L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) desplega un conjunt d’estratègies que permetran sumar gairebé 6.000 nous habitatges amb protecció oficial durant els propers anys.
L’accés a un habitatge digne és un dels grans reptes socials de Catalunya, i especialment de l’àrea metropolitana de Barcelona. En un territori de 36 municipis i 636 km² que concentra el 42,5% de la població del país i el 55,7% del PIB català, la pressió del mercat residencial és elevada. L’augment dels preus ha avançat molt més ràpid que la capacitat adquisitiva de les famílies, fet que ha generat greus dificultats per accedir a una llar i poder-la mantenir en condicions dignes.
Davant aquest escenari, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha posat fil a l’agulla per intentar revertir la situació. Entre el 2019 i el 2025 ha impulsat la promoció de prop de 5.000 habitatges socials i, en els propers anys, preveu incorporar-ne gairebé 6.000 més, tant de lloguer com de compra, a través dels seus diferents organismes i fórmules de gestió. En total, la metròpolis haurà sumat uns 11.000 habitatges públics en només una dècada, un creixement sense precedents del parc metropolità.
En una dècada, l’AMB haurà impulsat uns 11.000 habitatges públics aproximadament
No només crea habitatge nou, sinó que també transforma el parc existent: entre el 2022 i el 2025 l’AMB ha rehabilitat 6.809 habitatges gràcies als fons Next Generation, i en els pròxims anys noves línies de suport com el Pla social per al clima, el Pla nacional de rehabilitació i l’aportació de 200 milions d’euros de la Generalitat permetran ampliar encara més aquest volum d’actuacions.
Com treballa l’AMB?
L’AMB intervé en totes les fases del procés de promoció d’habitatge públic. D’una banda, ordena i planifica el territori per destinar sòl a nous usos; de l’altra, impulsa directament promocions d’habitatge assequible i assumeix la construcció d’equipaments públics que els municipis li encarreguen. A més, exerceix tant les competències en matèria d’habitatge que li reconeix la legislació com les que rep per conveni o via de consorcis.
Per fer-ho, s’articula a través de tres grans organismes que permeten actuar sobre la producció de sòl, la promoció d’habitatge i la rehabilitació del parc existent. L’Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL), íntegrament públic, s’encarrega de la urbanització i producció de sòl, així com de la promoció i construcció d’habitatge protegit tant en règim de compra com de lloguer. Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB) és l’operador publicoprivat de lloguer assequible, una societat d’economia mixta que integra l’AMB, l’Ajuntament de Barcelona i el sector privat, i que té com a missió crear un ampli parc d’habitatge protegit en règim de lloguer. Finalment, el Consorci Metropolità de l’Habitatge (CMH), constituït per la Generalitat i l’AMB, impulsa conjuntament amb els municipis un model integral de suport a la rehabilitació d’edificis.
El nou habitatge protegit
L’IMPSOL és el principal motor de la nova generació d’habitatge protegit metropolità: assequible, sostenible, innovador i de qualitat. En els darrers sis anys ha impulsat 3.000 habitatges socials en diferents fases, des de projectes i licitacions fins a obres en marxa i promocions ja lliurades. En els propers anys preveu doblar aquesta producció. La seva feina parteix d’una idea central: l’habitatge públic no és només construir edificis, sinó transformar la ciutat. Per això aposta per tipologies flexibles, espais no jerarquitzats i interiors lluminosos; per estratègies passives d’estalvi energètic, com les galeries bioclimàtiques, la ventilació creuada i materials d’alta inèrcia tèrmica; i per solucions comunitàries que milloren el confort, fomenten la convivència i redueixen el consum energètic.
Una part essencial d’aquesta activitat s’ha desenvolupat a través del protocol signat el 2020 entre el Ministeri de Transports (l’actual MIVAU), la Generalitat i l’AMB, amb l’objectiu d’impulsar 1.206 habitatges de lloguer assequible en quatre anys. El desplegament ha estat progressiu: el 2021 es van lliurar 327 habitatges en vuit promocions; el 2022 es van executar 300 més en cinc municipis; el 2023 se’n van promoure 254 en fase de licitació; i pel 2024 estaven previstos 265 habitatges. El 2025, la pròrroga del protocol permetrà construir 243 habitatges addicionals a municipis com Badalona, Cornellà, el Papiol i Gavà. Paral·lelament, l’AMB ja treballa amb el Govern central per signar un nou acord que garanteixi la continuïtat d’aquest esforç en els anys vinents.
Més lloguer assequible
La metròpolis sumarà 4.500 nous habitatges de lloguer assequible gràcies a Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB), l’operador encarregat de construir i gestionar aquest parc residencial. La meitat d’aquests habitatges es desenvoluparan a Barcelona ciutat, i la resta es distribuiran pels municipis metropolitans. L’objectiu és incrementar de manera significativa l’oferta de lloguer assequible en un territori on només l’1,8% dels pisos són de lloguer social, molt per sota del 15% que recomana la Llei del dret a l’habitatge, i contribuir així a contenir els preus i donar resposta a l’emergència residencial.
En marxa 4.500 nous habitatges de lloguer assequible per reforçar el parc públic metropolità
Per fer-ho possible, HMB és una societat d’economia mixta pionera a Espanya, amb una participació del 50% del sector públic (AMB i Ajuntament de Barcelona) i un 50% del sector privat, a través de Nicrent Residencial (Cevasa i Neinor). Amb una inversió global prevista de 600 milions d’euros, el projecte reforça el paper de l’AMB com a promotor social d’habitatge. A més, HMB (així com l’IMPSOL) ha sol·licitat la inscripció a la reserva de solars del Pla 50.000 de la Generalitat, una mesura que permetria oferir aquests habitatges a preus encara més assequibles.
La rehabilitació, un aspecte clau
La rehabilitació s’ha convertit en una peça essencial de la política d’habitatge metropolitana, amb un impacte directe sobre milers de llars. Només amb els fons Next Generation, entre 2022 i 2025 s’han pogut impulsar actuacions que beneficien 6.809 habitatges en barris vulnerables, gràcies a un paquet de 98,89 M€ gestionat pel Consorci Metropolità de l’Habitatge (CMH). Aquest finançament permetia subvencions de fins al 80% del cost de les obres i incorporava mesures especialment rellevants: exempció de l’IRPF per ajuts que podien arribar a 21.400 € per habitatge, possibilitat de subvencionar l’IVA i ajuts del 100% per a propietaris en situació de vulnerabilitat.
Per facilitar encara més l’accés a les ajudes, el CMH va simplificar el procediment amb una sol·licitud completament telemàtica, gestionada pel tècnic de l’obra en nom de la comunitat, i amb la validació dels requisits a càrrec d’Entitats de Control de Qualitat de l’Edificació acreditades. L’elevadíssima demanda va portar a esgotar tots els fons disponibles abans d’abril de 2025, evidenciant fins a quin punt la rehabilitació és una necessitat urgent i un instrument clau per millorar l’eficiència energètica, la qualitat dels edificis i la cohesió social als municipis metropolitans.
