Cal construir en comú un nou instrument polític capaç de recollir les esperances dels més febles, de la classe treballadora, de les classes mitjanes empobrides per l’austeritat i elaborar un nou contracte social. Avui, callar davant l’ofensiva capitalista neoliberal, que està prenent formes polítiques austericistes cada cop més xenòfobes i classistes, és una aberració. No ens hem de limitar a la imprescindible denúncia i indignació, a la lluita tal com deia el PSUC dels anys 70, sinó que hem de passar a la política i ser alternativa de govern. Moltes de les persones provinents dels nous moviments socials, que els podríem englobar en el 15M, han fet aquest pas i han saltat a la política local i general amb èxit il•lusionant.
El dilluns 7 de novembre de 2016 a la Federació Obrera de Molins de Rei tornàvem a ser “més dels que ells volen i diuen”. L’acte organitzat per Iniciativa per Catalunya Verds i la Fundació Nous Horitzons, dedicat al 80 aniversari del PSUC,va ser emotiu per moltes raons, però sobretot per l’homenatge que es va fer als militants i simpatitzants del partit, concretat en el lliurament a la Manoli Barrera i l’Angelina Llaveria, companyes d’en Custodio Castro i l’Antonio Méndez d’unes pintures de l’Alfred Bofill.
Des de l’òptica d’una persona que porta una motxilla de 44 anys de militància ininterrompuda, penso que ens trobem en un moment excepcional, de gran confusió i desorientació. De por, perquè no dir-ho, a que ens ho prenguin tot. Però també d’esperança. Des de fa temps estem sota l’ofensiva d’un capitalisme neoconservador, autoritari i ultralliberal en lo econòmic, que ha aconseguit afeblir les forces que s’hi oposaven a nivell nacional i mundial. L’objectiu de la minoria cada cop més rica ha estat convertir en inoperant la capacitat de redistribució de la riquesa dels governs d’esquerres per minorar les desigualtats i destruir el dèbil estat del benestar que tenim. El capitalisme financer, els poderosos sense cap mena d’escrúpol, han provocat l’endeutament galopant dels pobles i dels estats, imposant les polítiques de les retallades en drets i serveis públics.
Populars conservadors i Ciutadans liberals, s’han aliat per governar Espanya amb un projecte centralista que nega la plurinacionalitat i imposa la llei del mercat. Perplexes, hem vist com la indignitat del Comitè Federal del PSOE i dels seus jerarques autoanomenats barons , instal·lats en el sistema, han impossibilitat una alternativa política de progrés a Espanya; impedint un acord amb Podem, En Comú, les Marees i Compromís, així com amb les forces que aspiren a un nou model territorial i concretament les que volen exercir el dret a l’autodeterminació a Catalunya amb un referèndum pactat.
Al final s’han alineat amb el PP en una concepció tancada i reaccionària de la constitució instal·lats en el corrupte bipartidisme, que s’assembla més al model que havia dissenyat l’oligarquia franquista per “repartir el porró” a imatge del canovisme de la restauració borbònica, que no pas al sistema obert que les forces democràtiques preconitzàvem des de posicions rupturistes.
Així es promou l’abstencionisme i l’escepticisme de les persones que volen canvis socials efectius. I s’imposa el populisme ultraconservador a molts llocs d’Europa i ara als EUA. A poc a poc,s’ha perdut l’hegemonia ideològica, cultural i social, dels principis democràtics i republicans. Els grans poders econòmics i mediàtics ens han robat les paraules buidant-les del seu contingut ètic.
Hem de ser crítics i reconèixer les nostres debilitats i errors perquè no es tornin a produir, no podem anar a remolc dels que no treballen per l’equitat i la justícia social. Tampoc podem recloure’ns solament en espais defensius i de protecció.
Les dues victòries electorals a Catalunya d’“En Comú Podem” obren una esperança en la que molta gent, que se sent enganyada, hi confia. Les persones que ens sentim vinculades a ICV, i crec que també moltes d’altres que es mouen en aquesta sensibilitat, estem compromeses en fer possible i facilitar la construcció d’un partit en comú, que sumi voluntats i que tingui com objectiu fonamental fer polítiques socials, basades en la llibertat, la igualtat, la solidaritat o la fraternitat entre els pobles i les persones. Que retorni la dignitat i la sobirania política al poble. Que respongui a la definició que feia el PSUC de si mateix: “partit de lluita, partit de govern”. Està clar que haurà de ser una organització amb noves formes, que superi els defectes de la vella política, que treballi cooperativament i en xarxa.
