Jordi Casas: Aire fresc i una nova manera de fer política

No hi ha cap dubte que la recent aparició de Solidaritat Catalana per la Indepèndència en la vida política de  Molins de Rei ha alterat força el panorama municipal. Sembla, a més,  que des que vàrem anunciar l’intenció de presentar-nos a les properes eleccions municipals i fer oficial la nostra candidatura, ha augmentat el nerviosisme per part d’algunes opcions polítiques que poden veure amenaçat el seu espai electoral amb aquesta nova aparició en l’escenari polític molinenc.

Fet aquest preàmbul, voldria deixar clar com a cap de llista de SI, que la nostra és una opció política que es presenta amb ànims de regenerar la vida política municipal amb la participació de gent nova i que en cap cas preten anar en contra de ningú, sino aportar un buf d’aire fresc a l’Ajuntament i una nova manera de fer política, lluny dels vicis que han caracteritzat la vida municipal durant els darrers anys.

No obstant, i com expressava a l’inici d’aquest text, algunes forces polítiques ubicades en el que podriem anomenar espai sobiranista, estan intentant qüestionar la presència de SI en la vida política municipal amb l’únic argument de no haver estat presents en l’organització de les consultes pel dret a decidir. Aquesta afirmació, a més de ser absolutament falsa, perque hi ha persones en la nostra candidatura que sí que hi van participar, té una resposta molt clara: SI no hi era perque senzillament encara no existia com a força política; ans al contrari, és precisament fruit, d’una banda, d’aquest procés de consultes i de la forta implicació de persones com l’actual diputat Alfons López Tena,  i de l’altra de la multitudinària resposta per part de la societat civil, expressada en la gran manifestació del 10-J, que neix Solidaritat l’estiu de l’any passat; és a dir, precisament, SI és filla d’aquest procés.

Però una cosa que comença a cansar, és aquesta dèria d’alguns d’expedir certificats del “bon” i del “mal” independentista, basats en el grau d’implicació en la famosa consulta que, segons ells, van tenir els membres que composen la  nostra candidatura, com si això fos motiu suficient per desqualificar-ne la participació en la vida política municipal. I posats a preguntar, jo també em demano si alguns han fet prou per la causa sobiranista del nostre país durant els darrers anys, al votar a favor de l’investidura del Sr. Rodríguez Zapatero al parlament español o fent president de la Generalitat al Sr. Montilla i essent copartíceps del desgavell tripartit que ha governat Catalunya durant 7 anys.

O d’altres opcions polítiques que encara que es varen poder implicar en l’organització de les consultes, com tants d’altres ciutadans anònims, van decidir autoexcloure’s de les eleccions nacionals, mantenint-se en la marginalitat política, opció absolutament legítima, però difícilment justificable en el marc de la construcció nacional, especialment si partim de la base que la sobirania del poble de Catalunya recau precisament en el seu Parlament.

Malgrat tot, des d’un bon principi SI a Molins de Rei ha practicat una política de mà estesa cap a aquelles formacions que podrien ser coincidents en el procés de construcció de la nació catalana, considerant que, com a opció nova, teniem l’obligació d’escoltar tots aquells que ja eren presents en la vida política municipal, fidels a la nostra idea de força política transversal, oberta a tothom. No obstant,  la priorització d’opcions ideològiques d’una banda, i la negativa a cedir parcel.les de poder polític –i econòmic- de l’altra, han acabat desembocant en un mapa electoral a Molins de Rei ric i variat. Segurament, aquesta és la grandesa de la democràcia: que tothom hi cap.