Diumenge a les 12h Atlètic Incresa i Molins de Rei CF es veuran les cares en un derbi més descafeïnat del que es suposava, però emoció no hi faltarà.
Quan es van oficialitzar els calendaris de futbol territorial de la present temporada, ja fa gairebé un any, tots vam marcar en negreta l’últim partit de la temporada, el que, a priori, ho podia decidir tot. Aquest partit no era un altre que el derbi molinenc, i tot i que arribats a aquest punt (l’Atlètic Incresa pràcticament salvat i el Molins sense opcions des de fa mesos) els al·licients els trobem en el romanticisme que genera un derbi a un poble, perquè la rivalitat és necessària.
Fa uns anys sonava amb força la possibilitat de fusionar els dos equips de la vila en un. Aquesta fusió, deien, permetria a l’equip somiar amb aspiracions majors i aconseguir que Molins de Rei es fes un lloc a les categories més privilegiades de la comarca. És cert que sortiria un equip altament competitiu i amb una bona gestió es podrien fer grans coses, però la simple idea de que no hi hagués derbi no va deixar dormir als aficionats més puristes del futbol territorial.
Com deiem, al final la fusió no es va produir i aquest diumenge, entre l’Esportíssim i la Fira Birra, el Ricard Ginebreda serà testimoni directe d’un derbi on els dos equips arriben en moments molt diferents de la temporada. Els del barri del Canal arriben en el seu millor moment de l’any; sens dubte, amb uns números inapel·lables, un solidesa a casa com feia mesos (o anys) que no es veia i amb els principals pilars de l’equip en un gran moment.
El Molins de Rei CF, per la seva banda, es troba en un estat quasi depressiu, l’alegria que transmetia a inicis de temporada es va anar diluint amb el pas de les jornades, a mesura que el joc i els resultats anaven minvant progressivament. Joan Garcia podrà comptar amb juvenils pel derbi, ja que els joves van baixar la categoria de forma matemàtica la setmana passada, en una dolorosa derrota a casa.
El Molins sortirà a guanyar per orgull, després d’una desafortunada temporada la poden concloure derrotant al màxim rival a domicili, i els de Rafa Martínez (qui ha assolit un alt rigor tàctic i disciplinari que ha permès a l’equip aconseguir grans resultats recentment) sortiran a guanyar perquè encara no estan matemàticament salvats i per la seva gent que estarà al camp.
Només queda gaudir de la festa del derbi, gaudir del futbol i tenir sort i que l’any que ve torni a haver-hi un derbi molinenc a la tercera divisió del futbol territorial.
