Molins de Rei CF 1-4 Ciutat Cooperativa. Una nova derrota deixa els molinencs sense opcions de pujar la categoria. L’entrenador, Joan Garcia, deixarà el club a finals de temporada.
Una temporada més, el somni de l’ascens torna a esvair-se. El Molins de Rei Club de Futbol va perdre per 1 a 4 contra el Ciutat Cooperativa de Sant Boi, rival directe per pujar de categoria, i es va quedar sense opcions d’aconseguir pujar a Segona Catalana.
És el final d’una etapa: Joan Garcia deixarà de ser l’entrenador molinenc a final de temporada. “El club ho sap, la plantilla també, considero que la meva etapa al club com a entrenador i coordinador s’ha acabat per diferents motius i ara toca intentar acabar amb el millor sabor de boca possible”, deia Garcia a Viu Molins de Rei després del partit.
Home de club i històric jugador, el tècnic molinenc va assumir el càrrec al novembre de 2010, substituint Teo Carvallo. Durant aquestes temporades el Molins va ser un dels equips capdavanters del grup vuitè de Tercera Catalana, però sempre es va quedar a les portes de l’ascens o la promoció. Garcia serà recordat per intentar practicar un futbol alegre, a l’atac, atractiu per a l’espectador, tot i que no sempre ho va aconseguir.
El que sí que va aconseguir és una de les seves promeses: confiar en el planter. Diferents jugadors van debutar amb el primer equip de la seva mà i ara ja són jugadors consolidats. Oleguer Pujol o Chufo serien dos exemples. Sempre va donar oportunitats als joves.
Tot i això, a l’equip li va faltar constància i regularitat per aconseguir l’objectiu, que no era cap altre que l’ascens. Temporada rere temporada, els molinencs eren uns dels favorits al títol però sempre es quedaven a les portes. Els jugadors no mantenien la tensió competitiva durant tot el campionat i, en una competició sovint marcada per la igualtat, això els penalitzava. El Molins, de fet, veia com equips menys dotats tècnicament el superaven a la classificació.
Pel que fa a l’últim intent, el d’aquesta temporada, el club va apostar per renovar l’equip incorporant homes amb experiència com Sanchís i César, davant la marxa d’un jugador consagrat com Joan Torelló i la d’Arnau Carrió, que va tornar al Papiol després d’un bon curs al Molins. L’aposta no va sortir bé, i ni Sanchís ni César van quallar en el vestidor molinenc. Tant és així que ni un ni altre van acabar la temporada. Tampoc van venir reforços per substituir-los, deixant el grup sense la figura d’un centrecampista creatiu i un recanvi de garanties en la davantera. Amb tot, l’equip es va quedar molt curt d’efectius, lesions com la d’Àlex Agudo en el tram decisiu van penalitzar, i la temporada se li va fer molt llarga.
Qui arribi la temporada vinent tindrà el repte de plasmar en els jugadors una idea: per pujar de categoria cal presentar-se en les condicions òptimes a tots els partits de la temporada. No val confiar-se contra rivals teòricament més petits. Només des de la constància el Molins pujarà a Segona. Si arriba aquest canvi de mentalitat, la qualitat que el grup té es veurà recompensada.
