Dissabte es disputa el primer derbi local de la temporada de futbol entre el Molins de Rei CF i l’Atlètic Incresa. Els dos equips de la vila no es veien les cares des de la temporada 2008-09.
Els de dissabte a les 18:15h al Municipal Josep Raich és un d’aquells partits que tothom espera. Els dos equips molinencs presents en el grup vuitè de Tercera Catalana s’enfronten per primera vegada aquesta temporada i no ho feien en competició oficial des de la temporada 2008-2009 quan encara existia l’antic CER Incresa.
El “partit del segle” en versió Molins de Rei. Sense cotxes de luxe, ni jugadors multimilionaris nii 200 càmeres per tot l’estadi. Futbol en estat pur. El que importa és la pilota i els sentiments per sobre de tot. Tal és la importància del partit que fins i tot l’alcalde i regidor d’Esports, Xavi Paz, ha visitat els entrenaments dels dos equips segons feia públic mitjançant el seu Facebook.
Molins de Rei Club de Futbol i Atlètic Incresa arriben en igualtat de condicions i han fet un inici de temporada similar. Els de Joan Garcia són setens a la classificació amb 17 punts, aconseguint que les noves incorporacions ja es sentin còmodes en el grup, i els de Carlos Fuentes són onzens amb 15 punts i els seus jugadors ja s’han aclimatat a la categoria.
El partit arbitrat per David Ballesteros també és un duel entre dues cultures futbolístiques diferenciades. El Molins representa el futbol científic. Entrenaments estudiats tàctica i tècnicament, jugadors amb grans conceptes bàsics del joc i una tècnica depurada a base de pilota i pilota des de ben petits. L’esport com una manera d’educar el jove on no només importa passar per sobre del rival sinó que també importa com ho fas.
L’Atlètic Incresa és el futbol com metàfora del conte de la cigala i la formiga: treball, constància i més treball. No rendir-se davant de cap circumstància i sempre, absolutament sempre, posar-hi més ganes que el rival. Vestir una samarreta conscient de que representes alguna cosa més que un equip de futbol. L’esperit obrer d’un barri que es va aixecar a base de jornades laborals extremadament llargues i en unes condicions no precisament idònies. Els blanc-i-blaus són la gambeta que s’aprèn al Parc de les Palmeres.
Els dos models també tenen punts en comú com l’aposta per la pedrera, la gran majoria dels 22 jugadors que veurem al camp són de Molins de Rei, o l’aposta pel futbol femení demostrant que el futbol a casa nostre no és només cosa d’homes.
Un derbi que pot marcar un abans i un després en una temporada on és probable que cap dels dos equips lluiti per l’ascens i tampoc pateixi per no baixar de categoria i on acabar per sobre de l’etern rival és més important que mai.
