Molins de Rei CF 3-2 Penya Recreativa Sant Feliu. Els molinencs aconsegueixen una victòria agònica que els manté empatats a punts amb el Torrelles en la zona de promoció a Segona Catalana. La fe de l’equip és clau en un matx resolt amb un doblet d’Àlex Agudo.
El sol cremava diumenge a les cinc com ho van fer les bengales del Fan Club del Molins de Rei CF dijous al vespre en una sorpresa d’aquest grup d’aficionats als jugadors molinencs abans de l’última sessió preparatòria. I és que la temperatura del grup vuitè de Tercera Catalana puja per moments. Després de la jornada 30 el Molins de Rei Club de Futbol segueix tercer, empatat a punts amb el segon, la UE Torrelles, que ocupa la plaça de promoció d’ascens a Segona Catalana. Cinc punts per sobre, el Vallirana, que a falta d’enfrontar-se contra els molinencs en un duel directe sembla que s’escapa en la primera posició.
Precisament els de Torrelles apostaven fort dissabte guanyant 1 a 4 al camp de La Palma de Cervelló. Com si es tractés d’un jugador de pòquer, el Molins va igualar l’aposta dels torrellencs superant per 3 a 2 a una Penya Recreativa Sant Feliu de Llobregat que va crear molts problemes al Municipal Josep Raich. Els entrenats per Joan Garcia, freds com els bons jugadors, van saber controlar els nervis i la pressió. Ara queden només quatre partits per mostrar totes les cartes i descobrir qui anava de farol i qui es farà amb el premi de pujar a Segona Catalana.
El Molins va sortir bé i va apoderar-se del control del partit en els primers minuts. Guillem de Masramon, central fitxat per suplir la baixa d’Andreu Margarit fins a final de temporada, aportava seguretat en la primera línia. Quim Oyón, Joan Torelló i Nélson Nicola superaven el centre del camp rival i els tres davanters rebien en posicions amb cert avantatge per generar perill. Precisament un d’ells, Arnau Carrió, va obrir la llauna amb una acció poc habitual en el seu joc, una rematada de cap (1-0).
Durant el primer quart d’hora només hi havia un equip sobre el camp i els “Pajaritos”, com són coneguts els de Sant Feliu, estaven estabornits. En una acció on més que possiblement va haver-hi fora joc, la Recre va reviure. Tot sols, els davanters van agafar-li l’esquena a la defensa del Molins i després de fallar un primer remat va aparèixer Francisco Loro dins l’àrea, mortal com sempre, per fer l’1 a 1. Loro és un dels clàssics d’aquesta competició. És un dels davanters més experimentats i, any rere any, sempre lluita per ser el màxim golejador, posició que enguany ostenta amb només un gol d’avantatge sobre Agudo. Deixar-li espai a prop de la porteria és un suïcidi.
A partir d’aqui es va veure el joc de la Penya Recreativa, que és molt bon equip. Els d’Antonio Jiménez juguen amb tres en defenses i sempre mouen la pilota amb criteri per buscar el verí que tenen els seus puntes. Amb l’empat no es van conformar i van seguir avançant línies fins que en una acció en què el Molins de Rei va despistar-se en la marca al carril esquerre van fer l’1 a 2 gràcies a Andreas Arias. En un tres i no res, els visitants havien capgirat el partit.
Al Molins, però, no li va tremolar el pols en veure’s amb el marcador en contra. Com l’equip guanyador que està demostrant que és aquesta temporada, els molinencs es van refer abans de la mitja part. Ho van fer gràcies a una magnífica rematada de cap d’Agudo, superior durant tota la tarda als centrals rivals (2-2). El públic vibrava amb un matx amb intercanvi de cops quan els jugadors enfilaven el camí dels vestidors.
A la segona part, de forma inesperada, el partit va perdre intensitat i els minuts passaven sense ocasions. Potser va ser la calor asfixiant que feia -algú hauria de plantejar-se jugar més tard quan arriben aquestes temperatures- però cap dels dos equips feia mèrits per aconseguir la victòria. Ferran de Palol va intervenir en un parell d’accions i Carles Capella va tenir una clara però res feia pensar que l’electrònic es mouria quan faltaven cinc minuts.
Va ser al final quan Capella va aparèixer. En aquesta ocasió no va ser ni un detall tècnic ni una canonada des de fora de l’àrea. Lluitant una pilota contra la defensa es va emportar un rebot amb el pit i, després de guanyar en l’u contra a u al defensa, va assistir a Agudo per fer el definitiu 3 a 2. Un gol de fe, de lluita, que val per tres punts d’or.
