L’Agrupació de la Construcció de Molins de Rei (ACM) critica la restauració de la Federació Obrera: considera que és “massa invasiva” i que s’haurien d’haver conservat més parts originals. També reclama a l’Ajuntament un tracte preferent a les empreses locals en els concursos públics. Ho assegura el seu president, Albert Rodríguez, en una entrevista amb Viu Molins de Rei durant el sopar de l’associació.

L’arquitecte Albert Rodríguez i Fiter presideix l’Agrupació de la Construcció de Molins de Rei (ACM) des de la seva fundació, l’any 2008. Hi parlem en el marc del sopar que es fa cada any el dia de Sant Antoni, patró dels paletes i per extensió de tots els que intervenen en el procés constructiu. L’edició d’enguany, que va reunir unes 150 persones, s’ha fet al pati de l’antiga Federació Obrera, transformada recentment en un espai per les entitats, tot i que aquells que van anar al sopar també van poder veure el nou edifici per dins.
Sobre aquesta actuació, el president de l’ACM afirma que “a l’Associació hi ha una opinió bastant compartida que és crítica amb l’actuació que s’ha fet a la Federació. Creiem que està molt bé que l’edifici sigui per les entitats, però pensem que és una llàstima que la intervenció que s’hi ha fet sigui tan invasiva”. L’edifici original, d’estil modernista, albergava un teatre al seu interior, a més d’altres equipaments que diversos informes aconsellaven conservar . L’Ajuntament va iniciar un procés de participació ciutadana per definir l’ús que es faria del teatre, el qual va definir que seria un espai per a les entitats. Per fer-ho, s’ha enderrocat tot l’interior, conservant-ne les quatre parets i l’escala d’accés.
L’arquitecte molinenc explica també el desacord de l’associació amb la manera de fer de l’administració pel que fa a l’adjudicació d’obres. “L’Ajuntament no té en compte si d’entre els que es presenten a concursos n’hi ha que siguin de Molins. Creiem que ser d’aquí hauria de puntuar més”. Segons ell, això dóna un valor afegit a l’obra: “ningú coneix millor que nosaltres el poble, l’entorn, els carrers. Ens ho coneixem perfectament. Podem fer un seguiment de l’obra molt exhaustiu, ja que pel simple fet d’anar pel carrer podem revisar com va l’obra i si cal arreglar alguns detalls, i no limitar-nos a simplement fer visites d’obres”. I a tot això, hi suma l’impuls de l’economia local.
Un sopar de celebració en obres
A l’hora de triar els espais per fer el sopar, des del 2007, tenen en compte “que siguin llocs en obres, o acabats de fer, o que tinguin algun interès constructiu”. Aquests espais han estat l’edifici del Molí, l’antiga Sala Gòtica del Palau de Requesens, l’edifici magatzem de la Brigada municipal, el magatzem de construcció de l’empresa Big Mat Roca i finalment el pati de la nova Federació Obrera.
Tant l’edició d’aquest any com l’anterior han tingut com a cuiner a Nandu Jubany, el restaurant del qual disposa d’una estrella Michelin i que l’any passat va ser guardonat amb el premi Restaurant de l’Any. “Estem molt contents amb el Nandu, i pel que diu la gent, a ells també els ha agradat molt”, elogia el president de l’ACM.
