El passat dilluns 7 de novembre va tenir lloc un acte en commemoració del vuitantè aniversari del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) a la Federació Obrera de Molins de Rei. Tal i com va dir la moderadora, els seus organitzadors –Iniciativa per Catalunya Verds de Molins de Rei i la Fundació Nous Horitzons– pretenien vindicar el llegat polític del partit i destacar la seva contribució en la conquesta de les llibertats socials i democràtiques del nostre país. En diversos moments de l’acte, els ponents feren referència al procés de confluència política que culminà amb la creació del PSUC el 23 de juliol de 1936 i el compararen amb el procés que finalitzarà amb la creació d’un nou partit a Catalunya durant el primer trimestre de l’any vinent. Tot i estar plenament d’acord amb els objectius formals de l’acte, vull formular una sèrie de crítiques i matisos a les diferents intervencions.
En primer lloc, en diverses ocasions, els ponents feren referència als caràcters “nacional” i “de classe” del partit. Certament, el PSUC era un partit d’àmbit català que aspirava a organitzar i representar al conjunt de les classes populars catalanes. No obstant això, cap dels oradors va esmentar el caràcter marxista i revolucionari del partit, malgrat complir-se 99 anys de la revolució bolxevic aquell mateix dia. Sovint, alguns dels seus hereus resten importància a la denominació ideològica del partit argumentant que el PSUC del tardofranquisme era molt heterogeni degut al seu caràcter de front democràtic. Segons el meu parer, tot i que moltes persones no adscrites als ideals marxistes optaren per organitzar-se al PSUC, es innegable que la majoria dels seus militants no només aspirava a enderrocar el règim feixista, sino també a superar el mode de producció capitalista.
En segon lloc, em va resultar curiós veure a Iniciativa per Catalunya (IC) reivindicant el llegat del PSUC després d’haver mantingut paralitzada la seva activitat orgànica des de l’any 1997. En efecte, tal com diu a la pagina web del PSUC creada per ICV, en el IX congrés, la majoria encapsada per Rafael Ribó i d’altres dirigents decideix considerar a IC com “l’únic instrument per la militància i l’acció política”. Aquesta decisió arribava després de la ruptura de relacions amb el Partit Comunista d’Espanya (PCE) i Izquierda Unida (IU) arrel dels desacords sobre les relacions amb el Partit Socialista Obrer Español (PSOE) i de l’acceptació per part d’IC dels acords de Maastricht. Anys abans, el 2 de desembre de 1989, el PSUC havia decidit cedir la seva sobirania a IC delegant de facto tota l’elaboració política i programàtica al nou partit. Deixant de banda aquets detalls històrics, es evident que la direcció d’IC ha renegat de construir un PSUC autònom amb capacitat d’elaboració política i intervenció social pròpia. Aquest fet no es pas casual i la diligència del partit intenta amagar-ne l’origen: una voluntat conscient d’acabar amb el projecte per considerar-lo obsolet. Per aquest motiu, canviaren l’orientació d’IC intentant transformar-la en un partit ecosocialista similar al partit verd alemany (Bündnis 90 / Die Grünen) el qual, per cert, dirigia el ministeri d’exteriors quan Alemanya participà als bombardejos de l’OTAN a Belgrad.
Arribats a aquest punt, em formulo la següent pregunta: Per què dues organitzacions que han renegat d’una part important del llegat del PSUC i han decidit fulminar-lo organitzen actes en commemoració del seu vuitantè aniversari? Sota el meu punt de vista, el procés de confluència en el que estan immerses les organitzacions integrants d’En Comú Podem hi té molt a veure. En altres paraules, l’activitat memorialística promoguda per ICV té com a objectiu legitimar el seu paper, encara que subaltern, dins la futura organització. Aquest fet no resulta estrany si tenim en compte que l’herència legal del PSUC és un dels pocs actius dels que disposen els ecosocialistes.
Per concloure aquest modest article d’opinió, exposaré les següents quatre idees:
- No només ICV pot reivindicar el llegat del PSUC. Tot i que ICV ostenta la propietat legal de les sigles del PSUC, hi ha moltes organitzacions que, legítimament, poden reivindicar el seu llegat teòric i pràctic.
- Cal anar més enllà de l’aspecte memorialístic. Personalment, aprovo totes les iniciatives que dignifiquin la memòria dels milers d’homes i dones que es jugaren la vida lluitant per la democràcia i/o el socialisme a Catalunya. No obstant això, considero que les activitats memorialístiques són del tot insuficients. També és necessari recuperar diversos elements de la tradició del PSUC i incorporar-los en la praxis quotidiana de l’esquerra catalana: el treball organitzat i conscient en els fronts de masses (moviment obrer i organitzacions socials de diferents tipus), l’esperit unitari, el llegat teòric, les reflexiones polítiques que tinguin vigència, etc.