Cal impulsar lluites reivindicatives pels drets socials i polítics de les persones que s’articulin, des de els moviments de solidaritat, pacifisme, feminisme, defensa del medi ambient, de l’habitatge per tothom, i també de les organitzacions veïnals i sindicals i de les forces de la cultura. Cal donar veu i empoderar aquests moviments en les institucions. En definitiva, organitzar-nos, formar-nos per assaltar democràticament el poder polític, per canviar l’orientació financera i mercantilista dels governs majoritàriament venuts al sistema i impulsar una democràcia real, humanista, socialista i ecològicament sostenible, que posi límits a la barbàrie insaciable del capital. Aquest procés s’està intentant construir des de molts fronts i situacions en el nostre entorn proper i al món. Comptem amb experiències municipalistes a les grans capitals (Barcelona, Madrid, València, Zaragoza, Cádiz…), amb excel·lents resultats a les eleccions al Congrés de Diputats i al Senat ( Unidos-Podemos, En Comú Podem, Marees, …) que poden de ser alternativa de govern en el futur. En l’àmbit mundial: Syriza a Grècia, la renovació de Jeremy Corbyn en el Partit laboralista britànic, l’intent de canvi de rumb de Bernie Sanders en el Partit Demòcrata nord-americà, i amb lideratges com el de Pepe Múgica a l’Uruguai.
No ens conformem, no es veritat que no hi ha res a fer, hem de sumar forces i anhels. Hem de teixir xarxes solidàries i reivindicatives. Hem de guanyar democràticament el poder per fer polítiques del bé comú.
El llegat polític del PSUC, junt amb el de l’ecosocialisme d’ICV són valuoses aportacions per construir un nou subjecte polític que ha de sorgir de la generositat de les persones i dels partits, que l’ajudaran a néixer. Ens disposem a treballar humilment,amb les possibilitats que cadascú té, per aquest projecte nou i engrescador. L’ADN del PSUC, unificació de cinc partits l’any 1936, i d’ICV inicialment federació de PSUC i de Nacionalistes d’Esquerra i PCC l’any 1987 a Castelldefels, porta instruccions genètiques de confluència.“Venim de lluny i anem més lluny encara”, aquesta ha de ser la nostra aportació en la confluència dels “comuns”.
Carles Martínez Riba, professor jubilat, militant d’ICV i exregidor a l’Ajuntament de Molins de Rei
Una cosa és evident , de que és cada vegada menys frecuent l’intervenció dels politics locals al diari digital Viu Molins i molt menys encara el fer comentaris a les rèpilques que alguns lectors fán, donant entendre de que accepten lo dit a la rèpica i que no tenen cap comentari a fer ,donant per bó lo que el lector diu.
Sabem poc d’en Carles Martinez Riba, que es defineix al final de l’article com a “professor” i jubilat, i a l’article com a militant amb una militància ininterrompuda de fá 44 anys al PSUC. Convendría afegir-hi : si es licenciat o no, si va ser sindicalista o no, si va ser dels lliberats o no, si va ser exregidor i quant va cobrar?, de si ha treballat de professor alguna vegada a la privada o sempre he estat visquent de lo públic?, l’ordre a les llistes de ICV-Molins?, etc. etc. Una cosa pública i notoria és certa ; Que sembla ser, que per jubilacions , hi ha darrerament una aficció a la familia Martinez per ser comentarista a la Radio Municipalista de Molins de Rei (100% CIU) , una moralista , i éll els dimècres al matí amb els portaveus politics de ICV, CIU, ERC , CUP , sempre i quant el (poca feina) Jordi Pradell (CIU) 5º en llista municipal de CIU, que ja va matxacar (es va carregar) al veterá tertulia (poca feina) del PSC-Molins Juan Barrios (PSOE) , el deixi continuar de comentarista.
Els ciutadans, especialment els ciutadans de Molins de Rei que vibren la vida , estan cansats de la paraulería barata i sense contingut de sempre com : “Cal construir en comú un nou instrument polític capaç de recollir les esperances dels més febles, de la classe treballadora, de les classes mitjanes empobrides per l’austeritat i elaborar un nou contracte social” i callem “davant l’ofensiva capitalista neoliberal, que està prenent formes polítiques austericistes cada cop més xenòfobes i classistes” , No fem ni instàncies , ni denúncies davant l’i indignació dels politics locals i de les desídies i ineptituts del govern municipal actual (CIU+PSC) . No confiem ja amb ICV-Molins , i ja no creiem en que pasin de la política a ser alternativa de govern, i menys amb èxit.
