CE Molins de Rei 21-17 Tortosa Hidrocanal. Les molinenques van estar més encertades en els moments vitals del matx. Tot i això, es torna a veure que les entrenades per Isa Rabassa pateixen més que la temporada passada quan toca tancar els partits.
Duel de grans equips al Poliesportiu Municipal. El sènior femení d’handbol del Club Esportiu Molins de Rei rebia a l’Handbol Tortosa Hidrocanal, repetint-se d’aquesta manera una de les semifinals de la Final a 4 de la Lliga Catalana de la temporada passada. En aquella ocasió les molinenques van ser molt superiors al rival i van aconseguir el passi a la final sense gaires dificultats.
Però aquesta vegada el duel va ser igualat de principi a fi. I és que, aquesta temporada, el CE Molins de Rei pateix per trencar els partits. Això, de tant en tant, fa que les molinenques pateixin massa per aconseguir la victòria. Es troba a faltar, i molt, a Itxaso Egaña, una jugadora que marcava la diferència gràcies a la seva gran capacitat anotadora. Amb un estil molt plàstic espantava al rival i, també, li donava més confiança a les seves companyes. Ara, sense ella, el Molins no és capaç d’aconseguir grans diferències en els trams de partit on és superior al rival, i això a vegades pot complicar les coses.
[pullquote]El CE Molins de Rei va tenir el cap més fred en els moments determinants.[/pullquote]
Així doncs, es va arribar als últims minuts amb el marcador igualat. De fet, la segona part va començar amb les molinenques dos gols per sota. En la cara de les jugadores del Tortosa es veien ganes de venjança. Però si una cosa no ha perdut el CE Molins de Rei, i ja porta molt anys amb el mateix caràcter, és l’esperit de superació. Mai s’espanten i mai donen res per perdut i, a més, en les situacions igualades tenen aquell punt d’experiència que els hi permet guanyar partits.
Primer les entrenades per Isa Rabassa van empatar el matx i, aprofitant un moment de feblesa del Tortosa, van aconseguir una mínima renda que van cuidar com un tresor fins al final del partit. Sandra Baño castigava, sense pietat, la defensa visitant amb galopades que combinaven, força, tècnica i valentia a parts iguals. Als últims minuts l’equip visitant es va deixar anar i això va significar que el Molins guanyés de 4, resultat massa gran pel que es va poder veure sobre la pista. Al final, victòria de la marea verda per 21 a 17 que serveix per mantenir la tercera posició a només dos punts del líder, la gran Associació Lleidatana.
es trobafaltar a itxaso,a cruz,a esme escoz i relleus de garanties per a sandra gonzalez.tot i aixi meritori el treball dáquestes noies.no tenen preu.recordar noies de plata de divisio de plata queda clar?