El molinenc Joan Amigó jugarà el Mundial Júnior d’handbol. El jugador del FC Barcelona repassa la seva trajectòria i els seus inicis en una entrevista a Viu Molins de Rei on assegura que “vol guanyar el Mundial” i valora “molt positivament” la seva temporada al segon equip del Barça. Amb només 19 anys, Amigó ja ha guanyat dos títols de la Divisió d’Honor Plata, segona màxima categoria a nivell estatal. Els seus referents són Jicha i Rutenka.
Quan vas començar a jugar a handbol?
Quan era ben petit, tenia 8 o 9 anys. Tot i que en un principi jo volia fer futbol com la majoria de nens, vaig començar amb el futbol sala però al cap d’un mes em vaig canviar i vaig apuntar-me a handbol.
Tens algun familiar que hagi fet handbol? Com et va arribar aquesta passió?
Doncs no m’arriba de cap familiar. Tinc familiars que han practicat algun esport però només el meu germà petit, en Ferran, fa handbol al CE Molins de Rei. Jo sóc el primer.
Tu també vas començar al CE Molins de Rei?
Sí. Vaig jugar al Molins en les categories de benjamí, aleví, infantil i quan era cadet vaig fer el salt al Barça. En total van ser sis anys al CE Molins de Rei.
Com recordes aquests anys al CE Molins de Rei?
Tinc molts bons records. Erem un grup d’amics que compartíem escola i esports i ens ho passàvem molt bé. Els entrenadors sempre em van tractar molt bé i, de fet, encara tinc contacte amb alguns.
[pullquote]”Encara tinc contacte amb alguns entrenadors del CE Molins de Rei”[/pullquote]
Quan s’interessa el FC Barcelona per tu?
Quan era infantil de segon any. Aquell any es van començar a fixar en mi, em van anar seguint, però fins a cadet de primer any no em van fitxar.
Què pensa un adolescent quan li diuen que tot un Barça està interessat en ell?
Una il·lusió molt gran i moltes ganes de fer-ho bé per veure si finalment et seleccionen per jugar amb ells. Tu sempre veus grans jugadors del Barça per la tele i penses en la possibilitat d’anar a jugar allà també.
Vas tenir molts nervis durant la teva arribada al Barça?
Molts nervis. Ets petit i vols fer-ho bé i que et vegin jugar bé. Però, poc a poc, es van superant els nervis.
Com van ser els primers mesos com a jugador del Barça?
Doncs t’has d’anar integrant poc a poc en l’equip. Arribes allà i no coneixes a ningú i has d’anar fent amics, coneixent a l’entrenanador, has d’acostumar-te a anar cada dia a Barcelona, anar a jugar lluny… però bé, finalment acabes agafant aquesta rutina fins que t’ho acabes passant molt bé.
Què és el més complicat d’aquesta rutina?
El més complicat és que estàs acostumat a arribar a casa i fer els deures de l’escola amb calma. Llavors, quan arriba el Barça, has d’acostumar-te a anar a Barcelona sol en transport públic i a tenir molt menys temps per estudiar. Si vols jugar en un equip així és el que toca.
Des del Barça s’ajuda als jugadors en l’aspecte acadèmic?
Sí. Potser quan ets petit tampoc cal molta ajuda en els estudis però ara que estic a la universitat sí que ens donen facilitats. Per exemple, si li demanes a l’entrenador que has d’estudiar ell sense problemes et lliura d’un entrenament.
Com portes els estudis?
Faig Administració i Direcció d’Empreses i ho podria portar molt millor si tingués més temps per dedicar-m’hi però tampoc ho porto malament, vaig fent les assignatures que puc i, ja sigui en quatre o cinc anys, tinc molt clar que m’he de treure el títol.
Aquest any has aconseguit el títol de lliga de la Divisió d’Honor Plata, segona màxima categoria de l’handbol estatal. Com valores la temporada?
M’he agafat aquesta temporada amb moltes ganes. Han marxat alguns jugadors i havia d’agafar més protagonisme a l’equip, fet que em va motivar molt. Ara, a posteriori, puc dir que ha anat molt bé. Hem revalidat el títol amb un equip molt jove amb una mitjana d’edat de 20-21 anys i tot ha anat molt bé. Ara, a final de temporada, costa seguir amb forces.
