Avortament Molins, una iniciativa sorgida d’un grup feminista intergeneracional, vol plantar cara a la llei Gallardón, que qualifiquen de «desgràcia». Organitzen diverses accions durant els mesos de febrer i març. Han aconseguit unir diverses generacions de dones molinenques amb interessos comuns.
«Nosaltres vam lluitar als anys 80 pels drets que les dones tenim avui i no hi volem renunciar, no ens podíem quedar de braços plegats», explica Antònia Castellana, la primera alcaldessa de la restauració democràtica a Molins de Rei, que el passat divendres iniciava l’acte de presentació de la plataforma Avortament Molins. I és que el moviment feminista dels anys 80 al municipi torna a sortir al carrer per lluitar pels seus drets en una batalla que semblava ja guanyada. Les noves generacions confraternitzen amb les veus més experimentades per seguir defensant «el dret a fer el que vulguem amb el nostre propi cos».
Cada nou minuts mor una dona al món per un avortament clandestí, segons les dades presentades per les portaveus de la nova plataforma. La llei que proposa el ministre de Justícia del govern del PP, Alberto Ruiz-Gallardón, elimina, entre d’altres, el supòsit de malformacions en el fetus i impedeix avortar de manera lliure les 14 primeres setmanes, fet que provoca rebuig entre el col·lectiu. «Ens indigna veure com les nostres filles encara han de reclamar allò pel qual varem lluitar fa 40 anys», expliquen. Una política que «tira per terra els esforços de tants anys de lluita feminista», afegeixen.
Durant la presentació d’Avortament Molins a l’Ateneu Mulei, ple a vessar per l’ocasió, també s’ha titllat la llei d’incrementar la desigualtat social. «Es perpetuen les diferencies de classe; qui pugui marxarà i avortarà, qui no s’ho pugui permetre no ho podrà fer», ha apuntat l’exregidora per Iniciativa Laura Duran durant el col·loqui. La regidora d’Igualtat de l’Ajuntament, Jessica Revestido (PSC), també ha estat present a la sala.
Roda de premsa: Jo decideixo Jo desobeeixo from Miquel Monfort Subirana on Vimeo.
Veterania i joventut, unides per la mateixa causa
El que va sorgir com una reunió per recordar vells temps va acabar generant una xarxa de reivindicació. Helena Cardona defineix aquests primers contactes com «una manera d’enriquir-te i completar-te ja que elles són saviesa acumulada». Rosa Maria Coso, per la seva banda, matisa: «Ens dol haver de tornar a començar però cal passar-nos el relleu, la nostra experiència en la lluita». Es tracta d’un col·lectiu mixt i variat unit per un objectiu comú.
«La resta de Molins de Rei no pot quedar indiferent a aquest intent de privar a les dones les nostres llibertats més bàsiques», sentencia Cardona. Una de les propostes és mobilitzar entitats i crear una xarxa d’adhesió a la causa. «Volem ser partícips, no testimonis», diu Susanna Martínez per anunciar les properes mobilitzacions que planteja el moviment. La primera, el divendres 14 de febrer per assistir en conjunt a la manifestació de Barcelona. La següent, una xerrada planificada pel 21 de febrer. Mentrestant, preveuen noves accions i esperen la suma d’activistes a l’assemblea que es realitza cada dilluns.
Una lluita que ve de lluny
Molins de Rei no és el primer cop que es mobilitza per aquest dret. Part del moviment naixia amb la reivindicació d’un centre de planificació familiar, pioner a Catalunya, o amb la pressió efectuada per la primera llei del 1985. També al 2008 el col·lectiu va dur a terme una acció simbòlica al registrar els seus cossos al registre de la propietat per tal de pressionar per la implementació del marc legal que finalment va fer possible el govern Zapatero.
