Una imatge val més que mil propostes

Tot just una setmana després de tenir nou alcalde, les coses a la nostra vila segueixen anant com sempre. Bé, de fet no. En els darrers dies ha aparegut a un dels balcons que dóna la plaça de la Vila una pancarta on es pot llegir textualment: “Us ompliu la boca amb el No a l’exclusió social. La meva filla i jo som molinencs i ens heu tret els ajuts. Volem un habitatge digne. No als desnonaments!!!”. Paral·lelament, algunes de les entitats juvenils més actives de Molins de Rei han denunciat a través d’un comunicat les polítiques restrictives que es porten a terme des de les regidories de Cultura i Joventut i que no els ha permès celebrar diverses activitats al local de la Mola. Queixa o rebel·lió? Tant se val. En qualsevol cas, es tracta d’un símptoma evident que el descontentament és generalitzat (també a la nostra vila) i que la manca de diàleg n’és, en bona part, la principal causa.
Dijous passat els socialistes van donar pas als convergents en virtut de l’acord de legislatura que van signar a l’inici del mandat, una decisió política que respectem, sobretot tenint en compte que CiU va ser la llista més votada en les passades eleccions municipals. Res, però, ens fa pensar que aquest relleu comporti un canvi significatiu en la manera de fer d’aquest govern. Hi haurà un intercanvi de papers evident (o potser no tant?), però no un veritable esperó en els nombrosos temes que encara resten pendents, sobretot si tenim en compte la manca de dedicació exclusiva del nou alcalde.
CiU assumeix l’alcaldia amb menys suport a la sala de plens que el PSC, el que demostra el fracàs d’un suposat projecte comú però, de retruc, també el d’un anhelat projecte d’esquerres alternatiu. Els suports s’han anat perdent pel camí, diluint-se al llarg dels gairebé dos anys que portem de legislatura. La sociovergència no sempre ha tingut clar que governa en minoria i en moltes ocasions s’ha vist obligada a cercar complicitats en un ple molt plural, on sovint el PP ha esdevingut el tercer soci de govern, salvant-los in extremis la papereta. La dificultat del govern per generar grans acords amb la resta de forces polítiques en aquest mandat ha quedat palesa en nombroses ocasions. Un bon exemple el trobem, sense anar més lluny, als plens del canvi d’alcaldia: ningú ens va emplaçar a parlar de res davant d’aquesta nova elecció d’alcalde, ni demanant-nos el nostre suport ni interessant-se per la nostra visió dels reptes que haurem d’assumir tots plegats en els dos anys que resten de legislatura. I amb aquesta manca de diàleg, sincerament, se’ns fa molt difícil poder arribar a una entesa.
La nostra oferta de diàleg va ser immediata. Poc després del nomenament del primer alcalde vam proposar-li deu punts que consideràvem primordials per fer avançar la nostra vila i en el marc del debat del pressupost per al 2012 vam traslladar-li un nou document, aquest cop amb dotze punts que recollien i ampliaven els deu inicials. Les nostres prioritats es podrien resumir així: avançar en la reforma del centre vila (carrer de Baix, parc verd del Pati del Palau, Carretera, plaça de la Bàscula i pati de la Federació Obrera); obres de millora i ampliació de la zona esportiva Ricard Ginebreda; projecte de Museu i protecció de l’edifici del Molí; equipament i consens en el programa d’usos i model de gestió de la Federació Obrera; reorganització de l’Ajuntament en quatre àrees i supressió de l’àrea de DIPEL (Desenvolupament i Promoció Estratègica Local); política fiscal amb sostre d’IPC i pressupostos sense retallades en polítiques socials, així com protecció dels més desfavorits i manteniment del suport al teixit associatiu; creació del Consell Econòmic i Social; redacció i aprovació dels plans d’Habitatge i Mobilitat; polítiques de protecció de Collserola i els aiguamolls i defensa davant de les altres Administracions del compliment dels seus compromisos amb Molins de Rei.
A l’espera d’un Pla d’Acció Municipal (PAM) que substituís un foli amb quatre línies de bones intencions i que defugís l’improvisació, fins ara ens hem trobat amb un govern d’aparador, més pendent de promocionar la imatge de l’alcalde que no pas la de la pròpia institució. Un govern que ha preferit informar d’algunes de les seves accions a través dels mitjans de comunicació, donant així per assabentats als partits de l’oposició.
Els que avui ens governen han heretat projectes que provenen de mandats anteriors. Per això, malgrat compartim l’essència, qüestionem l’ambició política, la lentitud del calendari i les mancances en participació. En tot aquest temps hem tingut algunes pèrdues: la sobirania sobre els nostres tributs municipals, la borsa jove d’habitatge, el servei de mediació comunitària, el pis social i un bon pessic de les partides destinades a joventut, cultura i medi ambient. També hem viscut la retallada dels horaris de l’ambulatori i la no incorporació d’especialistes, les farmàcies, el no trasllat del CDIAP…A dia d’avui, encara patim l’incompliment per part de la Generalitat dels seus compromisos per a la construcció de la nova residència d’avis al barri de La Granja, les millores de l’Institut Bernat el Ferrer i la construcció del nou Institut Lluís de Requesens al barri del Canal. I acceptem sense més, acotant el cap, la progressiva reducció de les seves aportacions econòmiques a la nostra Escola Municipal de Música i les Llars d’Infants municipals. Algunes d’aquestes decisions s’han pres des del govern municipal; altres, les que no depenen directament de nosaltres, no han estat suficientment denunciades ni en moltes ocasions prou batallades. I el temps perdut pot ser, en algun cas, irrecuperable.
Per això demanem que, d’ara endavant, planti cara a les retallades amb el que està a la nostres mans: informant de quin és el seu origen i de quines són les alternatives que existeixen. Per això farem costat a aquest govern en totes aquelles decisions que impulsin el procés cap a la sobirania que ha endegat el nostre país, com ara el pagament dels tributs del nostre Ajuntament a l’Agència Tributària Catalana. A més, li proposem: recuperar el Pla Director del Centre Vila, revisar-lo en funció de les actuacions que ja tenim previstes i recuperar la participació; consensuar el model urbanístic de l’àmbit Molí-Terraplé; aprovar el Pla de Mobilitat; destinar al finançament de l’operació de Sant Pere Romaní els recursos de l’actual pressupost i una part del superàvit de l’exercici 2012; acabar el projecte museogràfic del Museu Municipal; actuar sobre l’edifici del Molí i en la protecció arquitectònica i patrimonial de l’edifici del Palau; avançar en el debat sobre la futura Biblioteca Municipal; revisar funcionament, model de gestió, programa d’actuació i usos de la Federació Obrera; reestructurar políticament l’Ajuntament, suprimint l’àrea de DIPEL; establir una política pressupostària que prioritzi la despesa social derivada dels acords del Consell de Seguiment de la Crisi Econòmica per davant de les de comunicació; mantenir posicions d’exigència davant el compliment de compromisos per part de la Generalitat; millorar els mecanismes de comunicació als diferents grups municipals i seguir el camí cap a la plena sobirania nacional amb la defensa de l’exercici del dret a decidir. De propostes de treball, com veieu, no en falten. I la nostra oferta de diàleg, encara que sigui per tossuderia, segueix en peu.