Homes que usen la violència contra les dones per a enfortir-se, per demostrar la seva superioritat. Homes que pretenen impedir l’educació de les noies a Nigèria. Homes que violen a les seves víctimes reiteradament –fins a quinze vegades cada dia– per a humiliar-les i prendre’ls-hi allò que els és més íntim i personal. Homes que utilitzen la figura de “noia jove, dèbil, bonica, vulnerable… “ per a cridar l’atenció, per a escandalitzar el món. Homes i més homes adoctrinats per ser màquines de matar, per ser màquines de destrucció massiva.
Què val la vida d’una noia, jove i nigeriana? Nou, deu euros? Altra vegada homes ensuperbits que, a l’altra banda de la frontera, compren aquestes vides. Homes que es creuen amb el dret – legítim en alguns països– de disposar d’esclaves, d’esposes comprades per nou, deu euros!
Però… i a l’Orient Mitjà? Quantes dones, joves, sirianes, han estat venudes aquest 2014 per mil euros per complir com a dolces i submises esposes de grans xeics àrabs? Venudes, sí, per les seves pròpies famílies, desesperades per alimentar a germans petits, en un èxode fruit d’una guerra lliurada per homes, per fanàtics religiosos, per dictadors feixistes. Altra vegada homes que es creuen amb el poder de comprar una vida, de comprar una noia jove i fer-ne ús segons els plagui. Però… i a la Xina? Qui recorda les esclaves sexuals xineses i coreanes enviades al front a la II Guerra Mundial per satisfer els soldats -mascles- japonesos? Però… i a Europa? Que a prop ens queda la violència de gènere en el nostre país, a Dinamarca… en aquesta societat occidental “tant civilitzada”. No ens cal continuar, és un conflicte que ve de lluny i està arrelat arreu.
Som conscients que ens queden moltes, moltes coses per fer i per debatre en el si de la nostra societat. Com a feministes, ens cal reflexionar i qüestionar-nos quines són i han estat les causes de aquesta violència masculina que ha portat a què el 90% del crim violent comès al segle passat hagi estat executat per homes. Som conscients que només potenciant aquest debat avançarem cap el canvi.
Tot i això, conscients d’aquests deures, ens cal seguir denunciant, aquí i en l’entorn del nostre poble, que aquest és l’escenari en el que es mou la nostra societat avui dia. És el que llegim als nostres mitjans de comunicació. És el que immediatament arxivem per tirar endavant, convençudes moltes vegades que sinó el dia se’ns farà insuportable. Però no, no podem oblidar aquestes dones, joves, nigerianes, en mans de màquines d’extermini. Volem les nostres nenes!
Ostres, quina angúnia d’article… jo pensava que el que era dolent era el masclisme o el patriarcat, però aquí es culpa sense embuts als homes, només per ser-ho.
A l’enllaç a la notícia d’El País sobre la violència classificada per gènere ja es veu que efectivament en la gran majoria de casos de violència l’agressor és un home, però TAMBÉ que la gran majoria de VÍCTIMES són homes.