El membre de la Plataforma Animalista i expert en la convivència entre senglars i humans analitza els riscos i interrogants de la pesta porcina africana.
Arquitecte i membre de la Plataforma Animalista (PAS), Àlex Cuesta coneix de prop els porcs senglars ja que va dedicar el seu treball de final de carrera a la relació entre els humans i aquesta espècie al massís de Collserola. Aquell Porcs i jardins: The dark side of Collserola el va portar a conèixer el comportament de l’espècie a un parc natural rodejat de milions de persones, una relació entre humans i senglars que aquesta setmana torna a ser motiu de tensió arran d’un brot de pesta porcina africana que ha posat en alerta tot el país.
Tot i que els humans no podem contreure la malaltia, les autoritats han tancat el parc natural per evitar que les persones la propaguin i pugui arribar a les granges. El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat ha aplicat un pla de contingència amb una àrea de contenció que afecta més de 30 municipis. A nivell local, l’Ajuntament ha instal·lat cartells per indicar la prohibició d’accés a Collserola i ha delimitat els camins escolars de l’Escola Avenç i l’Escola de la Floresta per la proximitat del bosc.
La pesta porcina africana és una novetat a Collserola.
Sí, aquesta és d’origen africà tot i que hi ha passes d’altres orígens. En aquest cas, els animals que la pateixen no tenen símptomes aparents però poden morir en dos dies. Els ramaders s’espanten. Com que s’han trobat exemplars morts sense cap ferida ni com a conseqüència d’un atropellament, han saltat les alarmes. Sobta també la zona en què s’ha detectat. No ha estat a l’interior de Collserola sinó a Bellaterra. És una zona amb menys circulació de bicicletes per corriols però alhora més urbanitzada i amb més contacte amb els humans. Per això hi ha la teoria del sandvitx: que un entrepà de pernil llençat a una zona d’esbarjo podria tenir pesta porcina. Podria semblar que una malaltia així seria visible al producte però no: en aparença el pernil està en bon estat.
És molt difícil, llavors, detectar com ha arribat la malaltia a Catalunya?
Sí, hi ha una traçabilitat dels productes carnis però és molt difícil saber com ha arribat a Collserola. El massís no té connectors ecològics potents i això fa pensar que els humans hem portat la malaltia fins allà. No crec que sigui intencionat. Fa uns anys, hi havia una sobrepoblació de senglars i potser algú estaria interessat a introduir una malaltia però ara no és així.
La població és rellevant per a la propagació.
La velocitat de propagació és ràpida i, alhora, és una malaltia molt contagiosa. Per això s’han limitat les activitats a l’entorn natural, també els accessos per corriols. La malaltia pot quedar enganxada a les rodes o a la roba.
Les limitacions són, per tant, exclusivament per aturar la propagació?
Exacte, mentre en paral·lel capturen els animals sense emprar armes de foc perquè la població no s’allunyi fugint dels sorolls. S’han de sacrificar: entenc que amb captura amb xarxa i alguna injecció perquè no pateixin; en última instància, obligatòriament, els incineren. Fins ara en la caça es prohibia abatre els exemplars més joves però ara això no aplica perquè també poden ser portadors de la malaltia. La caça té un efecte rebot: si caces els adults; els menuts, que no coneixen el perill ni saben com buscar aliment, s’escampen. Quan creixen, s’acostumen a nosaltres i fins i tot hi ha persones que els hi donen aliments. Però amb la pesta porcina és totalment diferent perquè qualsevol exemplar pot ser capturat.
Els experts també adverteixen que la barreja del porc senglar amb altres tipus de porc ha fet créixer la natalitat.
Sí, a banda de l’efecte de nínxol buit de la caça, la barreja del porc senglar amb el vietnamita ha incrementat la natalitat. El creuament de les dues espècies ha fet que tinguin dues cries a l’any en lloc d’una. És un problema a la banda del Llobregat, no tant al Vallès. No sé fins a quin punt pot repercutir en la propagació de la malaltia.
Una de les preocupacions és l’impacte econòmic sobre la indústria càrnia.
