Les jornades “El Riu Llobregat que volem”, organitzades pels impulsors de l’Any Llobregat, fan un toc d’alerta sobre el gran número de pressions externes a què està sotmès el Llobregat. Tot i la feina feta, la degradació és un risc ben present.
“Jo el 2020 veig el riu ple de góndoles i gondolers cantant O sole mio, perquè s’hi ha fet de tot i es pot fer de tot”. Així de pessimista era l’alcalde d’Olesa de Montserrat, Salvador Prat (Bloc Olesà), a l’hora d’explicar quin riu Llobregat s’imaginava per l’any 2020. Però, de fet, això és precisament el que van constatar els experts que van fer la diagnosi de l’estat de salut del riu, dins les jornades “El riu Llobregat que volem”: les pressions que té el riu Llobregat són enormes, i cal actuar perquè no el segueixin degradant encara més.
Abocaments industrials sense filtrar, una excessiva captació d’aigua cap a centrals elèctriques, indústries i el consum humà, pantans que tallen el flux natural del riu, la construcció descontrolada d’infraestructures que tallen la circulació de la fauna i impedeixen accedir-hi, el trasllat de la desembocadura del riu, fent que a la pràctica el nou tram sigui un simple braç de mar, o la desaparició dels espais naturals del riu, convertint-lo en un canal de formigó, sense meandres ni les necessàries albaredes que li proporcionen ombra, són només alguns dels molts problemes apuntats durant les jornades, celebrades a la Federació Obrera de Molins de Rei els dies 20 i 21 de març.
Els organitzadors de les jornades eren l’associació Llobregat SOStenible, un conglomerat d’associacions ecologistes i socials del Baix Llobregat, entre les quals hi ha el CEPA -entitat que va impulsar el projecte i que aquest mes de març ha abandonat la seu de Molins de Rei-, el CEM, l’Ateneu Mulei i els Amics del Camell. Aquestes entitats –un total de 23– van impulsar la celebració de l’Any del riu Llobregat per aquest 2013. També han aconseguit aprovar mocions de recolzament en disset municipis del Baix Llobregat, entre els quals Molins de Rei, però el punt fort de l’any són les activitats que organitzen. “Volem que durant aquest any cada cap de setmana hi hagi activitats al riu”, asseguraven des de l’organització. Tot i que prefereixen fer activitats al propi riu, com rutes fotogràfiques, bicicletades, jornades de descoberta o rutes ornitològiques, per exemple, “recuperant l’espai fluvial com a espai social”, també n’organitzen a fora. Aquestes jornades eren unes d’elles.
Malgrat les jornades anaven adreçades “a la ciutadania, entitats socials i ecologistes, administracions i ajuntaments amb competències al riu”, el públic no va respondre com els organitzadors haurien volgut. “L’assistència en general no ha estat l’esperada, però qualitativament ha estat molt diversa”, assegurava en declaracions a Viu Molins de Rei Josep Lluís Moner, membre del CEPA, impulsor de la creació de l’Any Llobregat. “Hi han assistit tècnics municipals i regidors de diversos municipis, però a la ciutadania de Molins de Rei no hi hem sabut arribar, potser perquè no tenim prou recursos per fer una difusió més gran”, lamentava Moner en acabar les jornades.
És precisament per la falta de recursos que des de Llobregat SOStenible han creat un projecte de micromecenatge per finançar el muntatge d’una exposició divulgativa de tots els perills a què està exposat el Llobregat, amb aportacions de la ciutadania que poden anar des dels 5 fins als 100€. Si aconsegueixen recaptar els 3000€ que necessiten en els 40 dies fixats -quan queden 29 dies en porten 260-, portaran aquesta exposició als municipis de la conca que ho demanin per donar a conèixer aquests problemes a la ciutadania.
La sal, un problema endèmic amb fàcil solució
De tots els problemes, un dels que es va repetir més al llarg de les jornades és el derivat de l’extracció de potassa. Segons va explicar Jep Ribera, de la plataforma Prou Sal, “l’empresa Iberpotash genera cada dia 6.000 tones de residus derivats d’aquesta extracció de potassa”. Aquesta espectacular quantitat de residus, que estan compostos per sal en un 99%, s’aboquen al costat del riu Llobregat, formant els anomenats “runams salins”: muntanyes de sal, que en ploure es dissol i produeix aigua salada que va al riu, perjudicant a la flora i la fauna, però també al consum humà, ja que l’eliminació d’aquesta sal “fa que la potabilització de l’aigua sigui 30 vegades més gran”. A més a més, l’activitat d‘Iberpotash genera salmorra, una aigua extremadament salada, que es porta en un conducte des del Bages fins al Mediterrani, però el mal estat del conducte fa que es produeixin fugues que cremen literalment la vegetació que hi ha a sota.
Davant aquesta situació, Jep Ribera va lamentar la inacció de l’empresa i, especialment, es mostrava indignat amb els que permeten que això sigui així: “tenim una vergonya de país en què ens compren amb el xantatge dels llocs de treball que genera l’empresa mentre ens van destruint el nostre territori”, i també “una vergonya de polítics que no s’han atrevit a posar-hi mà en tots els anys que dura el problema, ni els de dretes ni els d’esquerres”, va concloure Ribera.