A la Divisió d’Honor Plata t’enfrontes contra jugadors molt més experimentats que tu. És nota el factor experiència?
Sí, quan et trobes amb exjugadors d’Asobal o de la selecció t’ajuda molt a formar-te. Els jugadors experimentats et fan les típiques “putadetes” i també es nota el respecte que tenen els àrbitres cap a ells. La veritat és que és tota una aventura jugar en aquesta categoria.
Has debutat amb el primer equip del Barça?
No, no he debutat. Sí que he fet algun entrenament però encara no he disputat cap partit.
I com és entrenar amb els nois d’en Xavi Pascual? Què sents quan veus un Víctor Tomàs, un Sergei Rutenka o ara un Nicola Karabatic?
Vas allà amb calma, sense dir res, entres al vestidor molt discret… però la veritat és que ells t’ajuden molt. Són molt amables i tracten de solucionar-te qualsevol problema que puguis tenir i els entrenaments estan molt bé. Quan li xutes a Saric o a Sterbik fa una mica d’impressió i, quan fas gol, una il·lusió tremenda.
Quins són els teus referents?
Filip Jicha, que juga al Kiel alemany i Rutenka, del Barça i que juga a la meva posició.
Recentment, el Barça ha fitxat Nicola Karabatic, la gran estrella francesa. Quan veus una incorporació d’aquestes característiques no penses que podrien apostar una mica més pel planter?
Això no és com el Barça de futbol, on des de l’època de Pep Guardiola s’ha apostat molt pel planter. A l’handbol sempre ha costat una mica més però ara han pujat companys que havien jugat amb mi en el segon equip com l’Aitor Ariño, veí del Papiol, i en David Balaguer. A l’handbol, pujar al primer equip un extrem és més fàcil que no un jugador de primera línia. El que fan molt amb jugadors d’aquestes característiques és cedir-los a altres equips de menys nivells d’Asobal per tal d’acumular experiència.
Et veus jugant en un futur en un Granollers, per exemple?
Sempre dic que el Granollers seria la millor opció per iniciar-me a Asobal si no fos el Barça, evidentment. Allà podria acumular experiència en la lliga més competitiva i, a més, no tindria cap problema de desplaçar-te molt però, és clar, per això fa falta que et cridin i et vegin qualitat per jugar a la màxima categoria. Per això encara queda molt.
[pullquote]”Això no és com el Barça de futbol on s’aposta mot pel planter”[/pullquote]
Et veus amb possibilitats de jugar amb el primer equip del Barça?
Qui sap, per això encara queda molta feina. Sóc realista, encara tinc 19 anys i molt per aprendre. També s’ha de tenir sort. Ara m’arriben uns anys per agafar experiència.
En uns dies viatges a Bòsnia amb la selecció espanyola júnior per disputar el mundial de la categoria. Com és l’ambient en una selecció tant jove?
L’ambient és molt bo. Tot són companys que la majoria juguen a Asobal i crec que puc aprendre molt d’ells. Som una gran família. Sortim junts de festa, quedem de tant en tant, compartim moltes hores d’entrenament i, des de fa uns anys, estem tots els estius junts.
Amb quines expectatives aneu al mundial?
Tenim moltes ganes de guanyar-lo. Fa dos anys vam ser subcampions i ara ens volem superar. Amb gairebé el mateix grup, només canviant un altre jugador i jo, s’ha aconseguit ser campió d’Europa. Tenim ganes i volem guanyar.
Qui són els favorits?
Croàcia, que va quedar campiona d’Europa juvenil, Dinamarca , que ens va guanyar al Mundial, després estan França i Alemanya… de fet, els equips capdavanters en categoria sènior també ho són a les inferiors.
Com han anat els partits de preparació que heu disputat a Suïssa?
Prou bé. El primer partit va ser contra Alemanya i vam guanyar de dos, a més, vaig ser nombrat millor jugador del partit, cosa per la qual estic molt content. En el segon partit vam guanyar França de només un gol i després, en el tercer, vam perdre contra Suïssa tot i que ja havíem guanyat el torneig.
