Molins de Rei CF 1-0 Cervello CD. Victòria per la mínima en l’últim partit de l’any. Un gol d’Alex Agudo deixa els molinencs colíders del campionat. Menjaran els torrons amb els deures fets.
En l’última tarda de tardor de l’any els de Joan Garcia rebien el Cervelló CD. Era el tercer partit consecutiu a casa i la intenció d’aconseguir fer un ple de victòries es conservava intacte abans del xiulet inicial. Els molinencs van trigar a entrar en el partit i van trobar dificultats per crear ocasions: ja fos per la bona pressió dels visitants o per les imprecisions al centre del camp, però l’última passada no acabava d’arribar.
Àlex Agudo va tenir una gran oportunitat d’avançar els seus en l’ocasió més clara de la primera part però una indecisió a l’hora de definir va cohibir el davanter molinenc de fer el primer gol de la tarda. El Cervelló es mantenia ordenat defensivament però amb poca intenció de generar perill amb la pilota als peus. S’arribava a la mitja part amb empat a 0.
El Molins de Rei CF no patia però necessitava un gol per desequilibrar una igualtat més expressada al marcador que a la gespa. Al cap de pocs minuts d’iniciar-se la segona meitat va arribar el gol que decidiria el partit. Una bona centrada en llarg d’Oleguer Pujol era rematada amb contundència per Agudo amb el cap. Tretzè gol de la temporada que servia per situar-se com a màxim golejador de la categoria.
Garcia va moure la banqueta: en primer lloc Nélson Nicola va entrar per un Jordi Ganduxer que no es va trobar còmode en el partit. Jordi Sánchez i Arnau Carrió també van jugar suplint Taka i Chufo respectivament. Els molinencs no van ser capaços de rematar el partit però els visitants tampoc van generar ocasions. Els minuts finals van ser una successió de pilotes penjades a l’àrea del Molins ben resolta per la defensa quadribarrada. Els tres punts es quedaven al Josep Raich en un partit eficient.
[Entrevista] Joan García: “Desitjo que el 2015 porti un ascens o una promoció”
El 2015 serà l’any
Diferents motius criden a mirar el futur del Molins de Rei CF amb esperança. Els molinencs s’han escapat empatats a punts amb el Torrelles i el Vallirana al capdavant de la taula, mentre el Ciutat Cooperativa, a sis punts, encara manté esperances de lluitar pel títol o la promoció. No és la primera vegada que aquest equip es troba en una situació similar just en arribar a l’aturada nadalenca però el cert és que aquest any Joan García té més fons d’armari. Les incorporacions fetes a l’estiu estan funcionant molt bé en la seva majoria i el tècnic molinenc pot utilitzar variants tàctiques i d’estil, quan altres temporades estava més limitat.
De fet, el Molins s’ha convertit en un equip camaleònic, amb capacitat de variar la seva manera de jugar quan és necessari, ja sigui des de l’inici del partit o durant el transcurs dels 90 minuts. Ara és un conjunt més equilibrat. És injust pensar que l’equip té més potencial en defensa que en atac quan el millor jugador de la primera volta, amb permís d’Àlex Agudo (màxim golejador de la categoria amb 13 dianes), ha estat Andreu Margarit. El capità es troba en un estat de forma molt alt i, a més, és capaç de mantenir la regularitat. Quim Oyón, el descobriment de la temporada, també juga un paper molt important en aquest equilibri.
El grup està més unit que mai. L’any passat hi havia una certa divisió generacional en el grup. No és senzill conjuntar persones i fer pinya amb una diferència d’edat notable i això va penalitzar. Ara això no passa. Tothom té clar el seu rol i això és vital en una categoria on sovint no puja de categoria el millor, sinó el que té les coses més clares.
Si vol pujar de categoria, l’equip haurà de demostrar que és fort mentalment quan arribin les ensopegades. La capacitat de reacció que mostri el Molins en els partits que es posin coll amunt o després d’alguna derrota inesperada pot convertir-se en clau. També la capacitat de motivar-se i concentrar-se en aquells partits a priori menys difícils haurà de ser màxima.
Per últim, i com diu l’entrenador, la “perseverància” serà una condició sine qua non per aconseguir l’ascens. El talent no brilla si no es treballa dia a dia. No es tracta de deixar de ser un equip amateur, sinó de treballar el més professionalment possible durant tota la temporada, entrenament a entrenament, faci fred o hi hagi una gran nit de Champions, sent titular o disposant de menys minuts. Així, i només així, el 2015 serà l’any.
