“Passat, present i futur del CECBLL”

L’any que acabem de finalitzar, el 2024, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) ha complert 50 anys d’existència des de la primera fundació l’any 1974. És una vida llarga en termes de trajectòria humana i ha recorregut diverses etapes, entre les quals l’engegada una segona refundació amb nou impuls a finals dels anys 1970. Crec fermament que, malgrat les dificultats, les precarietats econòmiques i de mitjans, la vida del Centre d’Estudis Comarcal del Baix Llobregat en el seu conjunt constitueix una trajectòria d’èxit reconeguda per les entitats i pel conjunt de la ciutadania de la comarca.

El Centre d’Estudis ha defensar la existència de la comarca del Baix Llobregat davant dels perills de dissolució en la conurbació barcelonina i, en això, el primer president, Jaume Codina (1980-1995), va exercir de líder. Sense negar la pertinença a la realitat metropolitana de Barcelona, es reivindiquen les especificitats de la comarca: el riu Llobregat, els cultius de regadiu i de secà i el moviment pagès, els aqüífers, els rosaris de pobles a cantó i cantó de la Vall Baixa i el Delta, la personalitat de l’entorn montserratí, la industrialització, el moviment obrer, etc.

En la primera etapa van endegar les Jornades d’Estudis dels anys 1980, els butlletins, l’Atles del Baix Llobregat, les primeres recerques col·lectives, la revista materials, i la col·lecció docent Descobrim el Baix Llobregat, alhora que es va establir una xarxa de convenis amb els ajuntaments i el Consell Comarcal que va permetre la creació de la figura de gerent.

En la segona etapa (1995-2013), que em va correspondre presidir, vam recollir el magnífic llegat de l’etapa anterior i vam donar bon impuls en l’estructuració de les recerques, la reivindicació del patrimoni, l’impuls de les exposicions.

Van ser projectes específics d’aquesta segona etapa l’inici, el 1997, de les Trobades de Recerca Jove que la Delegació d’Ensenyament de la Generalitat va assumir vers 2013 transformant-les en Edurecerca i després deixant-les en via morta; el 1999, arrel de la celebració del 25 è aniversari del Centre, es van crear els Premis de Reconeixement Cultural, activitat que avui dia és un punt de referència comarcal; i, a partir de 2005, l’inici dels estudis sobre Memòria Democràtica, fonamental per entroncar amb les noves generacions . Altres projectes rellevants han estat la Comissió Cívica de Patrimoni (creada el 2007) i el segell editorial Edicions del Llobregat (iniciat el 2008).

En les darreres etapes presidides per Conxita Sánchez (2013 a 2019) i Genoveva Català (2019 al present) s’ha impulsat el Centre a cotes molt altes. Conxita Sánchez, tot i haver assumit la presidència en el moment que se sentien els efectes de la Crisi de 2008 amb la màxima intensitat, va impulsar el Congrés El Baix Llobregat a Debat que va obrir el Centre d’Estudis Comarcals a múltiples sectors culturals, socials i econòmics de la comarca, així com les Jornades de Paisatges Contemporanis. Els darrers anys, sota la presidència de Genoveva Català, el Centre d’Estudis ha recuperat la seva plena capacitat operativa, s’ha obert a una xarxa de relacions encara més extensa i ha situat el Centre com un actor imprescindible de la vida cultural i social de la comarca.

Són un passat i un present magnífics. Però jo voldria parlar de futur.

Les grans assignatures pendents del CECBLL (també a moltes altres entitats) són el suport social, la connexió amb la nova immigració i la incorporació de les noves generacions.

Sovint, la ciutadania confon una entitat associativa, com és el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (creada el 1974) amb un òrgan de l’administració, com és el Consell Comarcal (creat per la Generalitat de Catalunya el 1987,  13 anys més tard, junt amb els altres Consells Comarcals).

A continuació s’analitzen algunes de les diferències entre una associació i una administració:

