molins de Rei celebra els 170 anys de l’arribada del tren, una fita que va transformar la vila i que va suposar el punt de partida d’una nova era. Aquesta connexió, inaugurada el 26 de novembre de 1854, formava part de la segona línia de tren construïda a Catalunya, un projecte impulsat per la Companyia de Ferrocarril de Barcelona a Martorell. Inicialment, el servei es va obrir amb via única entre Barcelona i Molins de Rei, però el 30 de setembre de 1855 es va completar la doble via en tot el recorregut, augmentant la capacitat de transport i la freqüència dels trens. Més endavant, el 1859, la línia es va prolongar fins a Martorell, convertint la vila en un punt estratègic per al transport de persones i mercaderies a la comarca, fet que va ser clau en el desenvolupament regional.
L’arribada del ferrocarril va revolucionar el transport a Molins de Rei, obrint noves oportunitats per al comerç i la indústria local. Un dels efectes d’aquesta millora en les comunicacions va ser l’impacte en la Fira de la Candelera. Iniciada el 1852, aquesta fira tradicional va beneficiar-se enormement de la inauguració de la línia ferroviària Barcelona-Molins de Rei el 1854, que va facilitar l’accés de visitants i expositors d’arreu. La millora en la infraestructura de transport va contribuir a l’expansió i consolidació de la Fira de la Candelera com un esdeveniment de referència a Catalunya, augmentant l’afluència i la diversitat d’expositors i afavorint el seu creixement durant les dècades següents.
Gràcies a aquesta connexió, la vila va poder atraure fàbriques i petites indústries, especialment en sectors com el tèxtil i el paper, que aprofitaven la proximitat amb Barcelona per distribuir mercaderies amb major rapidesa. Aquesta dinàmica industrial va transformar Molins de Rei en un punt clau de producció i va facilitar l’arribada de treballadors, fet que va comportar un augment de la població i un impuls econòmic sense precedents que va canviar la realitat de la vila.
Amb el creixement demogràfic, es va reconfigurar el nucli urbà, i la vila va començar a expandir-se amb nous barris i serveis per a una comunitat cada vegada més diversa. Alhora, l’estació es va consolidar com a punt de trobada i d’intercanvi cultural, apropant Molins de Rei a l’entorn de Barcelona i promovent una modernització de les costums i idees. Això va permetre que els molinencs gaudissin de les novetats i oportunitats que oferia la capital catalana, transformant el seu estil de vida.
A mesura que el tren consolidava el seu paper al Baix Llobregat, Molins de Rei, coneguda com la “Pubilla del Baix Llobregat,” es va convertir en la capital econòmica de facto del seu centre, atreient mercaderies i persones de totes les viles properes de l’eix de l’antiga N-II més amunt del riu Llobregat. Aquest títol honorífic reflecteix el paper destacat que la vila ha tingut en el desenvolupament de la regió, així com la seva centralitat en el comerç i la producció, connectant-la amb els mercats locals i regionals i potenciant encara més el seu rol en el creixement del Baix Llobregat. La seva influència va anar creixent, consolidant-la com un nucli de progrés.
Aquests dies, en el seu 170è aniversari, recordem com l’arribada del tren, la doble via i la prolongació de la línia fins a Martorell van transformar Molins de Rei en un centre de progrés econòmic i social, consolidant el seu paper com a referent i motor de creixement al Baix Llobregat. Aquesta commemoració ens fa valorar l’impacte d’aquest mitjà de transport en la història de la vila i en el seu desenvolupament.
Tanmateix, resulta lamentable que aquesta celebració no coincideixi amb la tan esperada inauguració de la remodelació de l’estació, una millora necessària que hauria de garantir l’accessibilitat per a totes les persones. Malgrat els anys d’espera i les promeses fetes, les obres segueixen incomprensiblement aturades, deixant Molins de Rei sense una estació adaptada a les necessitats actuals. Aquesta inacció inexplicable del Ministerio de Transportes y Movilidad Sostenible i ADIF implica un greuge per a la vila i per als seus habitants, que continuen esperant una estació digna i accessible que compleixi amb els estàndards de mobilitat del segle XXI.
Lluís Carrasco Martínez
