Prop d’un centenar de persones, des de professors a alumnes del mateix institut Bernat el Ferrer, passant per exalumnes i professors d’altres centres, es van tornar a tancar per reivindicar els drets trepitjats a l’educació pública, cada cop més privatitzada.
Coincidint amb la data en que va succeir la Revolució dels Clavells a Portugal, ja fa 39 anys, l’esperit reivindicatiu es va apoderar de l’institut Bernat el Ferrer, amb les portes obertes des de les 10 de la nit fins passada la mitjanit en senyal de protesta.
Roger Luna, membre de Dempeus Molins! i professor de l’IES Bernat el Ferrer va llegir, en primer lloc, un manifest on s’exposaven les evidents queixes que estan generant les mesures d’austeritat d’uns governs català i espanyol que no vetllen per aconseguir una educació que “progressi adequadament , sinó tot el contrari, se la van carregant a cop de tisores”.
Més tard, els assistents a la tancada van veure la projecció d’un documental a la sala polivalent del mateix centre, anomenat La doctrina del xoc, on es plasmava una dura realitat que es va viure en diferents països, des de la dictadura de Pinochet a Xile, passant per les famoses polítiques repressives de Margaret Thatcher o la persecució dels militars americans a Bagdad. Un documental realment dur però útil per fer obrir els ulls a l’espectador.
Després de la pel·lícula, membres dels sindicats van explicar amb una anàlisi més detallada la situació actual del país, no només en la vessant educativa. Les dades són alarmants: gairebé un milió d’aturats a Catalunya, un 60% d’atur juvenil (població entre 16 i 36 anys), a Barcelona ja hi ha un 30% de la població vivint sota el llindar de la pobresa. Abans de finalitzar la tancada, es va citar a tots els assistents a participar en les properes vagues, sobretot l’educativa convocada el proper 9 de maig.
Excepto por eso de crear protagonismo, de poco va a servir este tipo de manifestaciones de encerrarse haciendo uso de un local y unos servicios publicos y menos, haciendo coincidir amb la data en que va succeir la revolució dels clavells a Portugal, ja fa 39 anys, en que la mayoría de los asistentes no habian nacido aún.
Es innadmisible que con 6.200.000 parados y con más de 3.000.000 de funcionarios en España, el Gobierno Español no haya tomado medidas aún para reducir este ejercito de funcionarios y politicos con sustancisos sueldos, duplicidades de adminstraciones, empresas públicas, asesores de diputaciones, cargos de confianza, sueldos de
alcaldias y de regidores a dedicación completa y a dedicación parcial, etc , etc
Es penoso el ver la manipulación descarada que hacen los partidos políticos a esa ciudadanía silenciosa e ignorante, con engaños constantes, especialmente con eso de los candidatos a alcaldías y regidores municipales que presentan los partidos políticos, o que se presentan ellos mismos, por las facilidades que tienen en obtener excedéncias sin represalias en perder su puesto de trabajo, por el simple hecho de ser funcionarios, mientras el resto de los candidatos no las tiene. Penosos son también los plenos municipales en Molins de Rei cuando sale un tema o una moción en la que los regidores son unos enteradillos por el hecho de ser funcionarios y haberlo trabajado
en su sector, ya sea en : educación, masajista de deporte, protección civil o bombero, periodista de TV3, membres dels sindicats, guardia jurado, expolicia municipal, asesor Consell Comarcal o de la Metropolitana , asesor Diputación, etc etc.
Las mesures d’austeritat d’uns governs català i espanyol, no tenemos que esperar a que nos las impongan por Decreto Ley, deberíamos ser nosotros mismos quienes nos las impusíesemos y regulasemos con moderación con el único propósito de aumentar el índice de productividad funcionarial.