1. A qui dona resposta. Les decisions i les accions d’una associació, com el CECBLL, depenen de l’assemblea de socis i sòcies i es canalitza a través de la presidència i altres càrrecs de la Junta elegits per l’assemblea. Les administracions són governades per òrgans polítics elegits pel conjunt de la ciutadania. Jo he viscut les dues circumstàncies: alcalde de Sant Joan Despí (1979-1983) i President del CECBLL (1995-2013). En ser elegit president del CECBLL vaig dir: “Assumeixo la presidència del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat amb la mateixa il·lusió amb què, en un altre moment, vaig assumir la presidència de l’ajuntament del meu municipi. Si bé en aquell moment assumia la coordinació d’una important tasca de gestió, ara crec que assumeixo la impulsió d’una necessària tasca de reflexió col·lectiva i, en definitiva, d’anticipació”. I m’hi mantinc.
2. Els recursos econòmics. Les associacions es nodreixen de les quotes que paguen voluntàriament els seus associats. En canvi, les administracions es nodreix d’impostos i de taxes imposades a tots els ciutadans, i han de respondre als serveis i obres per a les quals s’han establert. Hi ha associacions que treballen fonamentalment en benefici dels propis associats (esportives, gastronòmiques, ateneus, etc.). En canvi els centres d’estudis, basades en el voluntariat (con altres associacions de caràcter social) treballem en benefici del conjunt de la societat, fet que justifica que les administracions financin una part de les nostres activitats. El CECBLL té uns 300 socis (1 de cada 2.800 habitants de la comarca) que paguen quotes d’uns 50 €, o sigui un total de 15.000 €/any, quan el pressupost total en el darrer exercici ha estat d’uns 300.000 €/any (20 vegades més). Cal reforçar la base associativa.
3. El voluntariat i la llibertat. L’activitat bàsica d’una associació com el CECBLL és de caràcter voluntari. Aportem els nostres coneixements i prestem el nostre treball de forma voluntària, fet que té com a contraprestació la llibertat de decidir i d’orientar les nostres accions i investigacions. Si bé els associats del CECBLL som unes 300 persones sòcies (i també algunes entitats), en el conjunt d’activitats anuals del Centre, hi han intervingut de forma voluntària prop de 1.000 persones (reunions, articles, conferències, exposicions, taules rodones, gestions, organització, etc.). Si comptéssim totes aquestes dedicacions a costos professionals pujaria pel cap baix 10 vegades el pressupost del propi CECBLL); La gran majoria d’aquests treballs no podrien ser assumits per les administracions en els seus pressupostos.
4. Els serveis professionals. La canalització de l’activitat que realitzen els voluntaris del CECBLL no seria possible sense un equip de professionals que assegurin el dia a dia de l’organització de les reunions, els actes, les edicions, o la gestió econòmica. Normalment, les activitats d’aquestes professionals queden impregnades d’un fort compromís amb l’entitat i part del seu treball voreja també el voluntariat, com ha estat amb Maribel Ollé, Enric Ferreres, Maria Antònia Maurel, Esther Hachuel, Neus Ribas, Albert Moya o Helena Roma, per citar les persones que hi han tingut dedicacions més rellevants. El pagament dels salaris d’aquests professionals és una de les partides econòmiques més importants del pressupost del Centre d’Estudis Comarcals però, alhora, n’assegura el desplegament de totes les seves

Reflexió final.

De cara al futur, caldria impulsar les tres línies citades de reforç del  Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat: l’ampliació de la base associativa; l’acolliment de la nova immigració i la incorporació de persones i de sensibilitats de les noves generacions.

Ampliació de la base associativa. Suposant que tan sols les aproximadament 1.000 persones que intervenen anualment en les activitats del CECBLL fossin socis, els recursos propis anuals (per quotes) pujarien vers el 50.000 €. Això permetria cobrir una part molt significativa de les despeses salarials i asseguraria una major independència i base econòmica per superar les crisis econòmiques i polítiques (el CECBLL n’ha viscut de les dues). I, si la base associativa es dupliqués (2.000 associats, 1 de cada 420 persones de la comarca), la solidesa i la independència econòmica i real del Centre seria encara molt més gran.

L’acolliment de la nova immigració. La població del Baix Llobregat (com la de Catalunya) és envellida, fruit d’una baixa natalitat, fet que ve compensat per una immigració important que avui dia prové d’horitzons cada cop més amples. L’acolliment d’aquestes persones des de tots els punts de vista, econòmic, social i cultural, a més de ser un fet de justícia, ens aporta fortalesa com a poble, un rejoveniment de la cultura i també una major capacitat de convivència en un món cada cop més interrelacionat.

Incorporació de les generacions joves. Tinc el ple convenciment que l’activitat i els resultats del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat són un immens patrimoni per a les noves generacions que, a la llarga, ho agrairan; tanmateix, el món tan canviant que ens toca viure (canvi climàtic, crisi energètica, desigualtat econòmica, crisi democràtica, pujada de les actituds polítiques basades en l’egoisme) demana incorporar les concepcions i les sensibilitats dels sectors joves. L’ampliació de la base associativa s’ha d’orientar, doncs, a les noves generacions.

En aquesta nova etapa del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat que iniciem, acabo fent una crida, des del propi Centre i des de la societat baixllobregatina, per articular aquestes transformacions de base de l’entitat.

Carles Riba Romeva, president del CECBLL (1995-2013)