Una redactora de Viu Molins de Rei ha patit el caos a l’Aeroport del Prat. Ens ho explica en primera persona.
Feia uns dies que tenia el bitllet comprat per viatjar a Granada. Em feia molta il·lusió passar uns dies allà aquest pont, però ahir quan vaig sortir de la feina i vaig veure la vaga general dels controladors i el caos que hi havia a l’aeroport del Prat…
De tota manera, m’he llevat a les 4.30h del matí, m’he preparat per marxar i m’he dirigit a l’aeroport bitllet en mà. Només arribar i baixar del cotxe m’he adonat que la situació era complicada. Des de certa distància ja es veia la quantitat de gent que hi havia a l’aeroport, una cosa semblant al públic previ d’un concert al Palau Sant Jordi. He agafat la maleta i he entrat.
A dins de l’aeroport hi havia moltíssima gent, alguns esperaven asseguts, altres s’havien fet un “mini-campament” per passar la nit i la resta parlaven per telèfon o feien cua per ser atesos i solucionar alguna cosa. M’he apropat a les pantalles on anuncien els vols amb l’esperança que el meu no estigués cancel·lat, però no ha servit de res. No només el meu, sinó que tots els vols estaven cancel·lats. Quan he anat a preguntar a la companyia amb la que havia comprat el bitllet, una noia s’ha limitat a dir-me que els vols estaven cancel·lats. Li he preguntat quan podria agafar el proper vol i m’ha contestat que fins les 11h no sabrien res, que si volia podia fer una reclamació i reservar una plaça. Hi havia dues opcions: fer cua per reclamar i aconseguir lloc pel següent vol o trucar a un número de telèfon que en teoria feia la mateixa funció.
He descartat trucar al número de telèfon, la línia devia estar col·lapsada i fer cua era una bogeria. El tros que es veia per fer les reclamacions ja era llarg i no es veia el final. La noia m’ha dit que la gent portava fent cua des de la nit anterior i que tampoc t’assegurava res perquè els viatgers que tenien els retards d’ahir tenien preferència per avui. He marxat indignada. L’ambient general de l’aeroport no era un altre. Just al meu costat he pogut escoltar com una noia insultava intensament als responsables de tot aquest caos i pel que he entès era el segon vol que li cancel·laven la mateixa nit-matinada. Tots estàvem igual.
Al cap d’una estona, he tornat a la companyia i he parlat amb un altre noi que m’ha dit més o menys el mateix que l’altre noia. Únicament que ha estat sincer i m’ha dit que no sabia com estaria la línia telefònica del número que m’havien donat i que fer el tràmit de reclamació per la web tal i com estava la cosa tampoc serviria de gaire. A més a més, que si avui o demà finalment sortís algun vol, o més d’un, ja estarien plens. M’ha recomanat que si el viatge no era indispensable, el millor que podia fer era tornar a casa, fer la reclamació quan tot estigués més calmat i marxar en unes altres dates.
Conclusió? Molta impotència, però tot i així he tingut sort, jo puc tornar a casa. No vull ni imaginar el que deuen sentir les persones que porten allà des de ahir, que han perdut molts diners i la única solució possible és esperar, esperar i esperar…
