La secció local de l’Assemblea Nacional Catalana celebra una festa al voltant d’una estelada amb les actuacions d’Estel Solé i Ed Tulipa. Una bandera independentista ha quedat instal·lada de forma permanent a la plaça de la Llibertat en un acte amb prop de 200 persones.
Molins de Rei per la independència, la secció local de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), va instal·lar el passat dissabte 2 de març una estelada de cinc metres a la plaça de la Llibertat. Asseguren els responsables de l’entitat responsable de la bandera que estarà allà “fins la proclamació de la independència de Catalunya”.
L’enlairada de l’estelada va anar acompanyada d’una gran litúrgia en el que van anomenar la “festa de l’estelada”. L’acte va començar amb una ballada de sardanes mentre els membres de l’entitat “Mots i més a Molins” jugaven a un scrabble gegant. Al mateix temps, integrants de l’ANC venien productes independentistes en una paradeta.
Posteriorment, en un petit escenari va tenir lloc un recital de poesia de la mà de l’actriu i poetessa molinenca Estel Solé, que va posar veu a textos d’autors com Miquel Martí i Pol i va interpretar poesies pròpies, avançant algunes de les que inclou el seu últim llibre que tot just ara veu la llum. La festa va continuar amb la música d’Ed Tulipa, que va repassar algunes de les seves cançons en directe.
L’acte es va tancar amb el moment més esperat pels assistents: un grup d’organitzadors va pujar a la pèrgola que hi ha a la plaça de la Llibertat fent cantonada amb el passeig del Terraplè i el carrer Molí. Incomplint les mesures de seguretat bàsiques de qualsevol persona que pugi a un lloc així, els membres de l’Assemblea Nacional Catalana van fixar l’estelada en un màstil entre els aplaudiments de les prop de 200 persones que s’havien congregat a la plaça. La festa va finalitzar amb el cant dels segadors i un vermut popular.
Cuidar l’estelada
La instal·lació de l’estelada a la plaça de la Llibertat ha comptat amb el vist-i-plau de l’Ajuntament de Molins de Rei. Això sí, el manteniment i la seguretat del màstil, i la pròpia bandera, es deixen en mans de l’Assemblea Nacional Catalana. Per complir amb la normativa, el màstil s’ha adossat a la part interior de la paret de la pèrgola de la plaça de la Llibertat que fa cantó amb el passeig del Terraplè i el masteler que porta la bandera s’ha subjectat amb brides acollades a la part alta de la paret.
¿Para la colocación de dicha bandera, se dispone de la oportuna autorización administrativa municipal para el uso de espacios pùblicos, tal como marca el Art. 98 de la Ordenanza Municipal de Convivencia Ciudadana , o estamos abducidos por la vista gorda del PSOE + CIU ? , ¿ Tendremos, los vecinos que soportar la falta de estética y urbanismo de dicha badera, para siempre ?, ¿Los vecinos podriamos usar alegremente, sin pedir permisos, y sin sanciones, la Plaça de la Llibertat para implantar unos huertos ilegales para parados? , ¿Dónde está la vara de medir?
Estètica a la Plaça Llibertat? doncs entre pergòles, plaques fotovoltàiques, parkings i ciment,
no crec que la estelada sigui “Insuportable” pels veïns. I en tot cas, ja ho dirán.
ESTO ES DEMOCRACIA?? POR QUE NO SE PONE UNA DE ESPAÑA??
Democràcia també és que es deixi celebrar un Referèndum d’Autodeterminació…així com a dada
No sabeu la il.lusió q em fa veure cada matí l‘estelada movent-se al ritme del vent!
A mi también,… cada mañana cuando la veo lloro de la emoción… lo siguiente es que le compremos al alcalde un chandal también con la estelada para que se lo ponga el día de la fiesta mayor en el pregón.
