Les regles del joc han canviat per sempre.
Mapes d’inundabilitat i estudis de risc han quedat obsolets.
Hi ha una visió distorsionada sobre els riscos d’inundació. Tots els estudis que s’havien fet fins ara, que tenien en compte el registre històric, ja no serveixen. A la Rierada, fent honor justament al seu nom, hi ha hagut inundacions, les més greus en els últims cinquanta anys: els veïns més antics recorden la del 1972.
És una obvietat, però parlem d’inundacions quan els aiguats s’acumulen i afecten zones edificades o urbanitzades. Quan plou i el nivell de l’aigua dels rius, rieres i torrents puja o quan corre aigua per espais naturals no urbanitzats, no es parla d’inundacions. És lògic, ja que les pluges torrencials o les pluges molt intenses no deixen de ser fenòmens naturals i, en general, molt positius per la natura que, a més, ja està adaptada a aquest tipus de fenòmens i ha generat tot un ecosistema totalment adaptat.
Si tornem a la Rierada… on han ocasionat desperfectes les inundacions? Bàsicament en dos tipus d’espais: a les infraestructures col·locades dins del Domini Públic Hidràulic de la riera de Vallvidrera (a la seva llera natural) i a les infraestructures i edificacions a tocar de la riera.
Són llocs que ja se sap que ho són, d’inundables. De fet, l’Ajuntament de Molins disposa d’un estudi d’inundabilitat, de l’any 2015, que el va obligar a fer l’Agència Catalana de l’Aigua, que marca que als dos projectes que vol dur a terme en aquest barri hi ha punts que són inundables.
Però els mapes d’inundabilitat, i els estudis de risc, han quedat obsolets. Aquests períodes s’estan recalculant, ja que és evident que el canvi climàtic pot modificar l’històric d’avingudes, a més d’intensificar els fenòmens.
A la Rierada Oest hi ha punts inundables en noves infraestructures que es volen construir, especialment al primer tram de l’Avinguda Castellví i a una bona part del nou carrer B que es vol fer prop de la riera a darrere del que anomenem “camp de futbol”, per a poder edificar-hi.
Ha plogut més intensament que mai durant els últims 50 anys, i la dada de l’Observatori Fabra refereix 140 litres per metre quadrat, però hi ha hagut punts no gaire llunyans on encara ha plogut més, com a Vilassar de Mar, amb 288 l/m2 o a Granollers amb 247 l/m2. Què hauria passat si al cap de la riera, la zona del pantà de Vallvidrera, hagués caigut aquest patac d’aigua?
A la riera de Vallvidrera, algunes esculleres de pedra han estat arrossegades, com la de la corba del camí -riera avall de can Salat-, i la del mateix carrer Sibèria. Sovint, les “solucions” al risc d’inundacions que ens “venen” els projectes urbanístics són justament aquest tipus de murs de contenció fets de pedra o de gabions. Durant aquest episodi hi ha hagut murs de gabions arrossegats per l’aigua, per exemple a Malgrat de Mar.
En definitiva, tenim un increment de la intensitat i de la freqüència de pluges torrencials tot i que és sabut que les solucions als danys que poden causar passen per evitar la construcció en zones inundables i dins del domini públic hidràulic, i en promoure les solucions basades en deixar espai a les lleres perquè es puguin expandir i absorbir l’excés d’aigua.
El geòleg i biòleg Josep Maria Mallarach ha fet diversos estudis valorant els riscos de tirar endavant aquest tipus de projectes: «És un gran risc urbanitzar en una àrea inundable, confiant-ho tot a l’efectivitat d’unes mesures que estan pensades per a una època en què no hi havia uns efectes de la crisi climàtica tan grans. No s’hauria d’admetre que es construís res més en zones de risc d’inundació, perquè hem de fer grans inversions per reduir el risc de les àrees que ja tenim construïdes de manera imprudent i temerària».
Un motiu més, sumat a la necessitat de protegir la Reserva Natural Parcial de la Rierada- can Balasc, que demana retirar els actuals projectes urbanístics. I plantejar-ne uns adaptats a la realitat ambiental i climàtica.
Laia Izquierdo, en representació de SOS La Rierada
