Roda el món i torna a Moix

“Roda el món i torna al Born” és un refrany d’origen medieval, que ve a dir que per moltes voltes que donis (com el món) sempre acabes tornant al centre de tot plegat. L’equivalent al País Valencià “Rode per on rode, a parar a Albaida” ens situa aquesta població del sud del país com el centre del món.

Assumint que indiscutiblement Molins de Rei és el centre de l’univers, si penséssim un món a escala molinenca i d’actualitat, quin seria el nostre Born? Ara com ara apostaria per adaptar la frase d’aquesta manera: “Roda el món i torna a Moix (Obres i Serveis)”. Us ho explico.

Moix Obres i Serveis (no cal dir a què es dedica perquè el nom és prou eloqüent) ha gestionat i continuarà gestionant el servei de jardineria a Molins de Rei. Ho fa ininterrompudament des de l’any 1997 en què va guanyar el primer concurs públic i de lliure concurrència i ho continuarà fent com a mínim fins el 2020 després de guanyar el darrer concurs. Em sembla especialment interessant el que ha anat succeint aquests darrers anys i en farem una petita cronologia.

Un dels darrers concursos convocats per l’Ajuntament per gestionar el servei es va realitzar l’any 2005 per gestionar el servei durant 4 anys, i va acabar normalment el 2009. En aquest moment s’havia d’haver convocat un nou concurs, però va continuar gestionant-se amb la fórmula de pròrroga forçosa fins el 2014 (fixeu-vos, una pròrroga que dura més que el propi contracte). Els dos governs municipals encarregats d’aquest assumpte (el darrer tripartit encapçalat per ICV i la primera sociovergència) varen declarar que era legal atenent-se al descrit al Reglament d’Obres, Activitats i Serveis que ho permet. Cal aclarir que és una pràctica certament legal (sinó, òbviament, el problema seria un altre), però molt difícil d’entendre.

En el període de pròrroga forçosa, l’Ajuntament va encarregar a dit a Moix les obres del Pont de la Rierada, operació també perfectament legal donat que el pressupost era inferior a 50.000 euros, però igualment difícil de digerir. Difícil de digerir perquè durant aquest període i per insistència de la CUP, el govern ha reconegut que sabia que Moix no estava complint els plecs del contracte no cobrint les baixes i arribant a ser tres treballadors menys del que corresponia. Cal tenir present que això significa no cobrir exactament el 33% del que el nou contracte considera com “el mínim necessari per prestar el servei” en el punt 10.9 del plec tècnic corresponent.

Després d’aquest periple, el 30 de gener del passat 2015 (per tant, quatre mesos abans de les eleccions municipals) el govern, incapaç de resoldre l’assumpte durant 3 anys i mig, decideix convocar el concurs de jardineria. El concurs s’ofereix per 4 anys de servei i un cost de poc més de 1.300.000 euros amb un termini de presentació d’ofertes que es tancava el 7 de febrer del mateix any. Aquests són els fets tal i com s’han anat succeint des de llavors en ordre, tal i com es pot comprovar al web de l’oficina de contractació municipal i als informes municipals, de les empreses i dels tribunals:

1. La mesa de contractació celebrada el 5 de maig del 2015 exclou tres de les quatre empreses concorrents per incompliment del plec. El 7 de maig l’Ajuntament emet una resolució donant compte de l’acord d’aquesta mesa de contractació.
2. Moix presenta una reclamació al Tribunal Català de Contractes del Sector Públic el 8 de juny contra la seva exclusió. El citat tribunal resol, amb data 6 de juliol, que efectivament Moix incompleix els plecs i la seva exclusió es correcta, esmentant el fet que Moix, ni cap dels altres concursants, havia denunciat cap aspecte del plec.
3. El 30 de juliol Moix denuncia la seva exclusió al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el 3 d’agost entra un escrit a l’Ajuntament comunicant-li aquest fet i convidant-la a no resoldre el concurs fins que aquest tribunal es pronunciï.
4. El 8 de setembre l’Ajuntament de Molins de Rei convoca la taula de contractació per:
   • Donar compte de la resolució del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic
   • Donar compte del contenciós administratiu interposat per Moix al TSJC
   • Ratificar l’informe municipal que exclou Moix i les altres empreses
   • Presentar els resultats de l’adjudicació

   Per entendre’ns, l’Ajuntament entén que el Tribunal de Contractes li dóna la raó i que no cal esperar sentència del TSJC donat que entén (fonamentadament) que li donarà la raó.

