Gràcies a la denúncia d’associacions ecologistes, l’Ajuntament de Molins de Rei es veu obligat a reaccionar i a retirar per fi els residus contaminants d’amiant i toves abandonats a la bòbila Marimon de la Rierada.
Però, què passa amb els del camp de tir?
La bòbila Marimon va cessar la seva activitat –s’hi feia rajola de tipus ‘tova catalana’- fa ja més de quatre dècades pel cap baix. Les seves teulades, amb uns 1.200 m2 d’uralita, s’han anat malmetent des d’aleshores sense que ni els seus propietaris, ni cap administració, hagin posat cap mena de prevenció, ni cura ni remei al fet que l’amiant o fibrociment d’asbest que contenen és altament tòxic per la salut humana -i també de la fauna-, quan es dispersa a causa de la seva ‘friabilitat’, és a dir, quan s’esmicola amb el pas del temps i contamina per via aèria causant asbestosis. Ho podria ser també, de perillós, quan, un cop l’asbest dissolt en les aigües, arribi, riera avall, fins zones poblades com la mateixa vila de Molins de Rei.
Com diem, fa més de quaranta anys que tothom, i evidentment, l’Ajuntament, és conscient d’aquesta situació ben problemàtica per la salut dels vilatans de la Rierada.
I les toves
Igualment, des d’aleshores, les restes trencades de rajola, llençades i amuntegades a tocar de la riera de Vallvidrera, han anat estant arrossegades pels aiguats i les torrentades fins al seu curs i la seva llera, arribant, fins i tot a Can Rabella. El darrer episodi de pluges el maig passat, amb l’arrossegament pluvial multiplicat per les estassades que van deixar mig erma la conca del torrent de Secalaire, va fer que aquesta situació fes saltar les alarmes: tota la riera va quedar plena de trossos de tova vermella.
És cert que aquest residu és inert en l’àmbit químic: tanmateix, com indiquen les entitats ecologistes que ho van denunciar (La riera de Vallvidrera, plena de restes de toves procedents de la bòbila Marimon de la Rierada, a 28/06/2024), la seva continuada contaminació visual i paisatgística, denota clarament el desinterès de les administracions encarregades de la seva cura per mantenir la preservació ambiental de la riera de Vallvidrera, el cor ecològic del Parc Natural de Collserola perquè és el seu únic curs fluvial permanent, i que està protegida per la Xarxa UE Natura 2000. Recordem també que, de forma absurda i inexplicable, no ho està a l’altura de la Rierada on hi ha la bòbila!
Denúncia a l’ACA
Ha estat només a causa que SOS la Rierada va interposar instància a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), entitat responsable del seu domini hídric, que el govern municipal s’ha vist obligat a complir el requeriment fet per aquesta: “Revisat el cadastre, hem comprovat que la titularitat de la finca amb referència cadastral 9978703DF189 està a nom de l’Ajuntament de Molins de Rei. Donada aquesta circumstància, us informem que farem un requeriment de retirada immediata dels residus a l’Ajuntament de Molins de Rei, en tant que titular de la finca esmentada”.
De primeres, el nostre govern municipal es va aixoplugar sota una singular contradicció: encara que consta com a titular al Cadastre, assegura que “La finca de la bòbila no és de titularitat municipal el dia d’avui”, que “L’aprovació definitiva del projecte de reparcel·lació resta pendent que es resolguin diversos recursos administratius previs a la seva inscripció en el Registre de la Propietat. És per aquest motiu que, tot i que al cadastre figuri la finca a nom de l’Ajuntament de Molins de Rei, registralment encara està inscrita a nom dels titulars de finques aportades en el projecte de reparcel·lació”, i, finalment, que “L’ajuntament ha requerit una ordre d’execució als titulars de les finques que com s’ha dit anteriorment, són privats, per tal de mantenir la finca en les condicions de salubritat i seguretat adequades”. Miguel Zaragoza, regidor d’urbanisme, a 31/12/2024.
Ens n’alegrem, d’aquest canvi. Veïns de la Rierada van entrar el 2021 per instància a l’Ajuntament (ID Registre: REG_ENTRADA/2021025012, 09/12/2021), un escrit on es demanava “requerim al govern municipal de la vila, i-o als seus responsables polítics i tècnics, executin les accions adients perquè els propietaris de la bòbila (…) tinguin la capacitat i la voluntat, i exerceixin degudament aquesta titularitat, per a retirar “la uralita” (o amiant), i-o reclamar segons la formulació indicada en el web la retirada immediata, dels coberts d’uralita de l’edificació citada”.
La resposta oficial -que era obligada!-, mai va arribar, però l’oficiosa fou aquesta “això és cosa dels Marimon, i nosaltres no ens hi posem”.
Responsabilitat
Així, encara que la responsabilitat de la retirada de residus fos en primera instància del propietari, a qui segons l’Art. 29.2 RLU: “L’administració ha d’exigir el compliment del deure (a càrrec del propietari), mitjançant les ordres d’execució, d’ofici o a instància de qualsevol interessat”, l’ACA indica que, “tot i que els terrenys siguin de propietat particular, (MdR: o ja del mateix Ajuntament de Molins de Rei a conseqüència de Projectes de Reparcel·lació corresponents al Pla Parcial a la zona), la competència de retirar l’amiant i les toves de la instal·lació abandonada és de l’Ajuntament de Molins de Rei, perquè és d’aplicació l’article 67 del Decret legislatiu 2/2003, del 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, que estableix que la recollida i el tractament de residus és un dels serveis que les administracions municipals han de prestar obligatòriament, i també amb l’apartat f) de l’article 66.3 del mateix text normatiu, que estableix que és competència municipal pròpia la protecció del medi. En realitat, la responsabilitat de l’Ajuntament de Molins de Rei sobre la retirada dels residus en aquest cas no es pot negar pel fet que no sigui titular de la finca, sinó de les competències que li atribueix legislació vigent sobre tot el territori municipal”.