- És necessari recuperar els elements positius del socialisme decimonònic i del comunisme del segle XX. El PSUC s’inscrivia en una tradició política nascuda de la revolució bolxevic que tenia les seves arrels en el socialisme marxista decimonònic i el republicanisme democràtic de la Primera República Francesa. La crítica de l’economia política clàssica realitzada per Marx i els marxistes posteriors (Rosa Luxemburg, Hilferding, Kalecki, etc.) ens pot proporcionar moltes eines per analitzar la dinàmica actual del capitalisme. Les reflexions d’alguns teòrics marxistes (Bauer, Lenin, Gramsci, Luckacs) sobre la lluita de classes, l’estat, els nacionalismes i les nacions ens poden aportar un marc teòric sòlid per abordar els complexos problemes de les societats modernes. D’altra banda, tot i que l’estalinisme en les seves diferents formes ha malmès la pràctica de les organitzacions comunistes i ha reduït el corpus teòric del marxisme, el comunisme del segle XX fou un fenomen extraordinàriament complex. Per tant, l’esquerra no per renunciar-hi completament sense rescatar-ne certs elements. Les organitzacions comunistes participaren en els moviments d’alliberament nacional que s’oposaven als règims d’ocupació nazi-feixista a Itàlia, França, Grècia o Iugoslàvia. Contribuïren a redactar les constitucions antifeixistes de post-guerra i promogueren alguns dels seus aspectes més progressistes. Donaren suport i inspiraren teòrica i pràcticament els processos de descolonització (Vietnam, Algèria, Angola, etc). Lluitaren per la restitució de la democràcia a països com Espanya, Portugal o Grècia. En definitiva, formaren part de lluites democràtiques i emancipadores fonamentals en l’historia recent de la humanitat.
- La construcció del nou projecte polític és una bona noticia per les classes populars catalanes i es més important que qualsevol consideració sobre les pràctiques de les organitzacions que l’integren. Com va dir Marx en el seu cèlebre escrit “Crítica al programa de Gotha”, cada passa “del moviment real val més que una dotzena de programes”. Dit d’una altra manera, les operacions polítiques que suposin un avenç real per la conquesta de drets per part de la classe treballadora són positives en sí mateixes. Les persones que, militant o no en alguna de les organitzacions impulsores, ens sentim propers als plantejaments d’En Comú Podem haurem de dotar de contingut ideològic, programàtic i estratègic al nou partit. Per fer-ho, només ens serveix la sana confrontació d’idees.
Albert Ferrer Sánchez
Ex-militant de Joves Comunistes (PSUC-viu) i militant de Molins Camina
Sr. Albert Ferrer Sánchez, No nos caliente la cabeza y no nos venga con intelectualiadaes y moralismos baratos, sin antes indicarnos en qué trabaja, como se gana la vida , si está empadronado en Molins de Rei , si ha paga el IBI y si ha pagado alguna vez el recibo del agua. ni noi venga a resaltar la confluència política de a creació del PSUC el 23 de juliol de 1936 , que fue un verdadero desastre y que con sus milicianos descontrolados desembocó en la penosa Guerra Civil española y que claramente el PSUC fué un partit d’àmbit català incapaz manifiestamente de organitzar i representar al conjunt de les classes populars catalanes, y de caràcter marxista i revolucionari , a pesar que en el tardofranquisme sus herederos aspiraven a enderrocar el règim feixista de Franco, i superar el mode de producció capitalista, como ahora pretendeis hacer los de la CUP y los de Podemos…
Todos sabemos de las peleas viscerales y luchas internas por poder como ha ocurrido en la fundación y ocurre en Podemos Molins / Molins Camina, y el desastre que son las izquierdas en España, y que siempre son vencidos por las derecha, Si Iniciativa per Catalunya (IC) reivindicaba el llegat del PSUC , encapsalada per Rafael Ribó, ahora apalancado como Sindic de Greuges de Catalunya , causó la ruptura de relacions amb el Partit Comunista d’Espanya (PCE) i Izquierda Unida (IU), desacords amb el PSOE), etc. etc. és pura y simplemente por luchas de poder.
No se haga tantas preguntas…. Les dues organitzacions que han renegat del llegat del PSUC , i han decidit fulminar-lo , harán lo que sea necesario y lo que haga falta , para conseguir poder y alguna poltrona con Comú Podem , vendiendo por 40 monedas l’herència legal del PSUC, que és un dels pocs actius dels que disposen els ecosocialistes.
Sus idees:
• No importa ya el llegat del PSUC. ICV sólo quiere poder (poltronas) y el no desaparecer, y no les importa ya l’aspecte memorialístic.