5. El 6 d’octubre la Junta de Govern Local preadjudica el contracte a la UTE El Cedre/Naturàlia i li dóna 10 dies (el període recollit a la llei) per presentar la documentació i els avals recollits en el plec. Aquest fet es comunica a les empreses el 15 d’octubre .
6. El 27 d’octubre la UTE El Cedre/Naturàlia entra la documentació requerida al registre.
7. El 2 de novembre l’assessoria jurídica municipal fa un informe signat pel secretari accidental de la documentació presentada i diu:
   • “Que els avals presentats no són admissibles donat que estan formalitzats amb data posterior a l’últim dia atorgat per presentar la documentació requerida”
   • “Donat que l’única empresa no desqualificada era la UTE El Cedre/Naturàlia, declarar desert el concurs i que es procedeixi a una nova licitació amb els mateixos plecs aprovats a la junta de govern local del dia 18 de desembre del 2014”
8. El dia 22 d’abril del 2016 es convoca de nou la mesa de contractació del servei de jardineria per:
   • Donar compte de l’informe tècnic de valoració de criteris objectius i la seva ratificació
   • Publicar les puntuacions obtingudes en el punt anterior
   • Donar compte de la puntuació dels criteris subjectius, classificació de les proposicions, requeriment de la documentació al primer classificat i emissió de la proposta d’adjudicació

La mesa de contractació celebrada eleva la proposta d’adjudicar el contracte a Moix Obres i Serveis, adjudicació que es formalitza el dia 5 de juliol del 2016 a través de l’acord de Junta de Govern Local. Aquest punt va ser entrat a la Junta de Govern Local pel procediment de punt sobrevingut.

Els resultats dels dos concursos celebrats, amb el mateix plec, són els següents:

Concurs 1

[table id=10 /]

Concurs 2

[table id=11 /]

Per tant, Moix, un cop acabi el nou contracte, portarà un total de 23 anys gestionant el servei de jardineria de la Vila. Atenent als fets descrits, ens preguntem com ho fan als altres pobles on no ho gestionen ells, perquè semblaria que són els únics capaços de fer-ho.

Sorprèn (per dir-ne d’alguna manera) que les empreses guanyadores del concurs, després de donar el ‘sorpasso’ i guanyar per primera vegada a Moix en un concurs de jardineria a la Vila des de 1997, s’oblidin de formalitzar els avals dintre de la data prevista. Sorprèn sobretot d’empreses acostumades als concursos públics.

Aquest sistema ens garanteix que qui gestionarà el servei, qui guanya el concurs, és la millor opció possible? El concurs és transparent, però tot aquest relat no fa malpensar?

En la nota de premsa emesa pel consistori per “celebrar” l’inici del nou concurs, el primer tinent d’alcalde hi deia: “el servei ocupa una part important dels impostos dels molinencs però segur que estaran molt ben invertits” mentre que Ramón Sánchez, president de l’àrea de SIT i regidor de finances, hi afegia: “amb aquest nou contracte donem força passes endavant i aprofundim en l’eficiència de la gestió dels recursos municipals”. Francament, llegint aquest relat ens sembla que la realitat és ben diferent.

Ara com ara seguim dubtant, fonamentadament, sobre l’eficàcia de la fiscalització municipal sobre els serveis que es gestionen de forma privada. Com hem vist, hi ha dubtes també fonamentats sobre que s’adjudiquin els serveis a qui millor els gestiona i els gestionarà. No cansarem de dir-nos que va sent hora de donar pas a la gestió directa municipal dels serveis.

Josep Raventós és regidor de la CUP Molins de Rei