Les exportacions a Europa es fan per demarcacions i, per tant, es pot exportar carn d’altres punts de Catalunya i d’Espanya. Però a altres països, com la Xina, l’exportació es pot limitar a tot Espanya [un cop feta l’entrevista, la Xina ha comunicat que per ara només limita la de la demarcació de Barcelona]. És una decisió que preocupa les empreses que exporten molt. Ha intervingut l’exèrcit i han tancat els espais naturals quan la pesta porcina ha fet perillar un sector econòmic. En canvi, quan hi ha un repunt de la població que pot ser problemàtic per a l’ecosistema, no es fa res. Em fa pensar que sempre hi ha hagut mitjans per actuar però no s’han prioritzat fins que s’han tocat els interessos econòmics. Alhora, s’assenyala els porcs com a espècie tot i que probablement la propagació és culpa nostra.
Collserola queda lluny de les principals indústries càrnies del país.
Per això ressalto la possible limitació de les exportacions de tot Espanya a països no europeus. Segur que hi ha empreses no espanyoles que se n’aprofiten per vendre més. Ara ve el Nadal i hi ha molta demanda de porc. En tot cas, queda clar que la malaltia no pot afectar els humans ni als animals domèstics.
Per tant, no comparteixes les mesures preses?
Entenc que s’havien de prendre perquè la situació s’escapa del control municipal i del Consorci del Parc Natural. L’entrada de la Unitat Militar d’Emergències (UME), més enllà de les actuacions que pugui fer el Seprona, fa veure que l’Estat posa mesures extraordinàries per controlar el tancament dels accessos. A Catalunya hi ha més de vuit milions de porcs, és a dir, hi ha més porcs que catalans. A més, molts els importen vius i els crien aquí per després exportar-los de nou. És dubtós que es pugui considerar que és un porc català.
Bé, en té si es crien pasturant lliurement i, per tant, menjat glans i altres fruits del clima mediterrani.
I si, després de tot el procés, el que guanya l’empresa es reinverteix en el municipi. Però en termes generals és un sector molt industrialitzat i per al qual cal menys gent que amb la ramaderia extensiva. Més enllà de la mirada de benestar animal, també ens hem de plantejar l’impacte sobre el territori pel que fa a purins i altres efectes nocius.
Què passarà amb la població de senglars a Collserola?
Suposo que intentaran atrapar el màxim nombre d’exemplars i que, bé per atrapar-los o bé perquè moren per la pròpia malaltia, caurà molt la població de senglars.
Com afectarà a l’ecosistema?
No hi ha precedents. Ens hauríem de remuntar molt de temps per trobar moments en què el senglar tenia depredadors com el llop o l’os. Des de la creació de les ciutats, els humans hem actuat de depredadors mitjançant la caça o altres mesures de control poblacional. Ara, si som responsables d’haver portat la malaltia, també hem actuat com a depredadors. Quan una espècie cau significativament, pot haver una sobrepoblació d’altres espècies. Per exemple, els senglars remenen la terra i això fa que alguns ocells no tinguin accés a llavors que cauen al terra. Si baixa molt la població de senglars, pot créixer la població d’algun tipus d’ocell o de vegetació. Tret del cabirol, a Collserola no hi ha un altre animal tan gros com el senglar.
I a la gent?
Les restriccions són molestes i tothom coneixem gent que es queixa, fins i tot gent que es pregunta ara on aniran a pels tions. S’entén perquè ara, amb les vacances de Nadal, és fàcil que moltes famílies volguessin apropar-se al bosc però el problema és més gran que la molèstia que ens pugui causar a cadascú. També hi ha persones que es preocupen pels efectes indirectes com ara si pujarà o baixarà el preu del porc, si baixarà el de la soja perquè es farà menys pinso, si creixerà l’atur i això tindrà conseqüències polítiques… Són unes cadenes molt llargues i no sabem l’efecte real. En tot cas, per ara hem vist que en dos dies hi ha hagut un canvi d’escala brutal: d’una preocupació local o de l’entorn de Barcelona a una preocupació de tot l’Estat per les implicacions globals.
Entrevista publicada originalment a El Cugatenc
