Vilapubilla — Bèstia impiadosa! Com goseu raptar al vostre Sant patró, oh gloriós Sant Miquel, Carnestoltes Quaranta-quatrena.
Camell — A Maria! Jo al nostre Sant patró no li vull cap mal.Vilapubilla — Qui diria!
Camell — Però va més perdut que Junts per Molins buscant quin es el seu partit al Ple. [Xiuxiuejant] Ara Molins fa un tuf de post-convergent…
Majestat XLIV — Déu vos guard, gran bèstia.
Camell — Em tens descol·locat. La teva festa és la Festa Major, no Carnaval…
He baixat del cel sortiu al carrer.
Vull veure a la penya gaudint de Sant Miquel!
Soc de carn i ossos com heu pogut veure,
cul rodonet i fort, abdominals i tot,
Ales, miralls, espasa, porto uns patins i tot.
Vaig i us desplego les ales, comença la festa.
Oblideu Festa Major! (Ai quina mandra)
Carnaval es molt millor! (Joder com mola!).
Lo, lololo, lololo, CARNAVAL ES MOLT MILLOR!
Sou ja uns il·luminats, us tinc ben captivats,
mai no heu vist un arcàngel, com mola!
La nit és nostra, és màgia.
El confeti em posa dur,
m’enxixeu com ningú!
Oblideu Festa Major! (Ai quina mandra)
Carnaval es molt millor! (Joder com mola!).
Això tot just comença, glòria al sant patró.
Carnaval es la festa, no te competència,
es el que som, es el que ens mou.
(Glòria a Sant Miquel!)
Vilapubilla — T’ha quedat clar Camellot? Fins i tot l’Arcàngel Sant Miquel ho te clar! Carnaval es molt millor!
Camell — Potser en part et dono la raó, cert que Festa Major últimament son gegants, gegants, gegants i més gegants.
Majestat XLIV — Uns corcons!
Camell — Senyor patró, cada cosa te el seu temps, Carnaval quan toca i Festa Major quan toca.
Vilapubilla — Ets tu qui diu això Camell? Si estàs més al carrer que ningú, surts amb qualsevol excusa a qualsevol xorrada!
Camell — Vilapubilla no m’encenguis! Aviam si enguany, ja que no puc cremar a Sant Miquel, el rostidet seràs tu!
Majestat XLIV — La meva rata de confiança te raó. Ja t’ho van dir a les Xerrameques! Fora de les teves festes, no fots ni punyetera gràcia! I a sobre arrossegat sobre aquelles rodetes com si fossis l’Entxuscat o el Cuc!
Camell — Ha! Però si els reis de les rodetes heu estat vosaltres dos!
Majestat XLIV — Va calla ferralla! Per cert, ja saps que als que patinem, els tanoques del bàsquet i els motivats de l’handbol, ens volen fora del vell pavelló?
Camell — Si, perquè el nou pavelló, fins a les properes eleccions, com a mínim, no el veurem.
Majestat XLIV — Bah, Tant se val! El que compta es que aquí volem que el show segueixi i tu, tros d’espuma rebentada, ens vols tallar el rotllo.
Camell — En aquest aspecte soc ordenat. A Festa Major les coses de Festa Major i a Carnaval les coses de Carnaval .
Majestat XLIV — La Festa Major? Els Dimonis fent pena amb uns versots sense gràcia… l’Esbart que fa trenta anys que son les mateixes cares… Els Diables de l’Agrupa amb la mateixa rallada de xumba-xumba barato… L’Entxuscat que és un desastre i de vell es cau a trossos… I per colmo, ara per anar de concert he d’anar a peu fins a l’altre banda de carretera… a mordor!
Camell — Aviat ens posaran els concerts a Sant Feliu!
Vilapubilla — Però aquest any ens han portat Figa Flawas i tot perdonat!
Vilapubilla — Sóc la teva xocolatina,
Vilapubilla — Llefiscós i amb els ulls diu, vine, vine.
Majestat XLIV — Calla insensat!
Camell — Sempre podeu anar als concerts amb l’AMBici.
Majestat XLIV — Tu creus que l’àngel més formós pot anar en bicicleta? Semblaria un d’aquests del Uber que atropellen iaies i van en contra direcció pels carrers!
Vilapubilla — Sa Majestat no es en Xavi Paz per anar tot el dia amb bicicleta fent-se el xulo i corrent cursetes!
Camell — Almenys allà es treu l’americana.
Vilapubilla — Des de que ell us governa per aquí han de passar totes les curses ciclistes hagudes i per haver… Penya! Ara ens portarà el Tour!
Camell — Els únics que ho celebren son els pilotes de l’Etapa Reina i els de la brigada que cobraran hores extres.
Majestat XLIV — I els de l’Atletisme que? Es veu que no son tan amics…
Camell — Aquests pagafantes poden anar esperant les pistes asseguts, que a l’Ajuntament no tenen ni un ral, ni mitja malla!
Majestat XLIV — Però molinencs, ara ja tenim l’edifici de la Loto! Tots els problemes solucionats!
Camell — I mentrestant els carrers plens de merda i els contenidors que no tenen ni tapa!
Majestat XLIV — Va bèstia, que ara tenim aules d’estudi molones, per fer farres 24 hores 365 dies al Molí.
Camell — Ja podem anar formant al jovent… Si han de pagar lloguers de 1000 pavos per poder marxar de casa.
Majestat XLIV — Si no poden pagar, que marxin a Castellbisbal… o encara més tirat, a Santvi… aquí som un poble pijo!
Camell — Tant pijo que te les aceres i els asfaltats d’abans de la Guerra!
