Fa uns anys vam veure com es buidava interiorment tot l’edifici de la Federació Obrera en mans d’un arquitecte que no va valorar en absolut la vàlua arquitectònica de l’edifici. A alguns els pot sorprendre, però amb la fàbrica del Molí crec que ha succeït exactament el mateix.
El més llastimós de tot és que en els dos casos les nostres autoritats locals, i diria que també als nostres tècnics municipals, ja els està bé el que està succeint amb el nostre patrimoni i es vanaglorien de que finalment el resultat serà d’allò més bo. I potser tindrem una magnífica biblioteca, però a costa d’anul·lar l’antic edifici.
El cas és que l’antiga Federació Obrera va perdre tota la seva càrrega històrica i artística per convertir-se en un edifici sense el més mínim interès artístic i diria que fins i tot funcional. Això sí: dissenyat per un arquitecte de renom.
I en el cas del Molí, com que el projecte ha estat sufragat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona sense cost per a les arques municipals (almenys així ens ho han venut), se suposa que ho hauran encarregat a arquitectes solvents en temes patrimonials, però vistos els resultats, d’això res de res.
Fa uns dies, gràcies a una visita organitzada per l’Ajuntament de Molins de Rei, vaig tenir ocasió de veure les obres que s’hi han realitzat recentment, corresponents a la primera fase d’adequació i reforç estructural de l’edifici. Hi vaig poder constatar com l’edifici original s’ha anul·lat completament pel que fa a l’estructura, encara que a simple vista no sembli així.
[pullquote]Han buidat totes les voltes de maó de pla i les han cobert amb una capa de formigó[/pullquote]Si no recordo malament, quan des de la plataforma ‘Salvem el Molí’ es van demanar informes fets per especialistes en arquitectura industrial, entre ells dels responsables del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), van arribar a la conclusió que el sistema constructiu dels forjats de la fàbrica del Molí era molt singular, a base de columnes de ferro colat, bigues de fusta i voltes de maó de pla. Si bé aquest era un dels trets característics d’aquest edifici ara ja no ho podrà ser degut a que els arquitectes que han fet la restauració, i sense que ningú ho qüestionés, han buidat totes les voltes de maó de pla (el que coneixem com a volta catalana) i les han cobert amb una capa de formigó seguint els criteris de consultors d’estructures que desconeixen el comportament estructural de les estructures històriques i basen els seus càlculs pensant que els sistemes constructius tradicionals no són prou segurs.
Aquest és un dels nyaps més significatius de la consolidació estructural de l’edifici. Però hi ha d’altres despropòsits que fan que la fàbrica del Molí hagi perdut tota la seva originalitat constructiva.
L’antiga escala que conduïa cap a les plantes superiors, situada al final de la nau central, a la part més propera a la xemeneia, disposava en l’edifici original d’una obertura superior que li donava una gran lluminositat i amplitud.
Ara aquesta ha estat substituïda per una monumental escala metàl·lica penjada del sostre que pretén donar una major vistositat però que no deixa passar la llum per enlloc i que, de moment, és més ortopèdica que no pas l’original. Però esclar, per desconeixement dels arquitectes, l’original no devia aguantar: devien trobar que era massa vella.
Per continuar amb els despropòsits hauríem de fer esment de la coberta. Quan vaig veure uns plànols publicats al Viu Molins de Rei em va agradar la idea de recuperar les cobertes originals amb les terrasses a ambdós costats, però el que no em podia imaginar era que el resultat final seria tan poc acurat i tan poc integrat amb el conjunt de l’edifici. S’han canviat les teules àrabs, les habituals a la nostra zona, per teules planes, un canvi d’allò més llastimós sense cap mena de criteri històric. Per acabar-ho d’adobar, els remats de zinc li confereixen un acabat de molt poca qualitat arquitectònica. Són solucions poc estudiades i que entenc que no estan d’acord amb les intervencions delicades en elements patrimonials.
D’altra banda, a la mateixa teulada ha aparegut, a la part superior de l’escala, un cos sortint que entenc que servirà per a encabir-hi les instal·lacions necessàries per a la climatització de l’espai. Això demostra també poc interès per mantenir el perfil de la fàbrica el més net possible. Veurem quin serà el tractament exterior que se li donarà a aquest volum ja que depèn com sigui agafarà més importància que la xemeneia de la fàbrica que encara es conserva al costat de l’edifici.
