Molins de Rei CF 2-1 Atlètic Prat Delta. Dos gols de Rubén Sánchez donen la victòria als entrenats per Santi Fernández, que dominen la primera part i saben partir a la segona fins a sumar els tres punts.
El Molins de Rei Club de Futbol és un equip amb ofici. El va tenir la temporada passada per aconseguir l’ascens a Segona Catalana i, en la nova categoria, està demostrant que el manté intacte. Com a mínim a casa, els entrenats per Santi Fernández van adaptant-se bé a les situacions de partit i a les exigències dels nous rivals. Els molinencs sumen sis punts de sis possibles al Josep Raich, després de la victòria d’aquest diumenge contra l’Atlètic Prat Delta per 2 a 1.
Fernández va fer molts canvis en l’onze titular però el rendiment de l’equip no va baixar. Per exemple, el capità Carles Capella va ser suplent. És un detall important. Després d’un ascens alguns equips es troben amb que només tenen 11 jugadors capacitats per jugar a la nova categoria. Les temporades són molt llargues i quan hi ha lesions o sancions baixen molt el seu rendiment. Contra l’Atlètic Prat el Molins va donar arguments per pensar que això no li passarà. Després de tres jornades, sembla que la plantilla està preparada per afrontar les exigències del calendari. Encara és molt aviat per treure conclusions, però hi ha símptomes que indiquen que la planificació esportiva ha estat correcta.
Durant la primera part els locals van dominar el partit. Van moure la pilota amb criteri i van ser incisius. A més van ser mortals de cara a porteria. Rubén Sánchez, molt perillós atacant els espais, va guanyar-li l’esquena a la defensa per fer el primer gol del partit (1-0).
En el minut 15 es va viure el detall més bonic del matx i no ser pas una gran jugada. Un extrem de la graderia – on hi ha el grup d’animació – va començar a aplaudir i en uns segons era tota l’afició qui ho feia. El motiu: recordar la figura de Martí Bolló, el juvenil que va morir ara fa un any durant un entrenament. El 15 era el seu dorsal. En una de les porteries hi havia una pancarta en homenatge. Detalls que són de justícia i que, a més, generen una identitat de club.
En el terreny de joc el Molins continuava dominant. Van tornar a tenir premi. Sánchez entrava bé al segon pal per fer el 2 a 0 i arrodonir una actuació brillant, aconseguida per l’èxit de les seves jugades ofensives però també per l’esforç que realitza en tasques defensives. Un extrem que mai ven el seu lateral.
Després del descans la truita es va capgirar. L’Atlètic Prat Delta va sortir decidit a aconseguir la remuntada. Com a mínim ho van intentar. Per la seva banda el Molins va un pas enrere i, per moments, l’equip es va partir amb una excessiva distància entre línies. Ho va corregir Fernández des de la banqueta amb l’entrada d’homes com Quim Oyón o Capella.
En defensa el Molins va estar molt bé i això va ser una de les claus de la victòria. No obstant, l’única errada de la defensa molinenca en tot el partit va ser penalitzada amb gol. Oleguer Pujol va dubtar en un refús i Sergio Vacas va acabar culminant la jugada i fent el 2 a 1.
Era el minut 66 i el partit es podia fer llarg. Però no va ser així. Els molinencs van treure l’ofici que porten dins i van controlar els nervis. A més, van saber portar-se el partit cap allà on els interessava i el joc es va començar a travar. Amb tot, l’electrònic no es va moure i els tres punts es van quedar al Josep Raich.
