Es tracta dels dos primers casos a Catalunya en els darrers 30 anys. Els animals s’han trobat al terme municipal de Cerdanyola del Vallès. El govern de la Generalitat ha activat un protocol de contenció del virus, que inclou diverses actuacions en l’entorn del parc i de diversos municipis metropolitans.
La Generalitat de Catalunya ha confirmat aquest divendres els dos primers casos de pesta porcina africana (PPA) detectats a Catalunya en gairebé 30 anys. El virus s’ha detectat en dos porcs senglars trobats morts al parc de Collserola, al terme municipal de Cerdanyola del Vallès. L’última vegada que aquesta malaltia s’havia registrat a l’Estat espanyol va ser el 1994.
Els animals es van localitzar els dies 25 i 26 de novembre als voltants de la Universitat Autònoma de Barcelona. Segons expliquen des de la Generalitat, els dos animals van ser recollits pel Cos d’Agents Rurals i traslladats al CReSa (Centre de Recerca en Sanitat Animal), on les primeres anàlisis ja van detectar la presència del virus. El Laboratori Nacional de Referència d’Algete va confirmar definitivament els resultats la nit de dijous.
Arran de la detecció, el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, ha reunit d’urgència el comitè de crisi del Govern i després els representants del sector porcí per explicar la situació. Entre les primeres mesures decretades hi ha el control de totes les explotacions situades en un radi de 20 quilòmetres, que inclou tot el parc de Collserola i municipis propers. En aquestes explotacions es faran inspeccions clíniques, anàlisis epidemiològiques i presa de mostres. A més, les exportacions catalanes de carn de porcí a països de fora de la Unió Europea queden suspeses automàticament fins a nou avís.
La pesta porcina africana és una malaltia vírica altament contagiosa que afecta tant porcs domèstics com senglars. La seva elevada letalitat i la capacitat de propagació comporten importants repercussions econòmiques, tant comercials com de seguretat alimentària, i la situen entre les malalties transfrontereres més greus per al sector ramader. Davant aquest escenari, el Govern ha assegurat que manté totes les unitats activades per garantir un control estricte i minimitzar qualsevol risc per a la producció porcina catalana.
Impedir que senglars positius en el virus surtin de la zona de vigilància
Per aquests casos, el Departament d’Agricultura té establert un Pla de Contingència que s’activa automàticament quan es confirma un cas de pesta porcina africana, sigui en fauna salvatge o domèstica. Aquest divendres, seguint aquest pla, tècnics del Departament i Agents Rurals han iniciat la cerca de més animals morts i la recollida de trampes i material de desinfecció per traslladar-los al centre logístic de Torreferrussa. L’objectiu és reforçar el control del territori i impedir que els senglars positius surtin de la zona de vigilància.
Aquesta zona de vigilància (vermell) s’estén fins als 20 quilòmetres al voltant dels punts on s’han trobat els senglars infectats. Tot i que els radis teòrics són circulars, la presència de grans nuclis urbans -com Sabadell, Cerdanyola-Ripollet, Sant Cugat i Rubí- modifica el perímetre d’actuació. Dins d’aquest espai hi ha dues zones nucli (verd i groc) d’un quilòmetre on es fa una recerca intensiva de senglars, mentre que a la zona tampó (blau i taronja) s’inicia una recerca activa de cadàvers i s’apliquen sistemes de captura selectiva.
Fora d’aquestes àrees, però encara dins la zona de vigilància, es desplega vigilància passiva i caça controlada per reduir riscos de propagació. Aquest radi inclou municipis com Mollet, Santa Perpètua, Terrassa, part de Barcelona i tot Sabadell, així com el Parc Natural de Collserola. En aquest espai s’hi troba també part del terme municipal de Molins de Rei, fet que situa el municipi dins l’àmbit d’actuació i control preventiu establert pel Govern.
Una malaltia letal que s’estén per Europa
La pesta porcina africana no afecta els humans, però és altament contagiosa entre el porc domèstic, el senglar europeu i el facoquer africà. Algunes variants del virus són especialment virulentes i provoquen febre elevada, anorèxia i hemorràgies internes que poden derivar en la mort de l’animal en només de 2 a 10 dies. La mortalitat pot arribar al 100% dels animals infectats. La PPA forma part de la llista de malalties notificables de l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE), fet que obliga la declaració immediata.
La malaltia va entrar a l’est de la Unió Europea el 2014 i des d’aleshores s’ha estès progressivament. Procedent de Rússia, va afectar Ucraïna i Bielorússia abans d’arribar a diversos països comunitaris. El 2023 es va detectar per primera vegada a Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Kosovo i més tard a Suècia. A inicis de 2024, Montenegro i Albània també van confirmar els primers casos, evidenciant l’expansió d’un virus que continua generant alarma al continent.
