Les institucions dedicades als serveis socials alerten de la creació d’un nou perfil de persona amb carències econòmiques greus a Molins de Rei. Cada cop més famílies recorren als serveis socials de l’Ajuntament i les organitzacions es veuen sobrepassades per la demanda.
Menjar i tenir un habitatge és el principal problema que sorgeix del desgavell econòmic actual. El camp dels serveis socials té la funció de cobrir les necessitats bàsiques dels ciutadans que es troben en una situació desafortunada. Tradicionalment, l’àrea d’assistència social de Molins de Rei havia estat enfocada a persones grans i a immigrants acabats d’arribar que requerien ajuda per sobreviure. Les coses han canviat i la crisi ha fet aparèixer un nou pobre: d’origen espanyol, amb família, i que no té diners per sostenir l’economia familiar. “Volem animar a la gent a que demani ajuda si realment ho necessita sigui quin sigui el seu perfil” ha indicat la regidora de Serveis Socials, Carme Madorell, en declaracions a Viu Molins de Rei.
En un context de crisi tan profunda, els serveis socials estan agafant un paper fonamental. Segons la Llei de Serveis Socials, les competències que adopten els municipis en relació als serveis socials van en funció de la seva extensió territorial. En el cas de Molins de Rei, s’assumeixen un nombre de competències que respondrien a les d’un municipi més gran.
Segons un informe dels serveis socials de la vila, des de l’any 2009 l’Ajuntament està intentant oferir més mesures per minvar els efectes de la crisi. Una de les ajudes que han augmentat són les beques menjador. Més de 200 famílies a van demanar a la convocatòria del mes de maig una ajuda per a que els nens puguin dinar al col•legi. Actualment 168 nens molinencs reben aquest ajut. En la línia de l’àmbit escolar, l’Ajuntament també ofereix la socialització de llibres, una contribució per cobrir la despesa del material escolar.
En segon lloc, existeix un pla d’emergències socials per cobrir les necessitats bàsiques com ara l’alimentació, roba i deutes de subministrament entre d’altres. La necessitat més demandada en aquest pla és el menjar. L’ajuntament ofereix vals de menjar amb 3 graus de gravetat, segons el cas del beneficiari. Les famílies que reben aquests vals poden recollir els aliments al Condis de la plaça de la Vila, amb qui l’Ajuntament té un conveni signat.
En tercer lloc hi ha el servei d’assistència domiciliària, destinat bàsicament a la gent gran o persones amb manca d’autonomia. Els serveis socials ofereixen un servei de treballadora familiar, de neteja de la llar, servei d’àpats a domicili, d’ajudes tècniques i servei de teleassistència. Tots aquests són serveis de copagament, l’Ajuntament subvenciona gran part, però l’usuari en paga també una petita part. La regidora de Serveis Socials de l’Ajuntament, Carme Madorell, afirma que “els preus d’aquests serveis de copagament s’han congelat respecte l’any anterior“.
El paper de les ONGs

L’Ajuntament treballa conjuntament amb les organitzacions no governamentals per tal d’ajudar a la ciutadania més necessitada.La Creu Roja, amb la seu administrativa del Baix Llobregat Centre a Molins de Rei, és una d’elles. Actualment les campanyes que s’estan duent a terme al municipi són tres: el Banc d’Aliments promogut per l’Ajuntament, del que gairebé unes 160 persones d’unes 50 famílies són beneficiàries; el projecte de Vellesa Activa, que es centra principalment en la gent gran amb manca de recursos i que ha ajudat en el que va d’any a unes 20 persones; i la campanya Joc apte per a tots, ara més que mai, que intenta garantir que tots els nens puguin tenir joguines. D’aquest projecte, prop de 30 famílies reben suport a Molins de Rei, el que suposa entre 70 i 90 nens amb joguines que d’una altra manera no tindrien.
Per la seva banda, Solidança és una organització que compta amb convenis amb el departament de serveis socials de l’Ajuntament. La seva tasca es basa en lluitar per un desenvolupament sostenible i la inserció sociolaboral de persones amb risc d’exclusió social. Un dels últims convenis de col·laboració ha estat la gestió de la deixalleria municipal que va portar força polèmica ja que només va ser capaç de conservar dos dels antics treballadors al contractar a tres persones en risc d’exclusió social.
