L’escola de futbol base del Molins de Rei CF torna a viatjar a Sant Sebastià per disputar la Donosti Cup. 41 jugadors i sis tècnics participen d’una experiència que “s’ha de viure una vegada a la vida”.
Per cinquè any consecutiu, els equips de l’escola del Molins de Rei Club de Futbol han viatjat a San Sebastià per participar en la Donosti CUP, un prestigiós torneig internacional de futbol base. 41 jugadors i sis tècnics s’han desplaçat fins a terres basques. L’equip benjamí de l’entitat molinenca ha aconseguit guanyar la final de consolació per primera vegada. L’aleví, per la seva banda, ha estat eliminat als vuitens de final i l’infantil ha arribat a les semifinals de consolació.
Però més enllà dels resultats, el veritablement important és l’experiència: nens -de 9 i 10 anys els més joves- i monitors conviuen junts lluny de Molins de Rei rodejats d’un entorn agradable i gaudint de la seva gran passió, el futbol. “S’hauria de viure com a mínim una vegada a la vida, l’altre dia parlava amb un jugador i em comentava que quan queda amb els amics sempre surt la Donosti Cup com a tema de conversa”, explica a Viu Molins de Rei Alberto Martínez, secretari de la junta directiva, qui titlla l’experiència que viuen els nens i nens durant aquests dies d’“única”. “Es creen amistats que perduren durant l’any”, assegura Martínez, qui ja acumula unes quantes edicions del torneig.
El marc és immillorable. “Des de la nostra experiència en competicions estatals, la Donosti Cup és la que reuneix més qualitats”, afirma convençut el responsable del Molins de Rei CF. “És un torneig internacional amb 420 equips i més de 7.000 jugadors amb un tarannà que recorda molt a uns Jocs Olímpics”, sentència definint la cita.
Una ocasió tan especial requereix, també, una preparació adient per entrenadors i directius que acompanyen els joves. “Es necessita un temps i una responsabilitat, tot i que els nens ens ho posen molt fàcil amb el seu comportament”, comenta el directiu. Des del mes de gener que el Molins de Rei CF es posa en contacte amb l’organització del torneig per preparar tots els aspectes logístics. Al febrer comencen les reunions amb les famílies. Més endavant es presenta la documentació i s’afinen els detalls com la documentació, les farmacioles, l’autobús o la roba. També és clau “tenir la reacció necessària” per solucionar els problemes que poden sorgir durant la competició. En això, l’experiència de l’entitat molinenca sempre ajuda.
“El que passa a Donosti es queda a Donosti”, diu Martínez preguntat per alguna anècdota del viatge d’enguany. Tot i això, el molinenc destaca l’actitud del jugador de 12 anys Joel Amate. 30 minuts després d’aparcar el bus a l’estadi d’Anoeta, mentre es recollien les acreditacions, Amate va caure amb la mala sort de trencar-se el cúbit. “Va assimilar la situació, sempre amb un somriure, com si fos una persona adulta, i així va passar tota la setmana”, explica Martínez, orgullós de l’actitud d’un jugador que, tot i no poder jugar, ha gaudit de la ciutat i la convivència amb els seus companys durant tota la setmana. Tot un exemple.
