El Club Roundnet Molins va arrencar fa poc més d’un any i mig de la mà d’Ernest Cardona i la seva parella, que van portar aquest esport amb ells quan es van instal·lar al municipi. Es tracta d’un esport minoritari i només Molins de Rei i Barcelona compten amb clubs que tinguin entrenaments regulars. El club ha crescut fins a formar un grup estable d’una desena de jugadors. Ara, entrenen setmanalment a l’escola l’Alzina i han començat a participar en competicions estatals.
Des de fa poc més d’un any i mig, Molins de Rei és un dels pocs municipis de tot l’Estat que pot dir que té un club de roundnet. El projecte va néixer gairebé de manera espontània, quan Ernest Cardona i la seva parella es van instal·lar al municipi i van decidir portar amb ells l’esport que ja practicaven. El roundnet és un esport minoritari que recorda el voleibol platja, però en aquest cas els dos equips (de dues persones) juguen al voltant d’una xarxa rodona d’uns 90 centímetres de diàmetre col·locada a terra. Durant una partida, en cada torn, tenen tres tocs per equip, un de recepció, un altre de col·locació i un darrer de rematada. La pilota no passa a l’altre camp, perquè no n’hi ha, sinó que bota a la xarxa central i l’equip contrari ha de respondre abans que toqui a terra. Ràpid i sense posicions fixes, és un esport que obliga a moure’s constantment i a coordinar-se amb el company.
Quan van començar a impulsar aquest nou esport al municipi, no hi havia cap estructura formal. Les primeres trobades eren quedades obertes en places i espais públics, amb l’únic objectiu de jugar i donar a conèixer la disciplina. “Jo ja estava content si n’érem quatre, que és el mínim per poder fer un partit”, explica Cardona a Viu Molins de Rei. Però la curiositat dels vianants i el boca-orella van anar ampliant el grup. “Molta gent s’hi apropava per preguntar què estaven fent”, sobretot atreta per la xarxa circular i perquè “és una dinàmica de joc diferent del que és habitual veure als parcs”, diu l’Ernest.
Amb els mesos, aquella iniciativa informal va anar prenent forma fins a convertir-se en el Club Roundnet Molins. Des del passat mes d’octubre entrenen regularment cada dijous de vuit a dos quarts de deu del vespre a l’escola Alzina, en un espai cedit per l’Ajuntament. De fet, Ernest Cardona explica que actualment,“el grup estable és d’entre 10 i 12 persones”, fet que, segons afirma “és molt maco perquè no ens esperàvem aquesta resposta tan bona” i fins i tot diu que en algunes sessions “hem arribat a ser 14”. De fet, a Catalunya, només Molins de Rei i Barcelona compten amb clubs de roundnet que tinguin entrenaments setmanals organitzats i això, segons afirma Cardona “és guai perquè podem dir que Molins és un municipi pioner en un esport minoritari”.
El salt a la competició estatal
Més enllà dels entrenaments setmanals, el Club Roundnet Molins també ha començat a fer els primers passos en el terreny competitiu. Ernest Cardona, a títol individual, ja té experiència en l’àmbit de les competicions internacionals. “Vaig participar en l’últim Europeu representant Espanya i intento anar a tornejos europeus sempre que puc”, apunta. A Catalunya, la majoria de les competicions les organitza Roundnet Barcelona, mentre que a escala estatal se celebren màsters amb participants d’arreu del país. A Europa, països com Alemanya o França acullen tornejos amb més equips participants.
Aquest febrer, però, el club molinenc va fer la seva primera participació en el Campionat d’Espanya de clubs.“Ha estat un goig poder participar i que molta gent debutés en un torneig d’aquest estil”, explica Cardona. L’equip va acabar en onzena posició de quinze participants, guanyant contra Sòria i vencent dues vegades al tercer equip de Madrid. “Vam estar en un punt de ficar-nos a quarts de final jugant contra Granada, un dels equips més forts del torneig”, recorda. El títol finalment va ser per a Roundnet Barcelona, que es va imposar a la final a Roundnet València.
El format d’aquesta competició difereix dels tornejos habituals per parelles. En el Campionat d’Espanya de clubs es competeix en equip, amb un mínim de sis integrants i cada eliminatòria consta de cinc partits que són dos de masculins, un de femení i dos de mixtos. “Si guanyes tres dels cinc, passes ronda”, explica Cardona. La jornada consta d’una fase inicial de grups i, posteriorment un play-off, tot concentrat en un sol dia. Per a un club jove com el de Molins, l’experiència ha estat, segons el seu president, “molt maca” i afirma que de cara a la temporada vinent “més i millor”.
Fer club, pas a pas
Pel que fa al procés per registrar el nou club molinenc, Cardona explica que no ha estat un camí ràpid. El procés administratiu, que s’ha de tramitar a través de la Generalitat, es va allargar més d’un any. “Era la primera vegada que ho feia i qualsevol error en signatures o documentació feia que retornessin l’expedient”, explica Ernest Cardona. Tot i les dificultats, un cop el club va quedar inscrit oficialment, la resposta institucional va ser positiva. “Amb l’Ajuntament hem tingut facilitats, ja que ens han cedit espais gratuïtament i ens han donat suport en esdeveniments”, destaca. Un suport que, segons assegura, intenten retornar oferint al municipi “una nova opció esportiva”.
Pel que fa a l’acollida, Cardona admet que és bona, però que “costa”. De fet, destaca que “després de presentar-nos a la Candelera de l’any passat vam notar un creixement important”. En aquest sentit, apunta que la voluntat és continuar “picant pedra”, organitzant activitats obertes i, fins i tot, celebrar un torneig a la primavera. “En els esports minoritaris has de fer un esforç extra per explicar-los i fer-los visibles”, afirma. Amb tot, el seu objectiu és consolidar “una alternativa saludable, social i diferent dins d’una oferta esportiva local, que ja és molt àmplia”.
Un esport nascut d’una joguina
El roundnet es juga en equips de dues persones, en un format molt semblant al vòlei platja. Dos contra dos i sense rotacions durant el joc. Cada jugador disposa de dos serveis consecutius abans de cedir el torn, i canvia de posició per servir primer a un rival i després a l’altre. La puntuació és directa i fàcil d’entendre. Si un equip no aconsegueix fer botar la pilota a la xarxa dins dels tres tocs reglamentaris, el punt és per al contrari. No hi ha línies de camp ni espais delimitats, tot passa al voltant de la xarxa circular, fet que obliga els jugadors a reaccionar des de qualsevol angle.
L’origen d’aquest esport és nord-americà i té un punt gairebé anecdòtic. Va néixer a partir d’una joguina infantil similar a un petit trampolí amb xarxa, pensada perquè la pilota rebotés en tocar-la. Amb el temps, algú als Estats Units hi va posar normes i va transformar aquell joc en una disciplina reglada. A Catalunya va arribar poc abans de la pandèmia de la Covid-19 i, des d’aleshores, ha anat creixent a poc a poc. Encara és un esport molt minoritari, però iniciatives com la de Molins de Rei contribueixen a fer-lo visible i a consolidar-lo més enllà de la curiositat inicial que desperta la seva particular xarxa rodona.