Albert Rodríguez explica que a Molins de Rei “fa 25 anys que es fa, encara que l’any 2007 vam començar una nova etapa”. Fins llavors els sopars eren “com una boda. Només podies parlar amb els de la taula que et tocava, i costava establir relació entre tots”. A més, els sopars no s’acostumaven a fer a la vila, i sovint s’anava a restaurants de fora, organitzant-ho com una excursió, la qual cosa feia que cada any fossin menys participants. Llavors, l’any 2007 un grup de membres del sopar que creia que s’havia de canviar de format es va decidir per organitzar un sopar diferent. “Vam netejar una nau del Molí, i aquest va ser el primer espai de la nova era del sopar de constructors”. Però la diferència no està només en deixar els restaurants i en quedar-se a Molins de Rei per fer el sopar, el format també va canviar: “des de llavors el sopar el fem a peu dret, amb un servei de càtering. Això és molt important, perquè així fomentes la relació entre tots, i no només amb el grup de la taula que et toqui”. A més, el nou format, més distès, va obrir la porta a tenir patrocinadors que reduïssin el cost del sopar. I va ser justament de cara als patrocinadors que van crear l’Associació, perquè fos alguna entitat la que l’organitzés. I així, el 2008 es van constituir com a associació. “Primer era només pel sopar, però ens vam anar engrescant amb nous projectes: crear una revista, recuperar el Concurs de paletes, crear una web de l’ACM…” També han arribat a un acord amb l’Oficina Municipal de l’Habitatge per posar en contacte els tècnics de l’associació amb qui necessiti fer una cèdula d’habitabilitat. I a més, també tenen plans per al futur: “No volem que només ens trobem un cop l’any, al sopar i prou. Volem trobar-nos en altres activitats, i per això estem pensant d’organitzar cursos i conferències”. I és que, segons l’Albert Rodríguez per ells és molt important conèixer-se entre ells, i no només entre els arquitectes, o entre els paletes, sinó entre tots els col·lectius de la construcció.
Las criticas, a aguas pasadas, siempre son fáciles. Si el Sr. Rodríguez considera que la Federació Obrera és “massa invasiva” , y teñía esta sensibilidad antes, haber participado anteriormente a su adjudicación en mociones al proyecto.
Las ciudadanas de Molins conocemos ACM por el vulgo popular, sobre las exquisiteces gastronómicas y exhibiciones de automóviles último modelo, en el sopar que es fa cada any el dia de Sant Antoni, patró dels paletes , ¿ Sigue siendo así? , ¿ Se pagó alguna tasa por el uso del pati de la Federació Obrera, y la visita en exclusividad del nou edifici per dins? , ¿ Los técnicos y empleados municipales invitados, pagaron su cena?
La ley de contratación española es muy clara y el Sr. Rodríguez, peca de la misma ingenuidad que el CIU en su campaña electoral en cuanto a la manera de fer de l’administració pel que fa a l’adjudicació d’obres. No me parece mal que el Ajuntament tenga en compte que las empresas que se presenten a concursos siguin de Molins, siempre en cuando las empresas que intervengan tengan su sede social en Molins, los trabajadores estén empadronados (todos) en Molins, la maquinaria de alquiler sea de Molins y los cementos sean de cementos Molins.
La única forma para que España salga de la crisis es que la ciudadanía se sensibilice para proteger su trabajo, y consumir productos exclusivamente nacionales, ya ser posible de proximidad, empezando con el ejemplo en nuestros gobernantes, aborreciendo los productos de importación como los automóviles alemanes ( Mercedes , BMW, Audi) , o los coreanos (Kia, Yunday ,Toyota, Lexus) , o a los productos de las tiendas chinas, restaurantes chinos, foie-gras y patatas francesa, etc. etc
El movimiento se demuestra andando y eso de contratar para el sopar, un catering externo a Molins de Rei, no es una buena forma de dar ejemplo solidario para aminorar la crisis de los ciudadanos (restaurantes) de Molins de Rei.
Entrevista a Albert Rodríguez, de l’Agrupació de Constructors: "A la Federació s’ha fet una intervenció massa invasiva" http://bit.ly/mXQgER
Comparteixo l'opinió de què la intervenció a la FO ha estat massa invasiva: pràcticament només s'ha respectat façana i poca cosa més. D'altra banda, i sense que serveixi de precedent, comparteixo l'opinió de la Sra. Teresa: l'administració pública ha d'aplicar la normativa en la matèria (Llei de Contractes de l'Estat) a l'hora d'adjudicar un projecte, al marge de la procedència territorial del licitador. Salutacions.
L'administració no pot donar un tracte preferent als licitadors molinencs, xoca frontalment contra els més elementals principis de la lliure concurrència establerts a la Llei 20/2007 de contractes del sector públic i a les corresponents directives europees sobre contractació pública.
Aquest senyor demana ni més ni menys que es facin irregularitats en les adjudicacions dels concursos públics. Benvolgut, cal que es miri la llei de contractes de les administracions públiques i te de tenir molt clar que si una empresa no es de Molins però aporta la proposta més avantatjosa se l'adjudica. L'interès general esta per sobre dels interessos econòmics d'uns pocs