Vaig participar com a organitzador el 28 de febrer del 2010. Aquell va ser un acte democràtic, on lliurement els molinencs van poder expressar la seva opinió, també els que estan en contra com l’Alberto Barredo. Si no volem rebre els mateixos comentaris que fem sobre el nacionalisme espanyol hauriem de ser més curosos amb les formes. L’independentisme que m’interessa,és el democràtic, aquell que inclou la sobirania real, la del poble que és expoliat de la seva força de treball per qui te els mitjans de producció, la del poble que està en atur, del que no arriba a final de mes perque paga un rebut de l’aigua abusiu en un servei privatitzat regalat per partits corruptes, la del que parli castellà, català o xinés no pogués accedir a una escola catalana, pública i de qüalitat, la del que no pot tenir una sanitat digne-per les retallades de CiU-. Aquesta és la sobirania que a mí m’interessa. No vaig anar a aquest acte perque vaig preferir estar a la mateixa hora a Martorell a un acte amb els treballadors de la CELSA que pateixen els abusos i acomiadaments injustos de la seva empresa ( que te beneficis ). No em veuran pas a una jura de bandera, ni espanyola i molt menys a una estelada. Les banderes son símbols, rés més. Definir aquest acte com “festa de l’estelada” no m’agrada, és caspós i deixa entreveure que només es tractava d’idolatrar la simbologia. Aquest independentisme no m’interessa perque s’assembla massa al nacionalisme ranci espanyol del que volem marxar. L’independentisme que m’interessa és el que dota les classes populars catalanes de sobirania, sobirania real per exercir el dret a decidir sobre allò que ens afecta: economia,cultura, educació i drets socials.
Vaig participar com a organitzador el 28 de febrer del 2010. Aquell va ser un acte democràtic, on lliurement els molinencs van poder expressar la seva opinió, també els que estan en contra com l'Alberto Barredo. Si no volem rebre els mateixos comentaris que fem sobre el nacionalisme espanyol hauriem de ser més curosos amb les formes. L'independentisme que m'interessa,és el democràtic, aquell que inclou la sobirania real, la del poble que és expoliat de la seva força de treball per qui te els mitjans de producció, la del poble que està en atur, del que no arriba a final de mes perque paga un rebut de l'aigua abusiu en un servei privatitzat regalat per partits corruptes, la del que parli castellà, català o xinés no pogués accedir a una escola catalana, pública i de qüalitat, la del que no pot tenir una sanitat digne-per les retallades de CiU-. Aquesta és la sobirania que a mí m'interessa. No vaig anar a aquest acte perque vaig preferir estar a la mateixa hora a Martorell a un acte amb els treballadors de la CELSA que pateixen els abusos i acomiadaments injustos de la seva empresa ( que te beneficis ). No em veuran pas a una jura de bandera, ni espanyola i molt menys a una estelada. Les banderes son símbols, rés més. Definir aquest acte com "festa de l'estelada" no m'agrada, és caspós i deixa entreveure que només es tractava d'idolatrar la simbologia. Aquest independentisme no m'interessa perque s'assembla massa al nacionalisme ranci espanyol del que volem marxar. L'independentisme que m'interessa és el que dota les classes populars catalanes de sobirania, sobirania real per exercir el dret a decidir sobre allò que ens afecta: economia,cultura, educació i drets socials.
Gran reflexió Enric! Crec que aquet independentisme, és els majoritari!
Salut i Endavant ☭!
Vaig participar com a organitzador el 28 de febrer del 2010. Aquell va ser un acte democràtic, on lliurement els molinencs van poder expressar la seva opinió, també els que estan en contra com l’Alberto Barredo. Si no volem rebre els mateixos comentaris que fem sobre el nacionalisme espanyol hauriem de ser més curosos amb les formes. L’independentisme que m’interessa,és el democràtic, aquell que inclou la sobirania real, la del poble que és expoliat de la seva força de treball per qui te els mitjans de producció, la del poble que està en atur, del que no arriba a final de mes perque paga un rebut de l’aigua abusiu en un servei privatitzat regalat per partits corruptes, la del que parli castellà, català o xinés no pogués accedir a una escola catalana, pública i de qüalitat, la del que no pot tenir una sanitat digne-per les retallades de CiU-. Aquesta és la sobirania que a mí m’interessa. No vaig anar a aquest acte perque vaig preferir estar a la mateixa hora a Martorell a un acte amb els treballadors de la CELSA que pateixen els abusos i acomiadaments injustos de la seva empresa ( que te beneficis ). No em veuran pas a una jura de bandera, ni espanyola ni cap altre i molt menys a una estelada, que representa per mí és símbol de llibertat personal i nacional. Les banderes son símbols, però amb contingut ideològic.Usar les estelades així és banalitzar-les. Definir aquest acte com “festa de l’estelada” no m’agrada, és caspós i deixa entreveure que només es tractava d’idolatrar la simbologia. Aquest independentisme no m’interessa perque s’assembla massa al nacionalisme ranci espanyol del que volem marxar. L’independentisme que m’interessa és el que dota les classes populars catalanes de sobirania, sobirania real per exercir el dret a decidir sobre allò que ens afecta: economia,cultura, educació i drets socials.
Cal dir que es van incumplir les mesures de seguretat en un artícle periodístic, i no de safreig?