L’exposició ‘Pagesos contra Franco, 1974-1979’ fa un recorregut de les revoltes pageses des de finals dels anys 60 fins al 1979. La mostra explica els orígens de les protestes pageses, la creació de la Unió de Pagesos i com el camp va contribuir en la democràcia.
El mes de febrer, a Molins de Rei, sempre és especial per la celebració de la Fira de la Candelera. Aquesta fira, amb arrels pageses, enguany ha arribat als 175 anys d’història. En una edició que ha volgut commemorar el passat per mirar al futur, s’ha fet un homenatge a aquestes arrels, entre les quals destaca l’exposició ‘Pagesos contra Franco, 1974-1979. La Unió de Pagesos i la construcció de la democràcia’, que recorda la protesta pagesa dels anys setanta i la contribució del camp català a la transició democràtica.
Organitzada pel Memorial Democràtic amb el suport de la Generalitat de Catalunya i comissariada per l’historiador Guillem Puig Vallverdú, l’exposició es pot visitar a la Sala Gòtica del Museu del Renaixement fins al 15 de febrer. Mitjançant panells amb textos i fotografies, els visitants poden seguir cronològicament els principals moments de la mobilització pagesa i veure com aquesta lluita local i sectorial va acabar tenint un impacte més ampli en la Catalunya dels últims anys de la dictadura i dels primers anys de la transició a la democràcia.
Set panells expliquen la història de la revolta pagesa des dels orígens
La mostra explica que a finals dels anys seixanta van sorgir les primeres organitzacions agràries clandestines, independents del sindicat vertical imposat pel règim franquista. Amb el Manifest de Pontons de 1974 i la creació de la Unió de Pagesos, els problemes del camp es van vincular a la necessitat de democratitzar el país. Molts dels dirigents sorgits d’aquest moviment també van contribuir a l’obertura política local, presentant-se a les eleccions municipals de 1979. L’exposició mostra com la mobilització pagesa va ser clau per al desmantellament de les estructures franquistes i la construcció de la democràcia al món rural català.
Distribuïda en set panells, l’exposició detalla com la revolta pagesa va començar quan les empreses del sector pressionaven a la baixa els preus de les collites, obligant els pagesos a augmentar la productivitat a la terra per sobre de les seves possibilitats. Aquesta situació de malestar, agreujada per l’absència de polítiques públiques que protegissin el sector, va donar lloc a les primeres organitzacions pageses, que buscaven defensar els interessos del camp i coordinar-se per fer front a les dificultats.
A mesura que l’exposició avança, es mostra com aquests col·lectius van començar a unir-se i mobilitzar el camp català de manera més estructurada, fins a donar lloc a la fundació de la Unió de Pagesos. Des d’aquí, les lluites sectorials van evolucionar i van traspassar el món rural, arribant als carrers de Barcelona i fins a les institucions, evidenciant la connexió entre la protesta pagesa i la construcció de la democràcia al conjunt de Catalunya.
“Fer front comú per defensar la democràcia”
Durant la presentació de l’exposició, Jordi Font, director del Memorial Democràtic, va recordar que la mostra permet posar en valor aquesta contribució del món rural a la construcció de la democràcia catalana així com visibilitzar els esforços col·lectius per fer front a la repressió i el control sindical.
Per la seva banda, l’alcalde, Xavi Paz, va destacar la necessitat de recordar totes les memòries i de lluitar per la justícia democràtica del país. “Hi ha qui va guanyar la guerra i hi ha qui la va perdre i hi ha a qui es pot retre homenatge a un cementiri i hi ha qui encara no ha pogut enterrar els seus familiars”, va dir, tot afegint que “hem de fer front comú per defensar la democràcia en aquests temps convulsos i retornar al debat serè i no a cop de Twitter”.
