Molins de Rei CF 1-2 UE Papiol. L’equip de Joan Garcia no està a l’altura i perd una oportunitat d’empatar a punts amb el segon classificat. La falta de regularitat penalitza els molinencs en la lluita per l’ascens.
Només des de la constància, el compromís i anant tots a una és possible pujar de categoria en un grup tan igualat com el vuitè de Tercera Catalana. De poc serveix el potencial tècnic, tàctic o físic si les qualitats mentals brillen per la seva absència. I el Molins de Rei CF hi ha partits que les demostra i, altres, que no. Després de fer una actuació excel·lent al camp del segon classificat, els homes entrenats per Joan Garcia van naufragar contra la UE Papiol (1-2), conjunt que només aspira a la salvació aquesta temporada.
“Al contrari de la setmana passada on vam treballar molt bé 90 minuts; avui hem fet 45 minuts mitjanament bé i 45 desastrosos”, assegurava Garcia a Viu Molins de Rei després de la derrota. El Papiol va ser més equip, i simplement amb més intensitat, es va emportar el derbi. El Molins tornava a deixar escapar el tren per posicionar-se empatat a punts amb els rivals per la promoció. “Ja fa setmanes que tenim l’oportunitat de retallar punts i no ho estem aprofitant”, comentava el tècnic. Sense regularitat, tot és molt més difícil.
Possiblement, el Molins va jugar la pitjor primera part de tota la temporada. L’absència de Quim Oyón en el centre del camp va produir un curtcircuit en la sortida de la pilota i els molinencs s’encallaven de forma reiterada davant la teranyina papiolenca, eficaç en la pressió, ofegant el joc local sense deixar espai entre línies. En atac Àlex Agudo, màxim golejador de l’equip, s’ha lesionat en el pitjor moment. No només es va trobar a faltar el seu gol, sinó també com fixa els defenses. “És cert que teníem baixes però no hem de buscar excuses, no hem estat bé”, deia Garcia autocrític. Les solucions a l’atzucac de l’entrenador tampoc van resultar.
David García aprofitava una passada de la mort de Sergio Márquez per fer el 0 a 1 en els primers 10 minuts de matx. I abans de la mitja part, el mateix Márquez feia seu l’espai a l’esquena de la defensa per controlar a l’interior de l’àrea, retallar Andreu Margarit, i superar per segona vegada la porteria defensada, i és novetat, per Giancarlo Caicedo. El Molins va arribar a la mitja part amb un 0 a 2 en contra i molt males sensacions.
En la represa hi va haver un canvi d’actitud. Aquesta vegada sí, els molinencs van igualar en intensitat els papiolencs i això gairebé els va servir per empatar el partit. Tampoc es va jugar bé en el segon acte, però a base de coratge Carles Capella retallava distàncies quan encara hi havia temps per pensar en la remuntada (1-2).
A la UE Papiol se li va fer llarg el partit i el domini territorial era tot pel Molins, que no trobava la manera d’arribar a la porteria rival. Va ser a través de passades llargues buscant Marc Méndez – que normalment actua de lateral però va suplir Agudo com a davanter centre – com es van veure algunes ocasions. Méndez pentinava i Capella, Chufo i Josep Rebollo, que va deixar mostres de qualitat en el seu retorn als terrenys de joc anys després d’una fatídica lesió de genoll, lluitaven per la segona jugada. Amb un estil diferent de l’habitual si el Molins hagués tingut una mica més de sort hauria empatat, però no es va encertar en els últims metres.
“Espero una reacció del grup, no podem aspirar a un subcampionat o un campionat regalant 45 minuts”, reclamava Garcia. “Necessitem la predisposició i el compromís que portem temps demanant”, alertava. “Si l’actitud no hi és, tot l’altre no serveix”, sentenciava enviant un missatge als seus jugadors.
Amb tot, la millor noticia és que el Molins de Rei CF és a només tres punts de la zona de promoció. Si l’equip es conjura per aplicar-se en aquest tram final de temporada, l’ascens encara és possible. És una oportunitat històrica. Potser la més clara des de l’ascens de Campdevànol el 2007, que ja queda molt lluny. És a les seves mans i al seu màxim nivell tenen la capacitat d’aconseguir-ho. Ara falta demostrar-ho.
