Tecla Sala 74-65 CE Molins de Rei. El masculí de bàsquet perd a la pròrroga un partit que tenia pràcticament guanyat.
Arribava amb urgències el CE Molins de Rei a la pista del Tecla Sala de l’Hospitalet. Necessitat de victòries després de set derrotes en els vuit últims enfrontaments i, també, necessitat de bones sensacions en el seu joc, desaparegudes durant les últimes setmanes. Ho sabia l’equip i també l’afició, que es va desplaçar fins al Nou Pavelló Municipal Centre de l’Hospitalet, més semblant que mai al Poliesportiu de Molins – tot i la clara diferència d’infraestructures – per l’ambient que es respirava, en un horari molt estrany: dijous al vespre.
El matx va començar amb dues bones defenses molinenques aprofitades per Miquel Sànchez en atac, primer per anotar i després per assistir. D’alguna manera, es marcava el camí que havia de seguir el CE Molins de Rei si volia fer-se amb la victòria. Una tècnica d’Àlvaro Burgos per protestar una falta claríssima va canviar el signe del matx en el primer quart. A partir d’aquí, els àrbitres van començar a ser massa protagonistes, xiulant faltes constantment amb un rigorositat molt alta. L’equip que millor s’adaptés a les condicions arbitrals agafaria el control del partit. I aquest va ser el Tecla Sala que es va posar per davant i va agafar la batuta fins emportar-se el primer quart per 23-16.
La situació era kafkiana. Dos equips que no són gaire durs jugant a bàsquet –tot i que al Molins no se li pot considerar tou quan juga al 100%- en un partit amb faltes constants. Coses del bàsquet i de certs àrbitres. Un matx que podia ser un espectacle convertit en un partit molt travat. Però un bon equip també sap jugar en aquestes condicions i al Molins li va costar. Cap dels dos conjunts es trobava còmode però els locals van ser més madurs. Amb més ofici, van arribar al descans amb avantatge de 9 (39-30).
Ensopit va ser l’inici de la segon part amb els dos equips sense anotar durant els 4 primers minuts. I a partir d’aquí els molinencs van animar-se i el seu joc va semblar-se per moments al realitzat durant la primera volta. Garra i organització en defensa i electricitat i cap en atac. D’aquesta manera, primer van empatar el matx i, tot just abans d’acabar el tercer quart, es van posar per davant. Els molinencs havien fet el més complicat, remuntar el matx, i amb el marcador a favor 43 – 47 es va arribar al últim i definitiu període.
En el moment crucial, Juan Couto se la va jugar amb un equip ràpid, amb els germans De Ugarte jugant de 4 i 5 respectivament. El gallec volia mantenir la velocitat del tercer període i va aconseguir incomodar, i molt, l’atac local però no va aconseguir trencar el matx en el moment indicat. A manca de 5 minuts, antiesportiva a favor del CE Molins de Rei i 6 a favor a l’electrònic.
S’havia de rematar la feina i el Molins no ho va fer, quan ho tenia tot de cara. A manca de 7 segons els locals van forçar la pròrroga (56-56) i les cares dels jugadors visitants mostraven la impotència de veure que un partit que estava a les seves mans es podia escapar.
A la pròrroga el Tecla Sala, eufòric per haver aconseguit empatar el partit, va ser més equip que el Molins. Quan s’arriba a un final d’aquestes característiques les cames pesen més si el cap no té la convicció necessària per emportar-se el partit. Una serie de decisions desafortunades dels molinencs van deixar la victòria en safata al Tecla Sala que no va deixar escapar l’oportunitat. Dolorosa derrota per 74-65 en un partit on, en alguns minuts, es va poder veure al CE Molins de Rei de fa uns mesos però que va acabar amb el Molins de les últimes jornades.
Viu Molins de Rei va explicar el partit en directe a través de Twitter