Solucions
Ja no s’aguanta que, durant lustres, els diferents ajuntaments i en especial l’actual, en comptes de solucionar un problema greu de salut pública s’hagin amagat irresponsablement -com hem denunciat a bastament!-, en què “lo de la bòbila ja se solucionarà quan s’urbanitzi”.
La realitat és que els projectes del consistori al Pla Parcial de la Rierada estan recorreguts judicialment en Contenciós i resten a manca de sentència -i aquesta bé els poden invalidar!
A més, com hem citat, “resta pendent l’aprovació definitiva del projecte de reparcel·lació” per uns recursos administratius, com ara el presentat per 38 parcel·les que l’Ajuntament “no troba la manera” de contestar des de 2017.
Afortunadament, el nostre govern municipal sembla ara disposat a aplicar criteris per fi no reactius i basats en la sensatesa i en la llei o la seva responsabilitat subsidiària.
En Ferro ha declarat a Betévé el compromís que estan treballant en la compra dels terrenys de la bòbila, que acabaran sent de propietat municipal.
Ja hi ha acord entre Ajuntament i la propietat, i la compra es podrà fer efectiva d’aquí a un mes i mig. Una vegada sigui municipal, ja podran desmantellar la bòbila i accedir als ajuts que dona la Generalitat per treure l’amiant/fibrociment, i ho faran com més aviat millor, ja que han cregut que era millor comprar directament, en comptes de requerir a la propietat que ho netegés.
Difícilment podrien aconseguir que els actuals propietaris es fessin càrrec de la costosa retirada de l’amiant (uns 150.000 euros segons declaracions del regidor Lucas Ferro a Ràdio Molins de Rei). Això els podria haver posat en clar avantatge a l’hora d’acordar amb ells avançar -o fins i tot revisar a favor seu- l’execució d’un suposat “conveni pel qual l’Ajuntament es comprometia a comprar per 70.000 euros l’edifici de la bòbila quan s’urbanitzés”. Així, l’Ajuntament mateix s’estalviaria les despeses de la retirada gràcies als ajuts aliens, i a sobre passaria a cobrar a la resta dels parcel·listes els 80.000 euros que els adjudicaria, com a ja propietaris, el projecte de reparcel·lació.
Les preguntes evidents són, doncs: com els nostres darrers governs municipals han anat permetent fins ara aquests incompliments? Retiraran no només l’amiant sinó també les toves que resten a la bòbila perquè deixin d’arribar com fins ara a la riera? Com no van assistir als antics propietaris en favor que aquests accedissin als ajuts ja disponibles el 2021 per a retirar l’asbest tòxic?
Però, i què passa amb els residus al camp de tir?
És també innegable que l’ajuntament coneix perfectament com n’hi ha de residus contaminants procedents de l’antic camp de tir situat al nord del Terral i al Parc Natural de Collserola!
L’activitat va cessar igualment fa dècades, però la situació dels terrenys adjacents a la finca és injustificable: just a tocar de la tanca, s’hi pot trobar una gran muntanya de cartutxos. Uns metres més enllà, també les restes esmicolades dels plats trencats fets de brees d’hidrocarburs contaminants.
I el més important: els perdigons de plom tòxic, disparats a 180 graus i en totes direccions, resten disseminats al bosc que aporta els seus escorrentius a la riera. (Cartutxos i bales de plom abandonades al voltant d’un antic camp de tir a Collserola”. Samar Elansari. 24/01/2025).
Aquí, entenem que cal aplicar l’article 9.1 TRLS, que indica que “En el suelo que sea rural a los efectos de esta Ley, o esté vacante de edificación, el deber de conservarlo supone mantener los terrenos y su masa vegetal en condiciones de evitar riesgos de erosión, incendio, inundación, para la seguridad o salud públicas, daño o perjuicio a terceros o al interés general; incluido el ambiental; prevenir la contaminación del suelo, el agua o el aire y las inmisiones contaminantes indebidas en otros bienes y, en su caso, recuperarlos de ellas”.
Independentment, cal recordar el mateix criteri indicat en el cas de la bòbila: és responsabilitat de l’Ajuntament de Molins de Rei la retirada dels residus sobre tot el territori municipal!
Cal exigir acció al govern municipal de l’Ajuntament
Les entitats ecologistes Plataforma Cívica per la Defensa de Colserola (PCDC), S.O.S la Rierada, i les entitats vilatanes Agrupament Escolta Jaume Vicens Vives (el Cau), Grup Excursionista Assembleari GEA, Centre Excursionista Molins de Rei CEM, han lliurat per instància a l’Ajuntament el manifest ‘Molins sense abocaments- Protegim el Parc Natural de Collserola’, acompanyat de tres centenars de signatures de vilatans de Molins de Rei, on, subratllant que “les entitats signants d’aquest manifest som conscients de la importància de preservar el Parc Natural de Collserola en l’estat de conservació que és obligat (…) en ambdós casos, la bòbila i el camp de tir, considerem que els principals responsables de la retirada dels residus contaminants són els propietaris de les activitats privades i lucratives que s’hi van estar fent durant anys. Però són les administracions, entre elles, la local, les que han d’exigir la retirada dels residus durant la realització de l’activitat o en el moment del tancament”.
Per tant, “exigim al nostre govern municipal i a la resta de les administracions responsables una actitud proactiva, i que gestionin la retirada immediata d’aquests elements contaminants al terme municipal de Molins de Rei a Collserola”.
Pere Casas i Barberan