Majestat XLIV — Bueno, bueno, tranquil·litat… Aquí teniu un Sant Patró que pot fer miracles! En set dies us ho arreglo tot!
Camell — Miracles?
Majestat XLIV — Sí, titola pansida, com lo dels pans i els peixos!
Camell — Miracle seria que sortissin disfresses dignes a la teva Gran Rua.
Majestat XLIV — Ja veiem que tu n’ets l’exemple! Vols que comentem la teva disfressa?
Vilapubilla — Perquè no podem tornar-te a veure d’elefant, de hippies o de vaca!
Camell — Ara vaig de tradicional i ja no em disfresso tant.
Majestat XLIV — Escolta Camellot, tu també balles amb música enllaunada com el Camell petit?
Camell — Es veu que ara a grallers no els va bé tocar-li diumenge al mati… Quina pena…
Vilapubilla — Desprès son els grans defensors de la tradició i la música en directe!
Majestat XLIV — Tots els temes acaben a la caixa… La definició del Carnaval seria… “Que hay de lo mio? “
Camell — Per això obligueu als molinencs i molinenques a pagar la nova Bota?
Majestat XLIV — La festa no es paga sola! El pueblatxo no volíeu Nit de la Bota? Doncs a pagar!
Camell — En fi, penseu deixar aquesta ximplesa de ser Rei del Carnaval i tornar a la vostra Festa Major?
[Sant Miquel]
Molinencs, molinenques, us parla el vostres Sant patró, el de debò! Voleu deixar de blasfemar i dir ximpleses? Sembleu ovelles descarrilades del ramat. Crec que la broma ja ha anat massa lluny. Que no us adoneu que aquest és un impostor? Qui us parla i us vol confondre és Carnestoltes quaranta-quatrena. Jo, Sant Miquel Arcàngel gloriós us espero i protegeixo amb amor fins poder gaudir de nou la Festa Major, la festa més gran de les que es fan i es desfan a la Vila.
Majestat XLIV — Quina broma de mal gust és aquesta? Qui dubta del seu Sant Patró? És a dir, jo!
Camell — Carai majestat, no sou el veritable Sant Miquel?
Vilapubilla — Clar que ho és! Oi?
Majestat XLIV — No em fa res que el món s’arbori que també m’arboro jo.
Camell — Doncs jo desfaré aquests dols, ta maldat deixant burlada com la fumosa boirada es desfà amb els raigs del Sol.
Majestat XLIV — Vinga carallots, fem una cosa, proposo un indult reial! Va molinenques i molinencs, QUE AIXEQUI LA MA QUI VULGUI SALVAR-ME! Si us he enlluernat a tots! Que aquests dies heu anat tant calents que m’heu toquitejat dia i nit! Va camellaires, no us feu els estrets ara, que bé que us ha agradat refregar-vos pel meu cos aquestes nits de carnaval! Que sembla que feia mesos o anys que no veieu algú com jo! Toqueu i tornem-hi! Qui vol l’indult de Sa Majestat?
Camell — Prou! Molinenques i molinencs, anem a fer socarrim reial.
Camell — Reietó, em sembla que he desfet el teu engany, vós no sou el nostre Sant Patró Sant Miquel, ens heu enganyat tot aquest temps, sou un simple i miserable rei Carnestoltes més, l’infame número quaranta-quatre d’aquesta saga.
Camell — Te l’han ben fotut Vilapubilla!
Vilapubilla — Oh! Com no ho he pogut veure… Tants anys d’experiència… Però volia creure en els miracles… Em vaig deixar il·luminar per la seva presència celestial… Feia anys que no veia un cul rodonet i fort com aquest!
Majestat XLIV — Però jo he vingut a fer el bé, la gent és feliç, no ha hagut de treballar, ens hem emborraxat junts, hem vist pits i polles, hem follat, m’heu tocat, hem sortit a l’Ana Rosa!
Camell — Això si que és posar Molins de Rei al mapa i no el Museu del Renaixement
Vilapubilla — Sèquit, marxem! Agafeu el ceptre!
Majestat XLIV — Ingrat! A mi em vols deixar per aconseguir l’amnistia del Camellot.
Vilapubilla — No augmentis la pena mia i, adéu. Procura oblidar.
Majestat XLIV — Adéu esperança, adéu
Majestat XLIV — Bé, andromina malgirbada, tu i jo, com sempre.
Camell — Saps com acaba
Majestat XLIV — Fill de puta…
Camell — Com?
Majestat XLIV — Que me gusta la fruta!
Camell — Ah!
Majestat XLIV — Jo tinc el poder de la festa perpètua, del tot cap per avall. El poble vol festa i tu la vols rebentar, ets un rebientajuegos tio!
Camell — Una festa on només ballen els rics, no es una festa.
Majestat XLIV — Els meus amics no ho veuen així, ara guanyem eleccions als Estats Units, a Argentina i a Ripoll.
Camell — Insisteixo, una festa on només ballen els rics, no es una festa.
Majestat XLIV — El meu poder és infinit. El poble vol festa! Vol sexe! Vol… Vol… Vol Carnaval perpetu! Vol ser col·legui dels rics per anar bé
Camell — No, malgrat el poder teu, el bé he de sostenir.
Majestat XLIV — No plau a Déu
Camell — Plau-me a mi
Majestat XLIV — Miserable!
Camell — Foc a la bèstia!
Majestat XLIV — Que fots, que fots coi de mofeta, si vols et regalo els meus patins!
Majestat XLIV — Que no veus que les plomes cremades fan pudor.
Majestat XLIV — Collons, collons, que això s’escalfa.
Majestat XLIV — Que crema camellot.
Majestat XLIV — Glòria al líder celestiaaaaaaaaaaaal!