I per últim el que em va fer pensar des del començament que l’arquitecte que va idear la restauració de la fàbrica del Molí ho va fer amb molt poc interès va ser l’obertura de la façana que dóna al Terraplè-carrer del Molí. Encara no entenc la necessitat de practicar aquella enorme obertura per encabir-hi una estranya sortida d’emergència en forma d’escala doble, i tot per acabar posant una tapa de no sé quin material perforat que haurà de donar una llum particular a un espai tant poc significatiu com és la zona d’evacuació. I no parlem del cost econòmic que haurà suposat fer aquesta desproporcionada mutilació estructural.
Però això sí, segons les nostres autoritats, quan estigui acabada la restauració, Molins de Rei haurà guanyat un magnífic equipament, que això és el que els interessa als nostres polítics, però haurem destruït un nou edifici històric. I ja en van dos.
No entenc per què quan es projecten intervencions en edificis històrics no hi ha una avaluació prèvia que garanteixi un mínim de qualitat en els projectes. Aquesta manca de rigor es tradueix en resultats molt pobres i discutibles, com es pot veure en les darreres obres en edificis singulars del nostre patrimoni arquitectònic. Si fins ara no s’ha fet, ara aquest paper hauria de recaure en la recentment creada Comissió de Patrimoni, la qual hauria d’emetre valoracions obligatòries i vinculants relacionades amb les intervencions en tots aquells edificis que estiguin inclosos dins el futur catàleg de Patrimoni.
Esperem que ara que els tècnics del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona han presentat l’acurat estudi de la façana del Palau dels Requesens, si algun dia s’hi arriba a fer algun tipus d’intervenció, estigui feta amb més dignitat i que almenys l’actuació serveixi per valorar l’edifici i adequar-lo a uns nous usos però sense malmetre el que s’ha conservat fins els nostres dies.
Manuel Julià i Macias és arquitecte i arqueòleg.
Senyor Julia, Gracies per la seva informació.
Dins de la meva ingnorància, i per la manca de transparència de dades de l’Ajuntament de Molins de Rei, i no em voldria equivocar, però crec que vosté va equivocat: L’edifici del Molí, no està sufragat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona , i és fals el que ens diu, de que, es fá sense cost per a les arques municipals. Li recordo l’article que esplèndidadment ens oferia en José Polo el 12/02/2015 al Viu Molins , sota el títol de “La nova biblioteca Pau Vila reforçarà el patrimoni històric del Molí” , a on ens deia clarament que : “ L’anomenada fase 0, que s’encarregarà d’enderrocar els edificis annexos a l’original, començaran al mes d’abril just un mes abans de les eleccions municipals. El cost d’aquest inici d’obres és d’1.563.000 euros costejat’s per l’Ajuntament (1.225.000 euros a través d’una operació de crèdit), la Diputació de Barcelona (238.000 euros) i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (100.000 euros). El projecte complet, costarà uns 4 milions d’euros més IVA, (4 x 166 = 664 milions Ptas + 12% IVA = 803 miliones de Ptas) , i està previst que s’acabi a finals del 2017. “, Li record-ho també que recentment, al ple municipal del mes d’abril 2017 , va aprovar, amb accord de totes les forçes politiques, la sol•licitut d’un crèdit adicional de 3 milions € . Segons Paz(PSC) , la sociovergència molinenca va oferir “un pacte a la resta de les forces polítiques entenent la gran necessitat d’una nova biblioteca” però formacions com ERC, Iniciativa o la CUP no el van acceptar, i ara al maig del 2017 sí que ho accepten, encara que llavors deien que el projecte s’havia plantejat sense consens polític ni participació ciutadana i que hipotecarà de totes totes la tasca financièra del proper govern municipal. En Casals (CIU) deia, “aquest és un dels projectes més importants pel futur de Molins de Rei” i “lliga amb la història del municipi” i “salda el deute que Molins de Rei té amb l’edifici del Molí”. I a més la parauleria barata , “Volem que es noti el pes històric de l’edifici”, indicaba en Antonio Montes, l’arquitecte de l’Àrea Metropolitana de Barcelona encarregat del projecte. Així doncs, tot i les crítiques de l’oposició, el govern de CIU es mostra orgullós. Les tres naus que conformen l’edifici del Molí tenen una superfície aproximada de 5.000 metres quadrats. La nova biblioteca n’ocuparà 2.425, La actual biblioteca Pau Vila és de 425 metres quadrats, i el baixos – inexplicablement ocupats des de els inicis pel SIT – en té els mateixos, en total la biblioteca en podria tenir uns 800 m2.