• El barco de ICV se unde y ya no és necessari recuperar els elements positius del socialisme decimonònic i del comunisme del segle XX, Con la globalización de comercio y el que ya todo se fabrica eb China, no tiene sentido tanta nostalgia…
• ICV ya no convence a la ciudadanía, ICV esta ya amortizada, Se les ha visto el plumero , no convencen a nadie , y menos para construcció del nou projecte polític per les classes populars catalanes
Antonia Castellana (PSUC-Molins) nos dejó el bodrio de la Radio Municipalista Municipal , incapaz de autofinanciarse y dependiente 100% del pressupost de l’Ajuntament, De la Geno Català (ICV) antes de que se apalancase en la Junta de Aguas, nos dejó el bodrio de los mastodónticos autobuses que siempre van vacios, Del Arcas (ICV) ,sabemos que auspiciándose en el FMC del Sr. Bustos de Sabadell, inventó la cleptocracia (enriquecimiento fácil) , en la política en Molins de Rei, y que los que mandan ahora (CIU, PSC, ERC, CUP, Podemos y el bodeguero) nadie quiere desprenderse… se ensacó 243.724,51 € (40 Mill Ptas). entre el 2007 y el 2011, y nos dejó conjuntamente con la (missing) Cateura (ICV) el bodrio de los Paneles Solares, Victor Puntas (el guaperas) (ERC) sin oficio ni beneficio, no nos dejó nada, pero entre 2007 y 2011 se ensacó 212.508,80 € (35 Mill Ptas) , luego ha estado medrando en el cementerio de elefantes del Consell Comarcal, y ahora está con un buen sueldo como persona de confianza de ERC en Sant Vicens H. El Bofill (PSUC) se apalancó en Fira…. y ya se ha visto… “Iniciativa s’ha quedat massa a les institucions, i no és propi d’un partit d’esquerres, han deixat de pensar en la gent i sólo piensan en su bolsillo”, Sólo les queda, para no desaparecer, el asociarse con Podemos y undirse juntos en el barco…
Antes de dar ejemplos, procúrese mejor de que Molins Camina publique en la Web sus actas y sus cuentas, tal como decian en campaña, y ahora ” donde dije , digo diego” , Vergonzoso !!
Hola Dani,
Referente a mi: soy administrativo, estoy empadronado en Molins, vivo de alquiler (pagan el IBI los propietarios del inmueble) y pago periódicamente los suministros de agua luz y gas. No lo introduje en el artículo porque pensé que son datos que no interesan demasiado al lector.
En segundo lugar, me gustaría comentarte una cosa. Dices literamente la siguiente frase: “un verdadero desastre y que con sus milicianos descontrolados desembocó en la penosa Guerra Civil española”. La creación del PSUC fue posterior al estallido de la Guerra Civil 😉
Hola Albert,
Gracias por tus clarificaciones, ¿Trabajas en lo público? , El PSUC ya se estaba incubando antes de la Guerra Civil.
Con su respuesta, veo que está al corriente de lo que se escribe en Molins de Rei , y cómo mínimo lee Viu molins , y quizás el facebook de El LLaç que és muy interesantens o como otros políticos locales que aceptan y tragan lo que se dice en las réplicas, y tienen el morro de decir que se lo leen.
No me comenta nada sobre el invento de ICV de la cleptocracia (enriquecimiento fácil) , en la política en Molins de Rei, y que los que mandan ahora (CIU, PSC, ERC, CUP, Podemos y el disidente bodeguero) nadie ya quiere desprenderse… Arcas se ensacó 243.724,51 € (40 Mill Ptas). entre el 2007 y el 2011, y nos dejó conjuntamente con la (missing) Cateura (ICV) el bodrio de los Paneles Solares, Victor Puntas (el guaperas) (ERC) sin oficio ni beneficio, no nos dejó nada, pero entre 2007 y 2011 se ensacó 212.508,80 € (35 Mill Ptas) , luego ha estado medrando en el cementerio de elefantes del Consell Comarcal, y ahora está con un buen sueldo como persona de confianza de ERC en Sant Vicens H.. “Iniciativa s’ha quedat massa a les institucions, i no és propi d’un partit d’esquerres, han deixat de pensar en la gent i sólo piensan en su bolsillo”, A los de ICV sólo les queda, para no desaparecer, el asociarse con Podemos y undirse juntos en el mismo barco…
Y de cuando Molins Camina publicará en la Web sus actas de reunión y sus cuentas, tal como decían en campaña de las municipales y ahora ” donde dije , digo diego” , Vergonzoso !!
Albert, Veo que se ha hecho tertuliano politico de los miércoles en la Radio Municipalista Municipal ( 100% Ajuntament) , Una pregunta : ¿En qué empresa trabaja y qué horarios hace que le permite disponer de las mañanas libres para ir a tertulias?, Veo también que no tiene aspiraciones políticas supramunicipales por definirse como militante de Molins Camina con cotización, marxista y no miembro de Podemos, ¿Molins Camina admite ya a militantes con carnet que coticen y que se definan como comunista-marxistas (1848)?
Y tal como le ha indicado en los morros el Sr. Martinez , el PSUC confluió y con organización en la Guerra Civil , y en apoyo a la República.
¿Cree que si al Jordi Pradella los marxistas le ofreciesen un sueldo en el Ajuntament como el de Ramón Sánchez (CIU) a dedicación plena, se convertiría a la religión del marxismo?