Una altra de les iniciatives de Solidança és la botiga de roba de segona mà, Moda Amiga, que ven la roba recollida i que es troba en bon estat a un preu molt econòmic. Aquest procediment permet la inserció laboral de persones amb risc d’exclusió i a la vegada proporciona roba de segona mà. A més, Solidança s’encarrega dels contenidors de recollida de roba en els que els ciutadans poden deixar la roba que no utilitzen. En l’últim any, el nombre de contenidors han augmentat per evitar que la gent la llenci a les escombraries corrents. Segons la gerent de Solidança, Isabel Gimeno, en els últims temps “ha incrementat la compra de la roba, però també han disminuït les donacions mitjançant els contenidors”. Un total de 60 contenidors de recollida i cinc botigues de roba es poden trobar al Baix Llobregat.
Per últim, hi ha l’organització de Càritas. La parròquia de Sant Miquel Arcàngel compta amb aquest grup de treball des de fa més de vint anys. Les línies bàsiques sobre les que actua aquesta organització lligada a l’Església són l’acollida, la recollida d’aliments juntament amb la Creu Roja, i la recollida de roba amb xarxa amb Solidança. És a dir, Càrites confecciona vals per aliments i roba per tal de que les persones que ho demanin, es puguin adreçar a les dues altres entitats.
En els últims mesos, Càritas s’ha vist desbordada degut a la crisi. L’any 2010, la demanda de famílies necessitades va augmentar un 50% respecte el 2009, un total de 180 famílies. Les xifres del 2011 encara no són exactes, però fonts de l’entitat asseguren que que el percentatge va en augment. La coordinadora, Mari Planas, explica que pateixen una situació complicada: “No donem l’abast amb totes les sol·licituds que tenim”, indica amb resignació. Amb l’arribada del Nadal, gràcies a la col•laboració i a les donacions d’aliments dels molinencs, es confeccionen lots de Nadal per aquells qui més ho necessiten. L’any passat es van repartir a 50 famílies, i aquest any l’objectiu és arribar a les 60.
No hay que dar peces, Hay que dar una caña y enseñarles a pescar. Lo mejor es que todas esas entidades caritativas , que si no hubiera pobres se los crearían para su ostentación y sostenimiento es, que procuren dar un empleo digno a los padres de familia en vez de vales Condis. ¿ El Ayto. verifica que productos se compran con esos vales Condis ?
Es vergonzoso que en un pueblo como Molins de Rei, con unos políticos con sueldazos, si hablar de las dietas de la Diputación, excepto menear la perdiz, sean incapaces de hacer nada al respecto, haya 200 familias que tengan que pedir ayuda de comedor para sus hijos.
Teresa.
Qué tiene que ver el tocino con la velocidad?
Los ayuntamientos no pueden solucionar todos los problemas ni crear empleos para todo el mundo que los necesite. Además luego tú sin pudor de ningún tipo te permites todos los días criticar a los funcionarios. Qué quieres que el Ayentamiento aumente la plantilla por aumentarla?
Las entidades caritativas, como tu las llamas, hacen una gran labor social desde hace mucho tiempo y gracias a que la hacen se puede ayudar a personas necesitadas.
Ten un poco de decencia por favor y respeta los que otros hacen con esfuerzo y desinterés hacia el prójimo.
josep : Muchos de los trabajos que hacen los funcionarios municipales , son tan simples que bien podrían hacerlos esas gentes, y no tendríamos que pagar permanentemente tantos sueldos oficiales, incluidos los políticos de turno que no hacen nada, nada de nada, y no son en absoluto necesarios para que funcionen los servicios.
Un pais que se merezca no debería tener ni religiones ni sociedades caritativas de ningún tipo. Si hay alguna deficiencia en el sistema, las entiades con el dinero recaudado, deberian pagar a abogados y denunciar a sus gobiernos para que cumplan las leyes, Ejemplo : Ley de dependéncia , etc. y no hacer la vista gorda ( corrupción) dando caridades. La caridad humilla al ser humano y le quita dignidad. hay muchos trabajos municipales que pueden hacer esas gentes, No necesitamos a funcionarios de turno que los hagan.