També li recomano la lectura del magnífic article d’en Jordi Romeu (EI) del 12/02/2015, també a Viu Molins : “La nova biblioteca, una proposta per a un debat imprescindible”, encara que com a bon polític i escorridís, per no agafar-se els dits, diu clarament : “No he volgut entrar en dades ni xifres”….
Soc enginyer i coincideixo completament amb vosté, amb això de que han buidat totes les voltes de maó de pla i les han cobert amb una capa de formigó, i que és un verdader genocidi arquitectònic, al que ens han portat els actuals dirigents del govern municipal Casals (CIU) + Paz(PSC) , que no saben fer la O amb un canuto, i que demostra la gran ingnorància d’aquesta gent, i ja van dos, el com es buidava interiorment tot l’edifici de la Federació Obrera en mans d’un arquitecte que no va valorar en absolut la vàlua arquitectònica de l’edifici, i ara a la fàbrica del Molí està succeïnt exactament el mateix. I lo pitjor i més llastimós de tot és que en els dos casos les nostres autoritats locals Casals(CIU) + Paz(PSC) i els nostres (sense veu ni opinió, i sols a cobrar a final de mes) dels nostres tècnics municipals, que a més es vanaglorien de que el resultat és d’allò més bo.
Un excel•lent exemple de les voltes de maó el tenim a l’edifici Aymerich-Amat-Jover de Tarrassa , ara, seu de l’actual Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC). Penós, que si bé aquest era un dels trets característics del Molí, ara ja no ho podrà ser, degut a que els arquitectes que han fet la restauració, i sense que ningú ho qüestionés, han buidat totes les voltes de maó de pla (el que coneixem com a volta catalana) i les han cobert amb una capa de formigó, demostrant la meteixa ingnorància que els actuals dirigents politics locals que sols volen sortir a la foto fen-se pasar per arquitectes, i desconeixen el comportament estructural de les estructures històriques de maó i sense càlculs ni res, sols per critèris d’estètica i modernitat, ha tirat pel dret , argumentant que els sistèmes constructius tradicionals no són prou segurs.
El qué m’estranya, si encara existeixen, son els silèncis de la plataforma ‘Salvem el Molí’ , encara que no m’estranyaria gens de que, a hores d’ara, ja estiguesin dopats per militants de CIU
Tampoc entenc això de l’escala que conduïa cap a les plantes superiors, amb una obertura superior que li donava una gran lluminositat i amplitud ha estat substituïda per una monumental escala metàl•lica penjada del sostre que pretén donar una major vistositat, però que no deixa passar la llum per enlloc i que, de moment, és més ortopèdica que no pas l’original. Però esclar, per desconeixement dels arquitectes, l’original no debia aguantar: la debien trobar massa vella.
Lastimòs, de que un arquietecte com vosté, que ha ha demostrat, – el cas de la Fede n’és un cas – una sensibilització pel patrimoni històtic a Molins de Rei , en vers a altres arqutectes que s’han decantat pel protagonisme politic de l’AMI , ho hagi pogut i els tècnics municipals no li hagin facil•litat els plànols reals del projecte i i tingui de fer-ho sobre uns plànols publicats al Viu Molins de Rei, supos-ho que son els del 12/02/2015 . Penòs el que s’hagin canviat les teules àrabs – les habituals a la nostra zona – per teules planes, un canvi d’allò més llastimòs, sense cap mena de criteri històric, i per acabar-ho d’adobar, els remats de xapa d’un acabat de molt poca qualitat arquitectònica. I no diguem a la part superior de l’escala, el cos sortint per a encabir-hi les instal•lacions de climatització i que demostra el poc interès per mantenir el perfil de la fàbrica el més net possible. Tot aquest cumuls de despropòsits començant pel arquitecte que va idear la restauració de la fàbrica del Molí i ho ha fet amb molt poc interès, La sortida d’emergència en forma d’escala doble, la tapa de material perforat per donar una llum a un espai poc significatiu com la zona d’evacuació, el cost econòmic d’aquesta mutilació estructural, etc , etc. Tot demostra l’ignorància i la mala gestió des polítics, de que quan es projecten intervencions en edificis històrics no exigeixen una avaluació prèvia que garanteixi un mínim de qualitat en els projectes, i aquesta manca de rigor es tradueix en resultats molt pobres , tant pobres com les seves ments.