Ciudad Cooperativa CF 2-3 Molins de Rei CF. Victòria a domicili d’un Molins que va jugar com un equip, es va mostrar molt seriòs i no va parar de córrer. Eric Criado va marcar tres gols el dia del seu aniversari.
La visita al camp de la Cooperativa és sempre complicada per a qualsevol equip. No se sap com s’ho fan però sempre aconsegueixen lluitar els partits i competir-los fins el xiulet final. L’afició empeny com sap i el joc dels seus jugadors acostuma a ser agressiu, mentre la banqueta protesta cada jugada mínimament polèmica. Aquesta vegada no va ser una excepció.
Joan Garcia va sortir amb l’habitual 4-2-3-1 però sense un “9” de referència clar ja que Àlex Agudo es va haver de quedar fora de l’onze per lesió. Carles Capella va actuar de mitja punta, deixant com a extrems i punta Criado, Chufo i Jordi Prats, que s’anaven intercanviant les posicions paulatinament. Va tornar a una convocatòria, després de força temps, Christian Dalmau que, tot i no disputar minuts, va escalfar una estona i comença a estar llest d’una llarga recuperació. Sens dubte l’equip notarà la seva presència i cada cop queda menys.
Els dos homes del centre del camp, Joan Torelló i Joan Gosa, van fer un gran partit rendint a un bon nivell i ajudant a replegar sempre en defensa. Una defensa que es formava amb Marc Méndez i Jordi Sánchez als laterals i on va tornar la parella de centrals Manel Real – Andreu Margarit. En general, la línia defensiva –com el cap de setmana passat– es va mostrar segura sense la pilota i amb les idees clares quan l’havien de fer sortir jugada.
Des de la primera jugada de la primera part on van tocar la pilota els homes principalment atacants va quedar bastant clar que tenien moltes ganes, i és que la intensitat amb la que va jugar el Molins de Rei CF durant tot el partit va ser envejada pels contraris. Eric Criado va trigar menys de mitja hora en fer el primer gol del matí per avançar els molinencs (0-1).
[pullquote]La línia defensiva es va mostrar segura sense la pilota i amb les idees clares quan l’havien de fer sortir jugada[/pullquote]
Com en cada desplaçament de l’equip la graderia acostuma a mostrar-se força plena de fidels seguidors molinencs i, en aquest cas, això tampoc va ser una excepció. Al descans un podia prendre quelcom -no està del tot clar si fred o calent ja que el temps va variar bastant durant tot el matí- en un dels bars més emblemàtics de la lliga, el del Municipal Dani Jarque, on s’hi troben mítiques samarretes i fotografies del jugador de tots els seus equips.
En el segon temps el partit va ser més vibrant. La primera línia de pressió del Molins de Rei CF va asfixiar i cohibir la sortida de pilota local: homes com Prats o Chufo es van fer un fart de córrer i no va ser en va. Una jugada que es va iniciar amb una recuperació del propi Chufo, que va tocar amb Capella al mig i aquest va obrir per Criado perquè fes el segon gol amb una facilitat brutal. Era el 0-2 i el treball físic i tàctic de l’equip tenia els seus fruïts en el resultat del partit.
Garcia va moure la banqueta per primer cop al minut 60 per donar entrada a Chivu en el lloc de Méndez, el lateral tornava a vestir la samarreta, aquest cop la segona equipació, després d’una llarga absència per lesió. Els locals no van trigar en retallar el marcador gràcies a un gol del davanter Adrià Muñoz després d’un rebuig que, ni el porter Ferran de Palol ni la defensa, van poder evitar.
Oleguer Pujol, que s’havia tornat a quedar a la banqueta, va entrar al minut 60 per donar solidesa a un centre del camp cada vegada, com és lògic, més esgotat. Es va retirar un gran Jordi Prats que ha estat titular en tres dels darrers quatre partits on la confiança dipositada en ell l’està fent rendir a un molt bon nivell.
[pullquote]La primera línia de pressió del Molins de Rei CF va asfixiar i cohibir la sortida de pilota local en tot moment[/pullquote]
El recital particular d’Eric Criado es va concretar amb el tercer gol, el de la tranquilitat -tot i que encara es va acabar patint-. Els tres homes més actius en el partit va tornar a ser protagonistes en aquesta jugada: Chufo va rebre una falta clara al mig del camp i, mentre la majoria de jugadors protestaven per forçar la amonestació al defensa, Capella va treure ràpidament amb enginy centrant una bona pilota per Criado. El davanter va haver de conduir, fer alguna de les seves fintes marca de la casa, i definir cara a porta amb tranquilitat (1-3).
La defensa local va protestar efusivament a l’àrbitre un teòric fora de joc, que segurament només ells van veure, en el tercer gol. Un dels defenses va veure dues grogues de cop i va obligar als seus companys a acabar el partit amb 10 jugadors.
L’últim canvi a les files molinenques va arribar després del tercer gol. Chufo es retirava satisfet donant entrada a un Francisco Alcaide que va disputar els darrers deu minuts de joc. Uns minuts que es van fer molt llargs pel Molins de Rei CF, sobretot quan els locals van tornar a escurçar diferències amb un gol de cap del central poderós en el joc aeri Daniel Nieves.
Ferran de Palol va tornar a intervenir, com havia fet durant tot el partit i la jornada passada, amb mans providencials als minuts finals quan la Coope va avançar línies. Però no va ser suficient i es va acabar fent justícia en un dels millors partits de la temporada dels molinencs on des del primer a l’últim jugador van estar enormes.
L’equip va jugar com un equip. Sembla estúpida i simple aquesta afirmació però no ho és, molts pocs conjunts juguen com un equip en aquesta lliga i normalment els que ho fan regularment són els que acaben pujant la categoria. La setmana vinent el Molins de Rei CF rep la visita del Vinyets Moli-Vell al Municipal Josep Raich, com sempre, el diumenge a les 17h. En el partit de la primera volta els molinencs van acabar guanyat 0 a 4 però el primer gol no va arribar fins passat el minut 60 de partit. Serà una bona prova per l’equip per demostrar que el gran treball col·lectiu d’aquesta setmana no ha estat una excepció i es produeix amb assiduïtat.