Estem a Europa i ens agradi o no Europa és un país capitalista i no un pais comunista, i ens agradi o no el capitalisme és neoconservador, autoritari i ultralliberal en lo econòmic, ja que l’empresari , buscant el seu interés , beneficía l’interés dels seus treballadors , encara que es crei una minoria cada cop més rica. “Si el treballador es tant llest, Per qué no monta éll mateix un negoci per comptes de ser dependent de l’empresari?” L’empresari te de fer una redistribució de la seva riquesa?, No en tenen prou els governs d’esquerres en establir impostos i més impostos per minorar les desigualtats i l’estat del benestar dels pobres? Tots els europeus som capitalistes i volem uns bons interessos bancaris als nostres estalvis, encara que el capitalisme financier, sigui poderos i sense cap mena d’escrúpol, Els que realment han provocat l’endeutament galopant dels pobles i dels estats, son els propis politics, per la seva manca de preparació, desidia i la seva corrupció, imposant les polítiques de les retallades en drets i serveis públics.
Cetament, És per “altos estudios psicologicos” del CSI , el veura que el PP , C’s i PSOE s’han aliat per governar Espanya amb un projecte centralista que nega la plurinacionalitat. La llei del mercat es bona per el mercat . Perplexes, hem vist com el Comitè Federal del PSOE i dels seus jerarques autoanomenats barons, per no tornar a unes 3ª eleccións a on els resultats els hi serien nefastes, s’han instal•lat de nou en el sistema. La possibilitat d’una alternativa política de progrés a Espanya amb els populistes de Podemos, En Comú, les Marees i Compromís, és a totes llums impossible, i dir que aquestes forces aspiren a un nou model territorial i concretament les que volen exercir el dret a l’autodeterminació a Catalunya amb un referèndum pactat, és pura demagogia.
El passat 18 d’octubre CIU+PSC , es vàn aprovar les ordenances fiscals per l’any 2017, Unes ordenances que inexplicablemente, ignoraron los descuentos a aplicar al IBI en carácter retroactivo del 18% del 2016 y el 8 % del 2017 por la reducción del valor de mercado de los pisos, y consecuentemente el valor catastral o base imponible aprobadas por el mismísimo demonio Lucifer anticatalanista , Sr. Montoro , Ministro de Hacienda ( de Madrid). Todos , inclusive ICV calladitos.
Antonia Castellana (PSUC) nos dejó el bodrio de la Radio Municipalista Municipal , incapaz de autofinanciarse y dependiente 100% del pressupost de l’Ajuntament, De la Geno Català (ICV) antes de que se apalancase en la Junta de Aguas, nos dejó el bodrio de los mastodónticos autobuses que siempre van vacios, Del Arcas (ICV) ,sabemos que auspiciándose en el FMC del Sr. Bustos de Sabadell, inventó la cleptocracia (enriquecimiento fácil) , en la política en Molins de Rei, y que los que mandan ahora (CIU, PSC, ERC, CUP, Podemos y el bodeguero) nadie quiere desprenderse… se ensacó 243.724,51 € (40 Mill Ptas). entre el 2007 y el 2011, y nos dejó conjuntamente con la (missing) Cateura (ICV) el bodrio de los Paneles Solares, Victor Puntas (el guaperas) (ERC) sin oficio ni beneficio, no nos dejó nada, pero entre 2007 y 2011 se ensacó 212.508,80 € (35 Mill Ptas) , luego ha estado medrando en el cementerio de elefantes del Consell Comarcal, y ahora está con un buen sueldo como persona de confianza de ERC en Sant Vicens H. El Bofill (PSUC) se apalancó en Fira…. y ya se ha visto… “Iniciativa s’ha quedat massa a les institucions, i no és propi d’un partit d’esquerres, han deixat de pensar en la gent i sólo piensan en su bolsillo”, Sólo les queda, para no desaparecer, el asociarse con Podemos , Així es promou l’abstencionisme i l’escepticisme de les persones que volen canvis socials efectius, No nos convencen los moralistas políticos y sus discursos baratos de que : “hem de ser crítics i reconèixer les nostres debilitats i errors perquè no es tornin a produir, no podem anar a remolc dels que no treballen per l’equitat i la justícia social”. No nos convencen. Tampoco nos convence el contínuo meneo de la perdiz de ICV, que intentan hacernos creer de que están compromeses en fer possible i facilitar la construcció d’un partit en comú, que sumi voluntats i que tingui com objectiu fonamental fer polítiques socials, basades en la llibertat, la igualtat, la solidaritat o la fraternitat entre els pobles i les persones. Ni que se crean ser una nueva organització amb noves formes, que superi els defectes de la vella política, que treballi cooperativament i en xarxa. Pura palabrería barata. Les experiències municipalistes a les grans capitals (Barcelona, Madrid, València, Zaragoza, Cádiz…) i al Congrés de Diputats i al Senat ( Unidos-Podemos, En Comú Podem, Marees, …) que poden de ser alternativa de govern en el futur, son hasta ahora un verdadero fracaso, un día si y otro también. El llegat polític i l’ADN del PSUC, des de l’any 1936, , mejor lo congelen . En Molins de Rei , el PSUC, IVC, etc , Nunca Mais!!!!