Finalitza el somni del bàsquet de Molins de Rei a Copa Catalunya després de consumar-se el descens de l’equip de Jesús Fernández en caure contra l’Alpicat en les fases per la permanència.
El Cèltic Bàsquet Molins ha baixat a Primera Catalana després d’aconseguir un ascens històric a Copa Catalunya la temporada passada. Els equips i els jugadors maduren i guanyen en qualitat en la victòria, però els campions de veritat també es formen en la derrota. Aquest grup, acostumat als èxits continus després de pujar de categories de forma gairebé continuada durant els últims anys, també aprendrà del fracàs. La majoria dels jugadors entrenats per Jesús Fernández són joves i, d’aquesta experiència, sortiran reforçats, tot i la evident frustració que senten en aquests moments.
“Hem currat com cabrons aquest any i ens trobem en una situació molt delicada”, es confessava un jugador en una conversa fa unes setmanes. I és que sí, l’equip ho ha donat tot per salvar-se després d’un inici de temporada complicat, però ni així s’ha aconseguit l’objectiu. “Després de Setmana Santa, sense saber-ne els motius, s’ha notat una baixada generalitzada de tots els jugadors”, explica el capità, Miquel Sànchez, a Viu Molins de Rei. Aquest daltabaix en el moment clau va portar el conjunt a finalitzar en la posició número 13 de la classificació en la fase regular. Això significava jugar-s’ho tot en unes fases per la permanència i, a més, amb el factor pista en contra.
El rival ha estat l’Alpicat, que amb dues victòries consecutives s’ha emportat l’eliminatòria per la via ràpida. “Vam plantar més cara a Lleida”, indica Sànchez. El segon partit, al Poliesportiu Municipal, va ser un voler i no poder. Els visitants van ser superiors, sobretot gràcies a un gran encert en el tir. Només quan el Molins va exigir-se per sobre de les seves possibilitats en defensa van poder aturar l’equip rival, i no van poder aguantar la intensitat necessària durant tots els minuts. En atac, el rival també va saber neutralitzar les cartes molinenques. Res a fer.
“Ara toca pensar sobre les causes que ens han portat a jugar amb foc i acabar-nos cremant”, deia un membre del cos tècnic després del partit. En l’aire queda la continuïtat de l’entrenador, com sempre que hi ha un descens, tot i que seria injust posar sobre les espatlles de Fernández tota la responsabilitat. Al cap i a la fi, ell també va ser el míster de l’ascens. El principal objectiu hauria de seguir mantenir la màxima xifra de jugadors possible de cara a la temporada vinent, on l’equip lluitarà per tornar a Copa Catalunya. Segur que a molts els plouen les ofertes però, valorant les coses a llarg termini, la joventut de l’equip fa pensar que poden progressar molt i ser més competitius amb només algún retoc a la plantilla. Tot i que de moment el Molins no pot competir amb els equips de Copa pel que fa a ofertes econòmiques, a pocs llocs estaran com aquí. La clara mostra és l’ovació de l’afició després de consumar-se el descens. Emocionant, de molt més valor que quatre duros.
