Ei, doncs amb tota la meva ascètica senzillesa, en relació a l’espectacle mediàtic i patètic de l’obertura del Museu del Renaixement, expresso aquestes consideracions.
La ficció històrica sempre és vulgaritat i populisme, és a dir, folclor polític.
El vincle entre el Renaixement i Molins de Rei és una ximpleria. El Palau de Requesens està situat a Barcelona.
El rei Carles I, als dinou anys, va rebre una visita, d’uns ambaixadors. Cristòfol Colom no.
La reforma de l’edifici del Palau és una arquitectura delirant. Moltes institucions afirmen, obertament, que acondicionar és ocultar.
El cost d’aquesta performance prové del finançament públic. No és raonable aquesta inversió sense un consens amb la cultura local.
El grau de comunicació publicitària de l’event és autoritari i acrític.
TVE va afirmar que els ciutadans de Molins de Rei es van vestir d’època. Però tots sabem que eren figurants de Tortosa.
Molins de Rei és una vila no renaixentista.
És una comunitat que ha sobreviscut a moltes cultures, com és normal.
Tot això està força documentat, al Museu Municipal de Molins de Rei, des de fa molts anys. Però el coneixement i la paciència no és un espectacle, és una acció. Em dol bastant que un govern de Xavi Paz + Lucas Ferro practiqui la mentida.
I, per cert, això de la conservació del patrimoni és un mal acudit. Ei, amic Damià Martínez Latorre, això de la foscor medieval, no.
Carles Joan Pi
Donada la manca de articles i de comentaris als mateixos al Viu Molins que indiquen la poca lectura d’aquest diari digital , agaïm la seva aportació.
Definint “ascetic” o ascetismo com “toda práctica por la que un individuo se priva a sí mismo, de manera deliberada, voluntaria y programática, de algo que considera deseable”
Som molts els com vosté considere¡m deplorable l’espectacle mediàtic i patètic i ruïna financiera l’obertura del Museu del Renaixement a Molins de Rei , amb ficció històrica a on sempre és vulgaritat i populisme, és a dir : folclor polític del PSC i també de la “sense opinió” de l’oposició, que sols està per escalfar la cadira als plens.
La reforma de l’edifici del Palau és una arquitectura delirant, la rehabilitació i el nou museu del renaixement, han tingut un cost de 4,2 milions d’euros de cost total, a on l’Ajuntament només ha hagut de posar 1,8 milions del nostre pressupost gràcies a la col·laboració de la resta d’administracions, que han sufragat fins a 2,8 milions del cost de la rehabilitació del museu, tota aquets diners s’haguerant pogut destinar a altres necessitats del municipi que está “hecho unos zorros” , especialment les pintades de les parets del municipi. i tenim el seobrecost de l’explotació del museu amb el pagament del sou del seu director Damià Martínez Latorre, i auxiliars , manteniment , neteja , etc. etc.
Encara estem esperant llibre promes , un documental per recuperar la memòria de l’antiga fàbrica de Can Malvehi, actualment dividida en petits locals on diferents autònoms hi desenvolupen activitats econòmiques.
Difícils les conversacions entre la propietat de l’edifici i l’Ajuntament per poder celebrar una jornada de portes obertes, un acte commemoratiu i una mena de mostra amb els professionals que treballen ara mateix al recinte.
Can Malvhey va restar gairebé abandonat desde els 70 fins que a principis dels 2000, i la parella formada per l’arquitecta Andrea Ortega i l’escultor Josep Cerdà es van enamorar de l’edifici i es van instal·lar a la casa del majordom, on van viure durant 11 anys. El 2009 Ortega va dedicar la seva tesi doctoral a un projecte de rehabilitació del recinte per convertir-lo en un equipament públic. Tot i això, el pla requeria que una administració pública comprés la propietat . Des de llavors, l’empresa gestora actual del recinte ha anat dividint l’espai en locals d’uns 60 metres quadrats. No hi ha cédules d’habitabilitat i les condicions son penoses .
Hi han moltres altres necesitats mes imperatives a Molins de Rei i no anem be amb els descontrol i la mala gestió del actual Ajuntament del PSC i la nul·la i dopada oposició , com es el retrás de la modificació del paviment del poliesportiu municipal previst per aquest nadal del 2024 i que es per una impugnació que ha fet la empresa que va quedar 2ª sobre el procediment , Que aquesta impugnació consigueixi aturar el procediment de licitació es molt greu i indica que hi ha un “forat gros” al procediment de licitació i si no hi ha base no es pot aturar , Hi ha base ? , S’aprecia un error greu segons el Sr. Ricat i per transparéncia de l’Ajuntament tindriem de saber-ho i donar una explicació del PSC , Molt greu !!